Publicitat
Publicitat

Tailàndia i l’Índia volen deixar de ser el bressol global ‘low cost’

Ambdós països han endurit les seves lleis pels casos d’explotació

Fa cinc anys, l’Índia i Tailàndia gairebé monopolitzaven el mercat de la gestació subrogada al sud-est asiàtic. En ambdós països es permetia la gestació comercial amb una legislació que deixava als estrangers accedir a aquest servei. Els baixos preus, les normatives permissives -o inexistents- i la manca de traves burocràtiques varen convertir els països en una de les principals destinacions internacionals per a la gestació subrogada, de manera que esdevingueren l’alternativa low cost als Estats Units, tot i els possibles problemes que podien derivar-se de la manca d’una legislació específica en matèria de drets humans o de garanties jurídiques.

Segons explica Jorge Marfil, advocat especialitzat en dret de la família, l’any 2013 els pares d’intenció solien pagar entre 30.000 i 40.000 euros pel procés de gestació subrogada en aquests indrets, mentre que la gestant en rebia entre 5.000 i 8.000. Aquell mateix any, el salari mínim interprofessional a l’Índia no superava els 160 euros i a Tailàndia rondava els 200.

Després d’un seguit d’escàndols per la manca de seguretat jurídica per a totes les parts, la indefensió dels infants i les denúncies d’explotació a dones sense recursos que veuen en aquesta pràctica una sortida econòmica, ambdós països han engegat iniciatives per enfortir la seva legislació.

L’Índia

La subrogació comercial es permet a l’Índia des de l’any 2002. El Consell Indi de la Recerca Mèdica (ICMR, en les sigles en anglès) va establir una sèrie de pautes per realitzar la subrogació, cosa que va fer legal la pràctica, però sense una base jurídica prou específica. Això va portar a una eclosió de la indústria de la subrogació, amb lleis laxes i gens de control. No existeixen xifres oficials sobre la magnitud de la indústria de la subrogació a l’Índia, però un estudi secundat per les Nacions Unides del 2012 xifrà aquest negoci en més de 400 milions de dòlars l’any, amb més de 3.000 clíniques de fertilitat arreu del país. Tot i ser laxa, aquesta legislació va introduir un seguit de proteccions sobre les parts: prohibia la selecció del sexe de la criatura i requeria una assegurança de vida per a la mare subrogada, entre d’altres qüestions.

Durant la darrera dècada s’han presentat diferents projectes per endurir la llei, però no han arribat a bon port. Tanmateix, sí que s’ha limitat l’accés als estrangers, ja que només s’hi accepten matrimonis heterosexuals d’un lloc on es permeti la gestació subrogada, els quals han d’entrar al país amb un visat especial.

La situació pot canviar els propers mesos. El novembre del 2016 el govern va aprovar una llei per regular la subrogació i la va presentar al Parlament, que encara ha de donar-hi el vistiplau. La regulació cerca posar fi a la subrogació comercial i als negocis que fomenten l’explotació. Així, només seria legal la subrogació altruista i es demanaria que la mare subrogada fos una familiar propera dels pares d’intenció. La parella, a més, ha de provar la seva infertilitat. Totes les clíniques de subrogació hauran d’estrar registrades, no es podrà pagar directament a la mare subrogada i es crearà un cos de funcionaris que controlarà que les parts compleixin la regulació. La llei penarà la subrogació comercial, l’abandonament del nadó, l’explotació de la mare subrogada i la venda i importació d’embrions humans. Així mateix, la llei prohibeix a persones fadrines, parelles de fet i parelles homosexuals l’opció de ser pares d’intenció. Tampoc es permet a les mares sense fills ni a les dones fadrines ser mares subrogades.

Tailàndia

A Tailàndia no va exisitir cap llei que regulàs la gestació subrogada fins al 2015. Abans, les agències especialitzades varen utilitzar aquest buit legal per convetir el país en un dels centres de subrogació més importants del món. La suma d’escàndols al voltant d’aquest procediment va forçar el govern a legislar el sector. Un dels episodis més sonats es va viure el 2014, el conegut com a cas Gammy. Una parella australiana que havia contractat la gestació subrogada d’una dona tailandesa va abandonar un dels seus dos fills perquè tenia síndrome de Down.

La nova llei, aprovada el 2015, ha limitat l’accés a la maternitat subrogada a matrimonis heterosexuals amb problemes de fertilitat en què com a mínim un dels dos integrants sigui tailandès. La gestant ha de ser major de 25 anys i parent dels futurs pares. Així, el país prohibeix la subrogació comercial.