Publicitat
Publicitat

GRÈCIA DE L’ESPERANÇA A L’ESCISSIÓ

Tsipras, de mirall a referent incòmode

L’esquerra catalana que havia pres com a model Syriza defensa el llegat d’una marca que ha perdut potencial

Pocs dies abans de les últimes eleccions gregues, convocades el 25 de gener, Joan Herrera va trepitjar Atenes per reunir-se amb Alexis Tsipras. Eren mesos en què una fotografia amb el líder de Syriza cotitzava a l’alça. El seu missatge contestatari amb les polítiques d’austeritat fixades per la troica era l’esperança de canvi a Europa que perseguien formacions germanes, com ICV-EUiA. De fet, en aquell viatge Herrera va traçar paral·lelismes entre els ecosocialistes catalans i Syriza, fins al punt d’entregar al dimitit president grec -en aquell moment, candidat a la presidència- un manifest de suport amb un clar enunciat: #CatalunyaambTsipras.

Set mesos després del moment més àlgid de Tsipras, han canviat moltes coses. Syriza s’ha esberlat -per les condicions fixades per concedir el tercer rescat-, el president grec ha dimitit per aplanar el camí cap a un avançament electoral i el seu projecte ja no es branda com a exemple amb la mateixa vehemència. Ara és la dreta espanyola qui utilitza Grècia com a argument electoral. Ho va fer el ministre d’Economia, Luis de Guindos, quan en el debat al Congrés de dimarts va alertar dels “miratges dels populismes”, un missatge que repetirà Mariano Rajoy camí de les eleccions espanyoles. És evident que les condicions del tercer rescat grec han tingut un impacte en l’esquerra alternativa catalana. Resulta paradoxal, per exemple, que mentre Tsipras s’ha vist obligat a assumir les condicions del rescat, ICV va votar en contra, al ple del Congrés, de la resolució sobre l’aportació espanyola. “El que està en joc és com els ciutadans recuperen la sobirania en ple segle XXI”, va etzibar el diputat Joan Coscubiela -número tres de Catalunya Sí que es Pot- dimarts a la cambra baixa. “El problema no és Syriza ni Tsipras. El govern més fidel a la seva gent tampoc podrà revertir la correlació de forces actuals”, completa Lluís Rabell a l’ARA per radiografiar l’abast del maldecap grec.

Les imposicions de Brussel·les -i de Berlín- al govern grec han travessat totes les línies vermelles de Syriza: rebaixes de pensions, augment de l’IVA i privatitzacions, començant per la gestió dels aeroports, una de les primeres decisions que la coalició va aturar quan va accedir al govern. D’aquí la implosió de l’executiu de Tsipras, que ara resulta un referent més difícil d’utilitzar quan l’esquerra alternativa apel·la a construir un nou projecte d’Europa. “A Grècia s’han pres decisions dramàtiques després de rebre pressions terribles de la Unió Europea. I Syriza ha hagut de recular en plantejaments programàtics que l’havien conduït a la victòria electoral. És la demostració de la dificultat d’una petita nació per fer valer la seva sobirania davant de l’arquitectura d’una Europa segrestada per les grans corporacions”, reflexiona Rabell, líder d’una confluència on també participa Podem, que s’ha identificat com un projecte germà del que encapçala Tsipras. “Les polítiques que ha defensat Syriza només podran avançar en solidaritat amb els altres pobles del sud d’Europa. Cal teixir complicitats i aliances, perquè fer possible el projecte de l’Europa de la ciutadania és un repte indefugible”, afegeix el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot. El candidat de Junts pel Sí, Raül Romeva -exeurodiputat d’ICV-, entén que la crisi grega demostra que les situacions “dificultoses” requereixen una resposta “democràtica”.

La distància de la CUP

El concepte de la solidaritat dels pobles del Mediterrani per construir una altra Europa figura també en el programa polític de la CUP. “L’actual projecte de la Unió Europea és un projecte al servei del capitalisme i el neoliberalisme”, s’exposa en els principis de la formació. La CUP rebutja formar part de la UE, així com de l’eurozona, i ha defensat la desobediència a la troica. “La lliçó més clara del cas grec és que a mitges tintes no s’aconsegueix res”, exposen a l’ARA des del secretariat nacional de la CUP després de la dimissió de Tsipras. “L’acció del referèndum va ser un exemple per a la resta de pobles del sud d’Europa, i va generar il·lusió, però no es va obeir el resultat expressat per la ciutadania”, sentencien les mateixes veus de la formació cupaire, que expressen solidaritat amb el poble grec.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT