TURISME DE GATERA
Dossier 02/09/2017

La interminable lluita contra el ‘tot s’hi val’

Administracions i patronals no troben la fórmula per vèncer el descontrol i canviar el model turístic

Anna Schnabel
4 min
Joves gats a tothora, cantussejant, bregant, jaient pel carrer o fent qualsevol altra cosa que els passa pel cap. Aquesta és una de les tristes postals més corrents dels carrers de Magaluf, l’Arenal o el barri de West End, a Eivissa. / C. M.

PalmaJoves gats a tothora, cantussejant, bregant, jaient pel carrer o fent qualsevol altra cosa que els passa pel cap. Aquesta és ja una de les tristes postals més habituals de l’Arenal o Magaluf, dues zones especialment conflictives de Mallorca, o del barri del West End de Sant Antoni de Portmany, Eivissa. La via pública s’ha anat avesant, amb els anys, a una conducta que en altres indrets provocaria un rebuig frontal. Els han fet creure que aquí ningú els posarà límits, que gaudiran de la total permissivitat dels veïns i dels treballadors de molts dels nostres bars i hotels.

Posar fi al turisme de gatera i advocar, d’una vegada, per un turisme responsable: aquesta és la idea que originà la campanya de comunicació del Govern i que té l’objectiu de conscienciar els visitants de les Balears per revertir la situació actual. Com hem arribat fins aquí? “Durant molts anys hem intentat atreure un nombre elevat de visitants amb, per exemple, campanyes publicitàries que fomenten el turisme de gatera a preus molt econòmics”, va dir la directora general de la Conselleria de Turisme, Pilar Carbonell. “Vivim del turisme, volem turisme, però volem un turisme respectuós” i que “abandoni la idea que aquí tot val, perquè no és així”, hi va afegir la directora general.

Conscienciació

A hores d’ara, Carbonell ha presidit dues reunions entre les administracions públiques implicades i diverses entitats del sector turístic per lluitar contra aquest fenomen a les Balears. A la propera reunió, prevista per a l’octubre, hi ha convocat també els consolats britànic i alemany. La campanya té l’objectiu de “millorar la imatge de les Illes Balears com a destinació turística en què valoram la convivència i les actituds responsables i cíviques”. La presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), Inma de Benito, també va admetre el problema. En aquest sentit, la Federació treballa en un “reposicionament de la destinació”, per al qual s’han invertit més de 1.500 milions d’euros amb la finalitat de “captar un client de major poder adquisitiu”.

La proposta de l’Executiu balears, però, va encaminada, sobretot, a “modificar la percepció i els comportaments dels turistes”. Amb la mateixa finalitat, Biel Barceló va anunciar a principis del mes de juliol que el Govern desplegaria algunes mesures limitadores per al consum d’alcohol a hotels que ofereixen tot inclòs. Això és, precisament, allò que ha de quedar reflectit en la pròxima modificació de la Llei del turisme que, entre d’altres coses, vol impedir que les begudes alcohòliques puguin ser dispensades de manera self-service, com es fa actualment en determinats establiments.

Posar límits

Carbonell desmenteix que des de la Conselleria de Turisme es parli de “prohibir l’alcohol”, ja que considera que d’aquesta manera no es resoldria el problema. A més, la directora puntualitza que moltes famílies que s’allotgen als hotels no abusen de l’alcohol: “Alguns establiments de les Balears fan un bon tot inclòs”, afirma. L’Executiu també proposà inspeccions conjuntes i transversals a les zones més conflictives, impulsades pel Govern i els ajuntaments dels municipis especialment afectats.

Així mateix, el Govern anuncià el maig que treballava en una futura llei d’addiccions que inclouria l’alcoholisme i en prohibiria el consum per part de menors. Aquesta nova normativa hauria de substituir l’antiga Llei d’addiccions del 2005, que inclou el tabaquisme i les drogues, però no les begudes etíliques. La reforma té l’objectiu d’evitar la impossibilitat d’actuar contra els establiments que inciten al consum excessiu d’alcohol i que, actualment, gaudeixen d’una gran acceptació.

Calvià també ha mogut fitxa en el mateix sentit. El 17 d’agost entrà en vigor la modificació de l’Ordenança d’estètica exterior, que prohibeix l’exposició d’alcohol en terrasses públiques i privades d’ús públic, igual que en aparadors o mostradors del municipi. Aquesta, segons va afirmar el Consistori en un comunicat, consisteix en una mesura per erradicar el turisme de gatera, que se suma a la voluntat de regular el tot inclòs als hotels amb la finalitat d’excloure l’alcohol o prohibir als locals d’oci les ofertes com els ‘dos per un’, les happy hours i les barres lliures.

Volar sense alcohol

MÉSper Mallorca presentà l’agost de l’any passat una proposició no de llei per impulsar un codi de bones pràctiques en el consum responsable d’alcohol als aeroports i als avions. La Conselleria de Turisme recomana, en aquesta línia, la prohibició del consum d’alcohol en els mateixos escenaris. “Volem que el consum de begudes alcohòliques dalt d’un avió tingui la mateixa consideració que el tabac”, va dir Carbonell. És més, des de la Conselleria han establert contactes amb el Parlament Europeu per prohibir-ne el consum en els vols d’àmbit continental. “Hem d’esperar a patir un accident?”, es demana. “És un risc innecessari que no cal córrer”, conclou.

La companyia Ryanair, per la seva banda, també va reaccionar contra el “comportament disruptiu de passatgers que viatgen des d’aeroports britànics”. Així, tal com expressà en un comunicat el 14 d’agost, la famosa aerolínia va fer una crida als aeroports del Regne Unit perquè treballàs en la prevenció del consum excessiu d’alcohol. De fet, l’Autoritat Civil d’Aviació havia informat abans que s’havia produït un increment del 600% d’incidents d’aquestes característiques al Regne Unit entre el 2012 i el 2016, la majoria dels quals “relacionats amb el consum d’alcohol”.

Amb aquest objectiu, Ryanair instà els aeroports a “prohibir la venda d’alcohol en bars i restaurants abans de les 10 del dematí”, la limitació a dos del nombre de begudes alcohòliques per targeta d’embarcament o el control de la venda d’alcohol en establiments dels aeroports als passatgers, en cas de retards en els vols. “És completament injust que els aeroports es beneficiïn de la venda il·limitada d’alcohol a passatgers i obliguin les aerolínies a patir-ne les conseqüències de seguretat”, va asseverar el director de publicitat de l’esmentada companyia, Kenny Jacobs.

stats