Publicitat
Publicitat

LA RECUPERACIÓ NIPONA

'Abenomics', el renaixement del Japó

L'optimisme s'apodera del país després de vint anys d'estancament econòmic i crisis polítiques

Quasi mig any després de ser escollit primer ministre, Shinzo Abe comença a assaborir els indicis d'un retorn triomfal. Entre les seves promeses hi havia la de reviure l'economia, i les dades del primer trimestre d'aquest any indiquen símptomes d'expansió. Tot i el bon regust d'aquest èxit prematur, els reptes a llarg termini fan que alguns experts vegin amb escepticisme una veritable recuperació econòmica.

El Japó arrossega 20 anys d'estancament econòmic que ha desembocat en una mena de crisi d'identitat nacional i política galopant. Els 7 canvis de primer ministre que ha patit el país en els últims 7 anys són una prova d'aquesta pèrdua de rumb que va afectar el mateix Abe, quan el 2007 va abandonar el càrrec enmig d'escàndols polítics i problemes de salut. Abe no tem els fantasmes del passat i el seu renovat programa polític és molt més que un paquet de mesures econòmiques destinades a fomentar el consum i el creixement econòmic a llarg termini. Abe vol assolir el renaixement de la nació i restaurar l'orgull japonès.

La seva recepta màgica busca a curt termini reanimar l'economia mitjançant la relaxació monetària i la inversió en la construcció d'infraestructures. Amb un deute de quasi el 240% del PIB previst per al 2014 i una població envellida, el conservador Abe no té més remei que incloure en el seu discurs polític reformes progressistes destinades a millorar la qualitat de vida dels japonesos i fomentar el consum. Per això, a llarg termini, la seva estratègia preveu un tercer pilar de reformes que hauria de desembocar en un canvi de sistema en què el sector privat fos el principal motor del creixement. És en aquest punt on el destí d'Abe està a la corda fluixa.

El nou model implica uns reptes socials i polítics sense precedents que haurien de fomentar la creació d'una societat del benestar més igualitària, garantir la incorporació de les dones al món laboral i el naixement d'una veritable cultura empresarial. Factors que redefinirien un nou Japó, oposat a l'actual sistema corporativista que atorga amplis beneficis als sectors polítics més conservadors i a les influents grans corporacions familiars.

El repte regional

L'ambiciós Abe també vol recuperar la glòria nacional fora de les seves fronteres. Participar en el pacte de lliure comerç del Pacífic, liderat pels EUA, és vist com l'oportunitat d'or per recuperar el seu lloc com a gran potència a la regió. Al seu torn, obrir les fronteres a determinades indústries ajudaria també a augmentar la competitivitat, però forçaria la desregularització dels sectors més privilegiats que es mostren més reticents a les reformes.

El perseverant primer ministre sembla haver trobat en la reforma d'una Constitució que data del 1947, i que va ser redactada sota la tutela dels EUA arran de les atrocitats que els japonesos van cometre durant la Segon Guerra Mundial, la doble fórmula per satisfer els interessos antagònics de la població i els grups de poder. Abe vol assolir la fita històrica de reescriure una Constitució que sigui digna de la nació japonesa i que garanteixi el seu dret a desenvolupar un exèrcit propi. Injectar l'essència nipona a la carta magna és al seu torn una manera subtil de reforçar els estrictes valors tradicionals de la societat patriarcal japonesa, que els sectors més conservadors creuen que ha sigut erosionada per la influència d'Occident. Les esmenes que recull l'esborrany són als ulls dels experts canvis destinats a fomentar el nacionalisme i reduir les llibertats individuals.

Així, aprofitant l'embranzida de la seva Abenomics i apostant per un discurs més patriòtic, Abe encara les crítiques eleccions a la cambra alta del Parlament al mes de juliol. Si les guanya, el seu conservador Partit Liberal Demòcrata (LDP) controlaria les dues cambres i reafirmaria el seu poder. Però Abe haurà d'anar en compte si vol evitar que el sabor de la victòria no agafi un regust amarg. Serà el moment de prendre passos decisius, com institucionalitzar la igualtat de gènere, desregularitzar poderosos sectors com l'agricultura i l'energia i fomentar la innovació.

Abenomics a banda, el punt clau és si els sectors polítics més conservadors, les elits i les grans empreses estatals permetran que es produeixi un canvi com aquest. Abe haurà de saber fer equilibris si vol evitar que el seu doble discurs no acabi afectant la seva popularitat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT