El contrastador de fets, una figura periodística a l’alça contra la crisi de credibilitat
BarcelonaLa figura del fact checker o contrastador de fets té una llarga tradició en el periodisme anglosaxó: són periodistes que es dediquen a comprovar totes les dades, i les cites, que apareixen en l’article d’un redactor abans que es publiqui. És una tasca que solia ser purament interna: un filtre de qualitat. Però l’escenari de postveritat que s’ha instal·lat ha comportat una popularització d’aquesta figura, que ha començat a treballar de cara al públic, aplicant les seves tècniques a les declaracions de polítics o a les notícies infundades.
Un estudi del Reuters Institute permet veure l’explosió del nombre d’equips de contrastació. La primera web que va fer comprovació de declaracions de polítics de manera regular va ser un blog de Channel 4 News, l’any 2005, per cobrir unes eleccions parlamentàries. Avui dia, ja hi ha eines i grups similars en més de 50 països de tots els continents. En total, 113 equips s’hi dediquen, un 90% dels quals van començar a funcionar a partir del 2010, i uns 50 són tan recents que van néixer el 2015 o després. A Europa, en els últims deu anys s’han posat en marxa una cinquantena d’iniciatives de contrastació pública d’afirmacions polítiques, tot i que un terç han acabat abaixant la persiana o bé funcionen només ocasionalment.
Un cas paradigmàtic és el de Les décodeurs, de Le Monde. Va començar sent una petita unitat de dos redactors que mantenien viu un blog sobre notícies falses i rumors desmentits, però actualment ja hi treballen deu periodistes del diari que elaboren 15 treballs de contrastació al mes, a banda d’històries i anàlisis sobre assumptes concrets. Encara a França, el diari Libération distribueix només uns 80.000 exemplars diaris, però el seu equip Les désintox -que té un conveni amb la cadena Arte- arrossega milions d’usuaris únics cap a la seva web. A Espanya, la iniciativa més popular que s’acull a la fórmula és la del programa El objetivo, d’Ana Pastor. Tot i que molts equips de contrastació pengen de mitjans, també n’hi ha que depenen d’ONGs que treballen en assumptes de llibertat de premsa o que estan adscrits a alguna universitat.
En termes de pressupost, les inversions són encara modestes. En un 44% dels casos, el mitjà o la institució hi dedica un pressupost anual inferior als 20.000 dòlars. Només en un 7% dels casos hi ha assignada una despesa de 500.000 dòlars o més.
