Publicitat
Publicitat

Les claus

El què, qui i com dels registres de Verizon i del programa secret de vigilància Prisma

Com comencen les filtracions? Què ha respost Washington? A quins governs esquitxa el cas? Responem set preguntes claus sobre l'escàndol

Com comencen les filtracions?

Curiosament és un diari britànic, 'The Guardian', qui enceta la polèmica. Dijous passat va difondre un document top secret del govern nord-americà en què es donava una ordre per obtenir el registre de totes les trucades d'una de les principals empreses de telefonia dels EUA, Verizon. L'endemà publicava els documents del programa Prisma, que estén l'espionatge a grans empreses de telecomunicacions.

Qui ha filtrat els documents?

Un exassistent tècnic de la CIA i que fins ara treballava per una empresa subcontractada per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels EUA va reconèixer diumenge que és l'autor de les filtracions. "No tinc cap intenció d'amagar-me perquè sé que res del que he fet és incorrecte", matisava als diaris 'The Guardian' i 'The Washington Post' Edward Snowden, de 29 anys i resident actualment a Hong Kong.

Què ha respost Washington?

"No es pot tenir un 100% de seguretat i un 100% de privacitat", assegurava Obama divendres passat. Acorralat per haver practicat com a president el que criticava com a candidat, va assegurar que no s'escolten les converses dels ciutadans i que només afecten mínimament la privacitat d'alguns. "Cal fer concessions", afegia. Alguns representants demòcrates, però, ja han començat a demanar explicacions.

Quan va començar l'espionatge?

El programa d'espionatge s'emmarca en la Patriot Act, la llei antiterrorista de George W. Bush avalada sense problemes al Capitoli després dels atacs de l'11-S. Segons el comitè d'intel·ligència del Senat, els registres telefònics es fan des de fa set anys. El mecanisme jurídic que ha permès aquest espionatge ha estat la FISA Amendment Act del 2008, endurida a finals del 2012 per Obama.

A qui s'acusa de permetre el registre de dades?

Tant la NSA com l'FBI tenen accés als servidors de nou de les empreses d'internet més importants dels EUA, com Microsoft, Apple, Google, Facebook i Skype. El govern podia accedir a arxius, xats, vídeos, àudios, correus electrònics i fotografies dels usuaris. Algunes empreses neguen tenir coneixement del programa.

Com afecta la privacitat?

El contingut tant de les trucades telefòniques com dels correus electrònics -el que la gent es diu- està protegit per la Quarta Esmena de la Constitució nord-americana. Però si la informació és compartida amb una tercera part, com una companyia telefònica o una empresa d'internet, alguns constitucionalistes argumenten que es pot arribar a defensar l'espionatge per raons de seguretat.

A quins governs esquitxa el cas?

Segons la informació que publicava dissabte 'The Guardian', existeix un altre programa que permet a la NSA classificar les dades que compila depenent de l'origen de la informació. Aquesta pràctica està orientada al ciberespionatge a l'exterior i el principal volum d'informació prové de l'Iran, el Pakistan, Jordània i Egipte. Només al març es van registrar les dades de 3.000 milions d'ordinadors als EUA.