DRET A DECIDIR, EL DEBAT AL CONGRÉS
Dossier 08/04/2014

Tres mans esteses per rebre el no de Madrid

Cita històrica al Congrés. Tres diputats del Parlament hi defensaran el 9-N. Toparan, però, amb un no molt majoritari

Roger Mateos / Oriol March / Sara González
5 min

BarcelonaEl 2 de novembre del 2005, Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira pujaven a la tribuna d’oradors del Congrés per defensar, en nom del Parlament, el projecte de nou Estatut. Aquella fotografia unitària a Madrid al voltant d’un repte de país -en l’etapa que CiU feia d’oposició al tripartit- va acabar esberlada passats uns mesos, després d’un extenuant procés negociador amb el govern Zapatero, en què cadascú va actuar pel seu compte i Mas es va avançar i pactar el text a la Moncloa.

Gairebé nou anys més tard, la cambra baixa torna a acollir una sessió de transcendència històrica: per primer cop s’hi votarà una proposició de llei del Parlament per demanar el traspàs de la competència per organitzar un referèndum sobre la independència. La proposta va ser aprovada a Catalunya amb el suport de 87 diputats -els de CiU, ERC, ICV-EUiA i tres díscols del PSC- i avui toparà amb el no taxatiu d’una aclaparadora majoria -86%- del Congrés. Malgrat que ja fa mesos que s’intueix el resultat, l’expectació de la cita recau, d’una banda, en els matisos i modulacions que pugui oferir la resposta de l’executiu de Mariano Rajoy i, de l’altra, en la capacitat dels tres emissaris del Parlament que hi intervindran -Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA)- per fer-se escoltar i estendre la mà per assolir una consulta pactada (o tolerada) i sense xoc institucional.

Prop de sis hores de debat

La jornada es preveu llarga -almenys sis hores- i la votació podria anar-se’n més enllà de les deu de la nit. El debat arrencarà a les quatre de la tarda amb la lectura d’un escrit registrat fa setmanes pel govern central en què rebutja cedir competències per convocar un referèndum “especulatiu” sobre el futur de Catalunya. Tot seguit serà el torn de Turull, Rovira i Herrera -cadascun disposarà de deu minuts-, però hi ha un imponderable que pot alterar-ho tot: Rajoy -o la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría- pot prendre la paraula en qualsevol moment.

Parli abans o després dels tres diputats del Parlament, és gairebé segur que Rajoy voldrà solemnitzar el seu posicionament abans que es pronunciïn els grups, començant pel socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. En el tram final, Turull, Rovira i Herrera tindran 15 minuts per replicar i s’obrirà un nou torn d’intervencions per a cada grup.

Jordi Turull fa una setmana que treballa en solitari el seu discurs. Només hi ha una persona, a banda del president de la Generalitat, Artur Mas -que ha fet aportacions al text i l’ha supervisat personalment-, i Jordi Pujol, que en conegui el contingut. Es tracta de la seva filla de 17 anys, que ja li ha donat el vistiplau. “L’he fet, l’he refet, l’he escurçat... Me l’havia de sentir meu”, sosté Turull, que va tancar la versió definitiva divendres. “M’obsessiona que qui està compromès amb el procés se senti identificat amb el discurs”, afegia ahir a l’ARA Bassas.

El president del grup parlamentari de CiU defensarà la legitimitat de la consulta i argumentarà que és qüestió de voluntat política, valent-se de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra la declaració de sobirania del Parlament. Al matí es reunirà amb Josep Antoni Duran i Lleida, cap de files de CiU a Madrid, per tractar les intervencions que es faran al torn de rèplica.

Els dirigents de CiU li han demanat que mantingui un to “agradable”. L’executiva de CDC d’ahir al matí va servir per tractar el debat, i Mas, segons fonts consultades, va insistir que el procés “tirarà endavant” a pesar del no de Madrid. “No s’hi val a badar”, va fer saber el president als seus companys de partit.

Durant la reunió, els dirigents convergents van posar damunt la taula una sèrie de xifres comparatives amb el cas escocès. “Cal recordar fins a quin punt el procés català té més legitimitat democràtica que l’escocès”, va defensar l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que ahir va comparèixer després de l’executiva. Turull no pensa entrar en una escalada de retrets amb el PP i el PSOE pel que diguin avui o hagin dit els últims mesos. No hi haurà retrovisor.

També Marta Rovira s’ha preparat a consciència la seva intervenció. Fins a una desena d’esborranys ha hagut d’elaborar, al costat del seu equip de col·laboradors, abans d’assolir-ne la versió definitiva.

L’argumentari de la secretària general d’ERC pivotarà al voltant d’una idea força: votar és democràcia i escoltar la veu dels catalans no ha de fer por a ningú. Brandarà davant Rajoy, segons fonts republicanes, l’exemple del primer ministre britànic, David Cameron, i buscarà les contradiccions del rebuig espanyol a permetre que, en democràcia, s’utilitzin urnes -i no armes- per decidir el rumb polític de Catalunya. Hi afegirà un accent social, per vincular el procés sobiranista amb la voluntat de fer un país més just, on la dona tingui reconegut, per exemple, el dret a l’avortament. Rovira, que va arribar ahir al vespre a Madrid, es reunirà aquest matí amb els seus coreligionaris al Congrés. Oriol Junqueras, president del partit, seguirà el debat per televisió, probablement des del seu municipi, Sant Vicenç dels Horts.

Retorn d’Herrera al Congrés

Si d’una cosa presumeix Joan Herrera és d’haver convençut Esquerra Unida perquè avali la consulta, una fita que el situa en una posició de força si es compara amb el fet que el PSC no ha arrossegat el PSOE cap al dret a decidir. El líder d’ICV-EUiA exposarà els arguments amb què a parer seu es pot convèncer els ciutadans espanyols d’esquerres: apel·lacions al sentit comú i a la radicalitat democràtica.

Considera que el principal objectiu no és escoltar la negativa del govern espanyol, sinó “fer pedagogia” a la resta de l’Estat. I una de les raons que exposarà per defensar la legalitat d’un referèndum “consultiu” és l’última sentència del TC.

Tot i la solemnitat de la jornada, Herrera creu que no hi ha res d’“especial” i que s’emmarca dins de la “quotidianitat”. Amb sis anys de bagatge com a diputat a Madrid, afrontarà el debat amb la mateixa naturalitat que intervé al Parlament. De fet, ha aconsellat als seus companys (debutants) que si els escridassen mirin a l’infinit. El discurs l’ha anat coent des de fa dies entre el despatx i casa seva. Tenia l’esborrany a finals de la setmana passada, revisat per Dolors Camats i el seu equip. Ahir a la tarda, en el trajecte en AVE, hi va fer els últims retocs. Tots tres tenen a punt, doncs, els raonaments en defensa del 9-N. Poc podran fer, però, per evitar la primera gran escenificació del no del Congrés a la consulta.

stats