SA NOSTRA: DARRER CAPÍTOL
Balears 15/04/2017

Recels dels consumidors i bons auguris de la banca per a una operació incerta

Per ADICAE, el paper de Sa Nostra a la fusió serà “absolutament simbòlic” i Podem tem pels llocs de feina

Rafel Gallego
3 min
BANCARITZACIÓ DE LES CAIXES Des del Govern es recorda que la fusió entre Bankia i BMN n’és una conseqüència més.

PalmaCom a totes les operacions d’aquestes característiques, les opinions sobre les conseqüències que se’n poden derivar són molt diverses. Una idea generalitzada entre els analistes financers assenyala que la unió de dues entitats que ara mateix estan bàsicament sostingudes per l’Estat pot aportar un valor afegit a les accions i evitar costos futurs als comptes públics.

Des de les entitats bancàries, es comparteix aquesta visió en positiu. BBVA, per exemple, destaca que l’operació suposarà la implantació de Bankia a territoris on ara té una presència testimonial, com ara Balears, aprofitant la infraestructura de BMN -ja exposada en aquest dossier-. Bankinter també veu amb bons ulls la fusió, però posa l’accent en l’estalvi de costos que suposaria, que xifra entorn del 20%.

Cal recordar que els grans bancs advocaven des de fa mesos per la confluència de Bankia i BMN en un mateix grup que passarà a tenir més de 2.000 oficines i al voltant de 17.000 treballadors al conjunt de l’Estat.

Només “un record”

Ara bé, aquesta visió contrasta amb la que en tenen des de la Xarxa Abafi. Per començar, l'advocada de futur legal de l’entitat a Balears, Cristina Borrallo, situa ja el final de l’aventura de Sa Nostra el 2 de desembre del 2014, quan l’assemblea general de Sa Nostra va aprovar la transformació de l’entitat en una fundació ordinària i passà a tenir un 2,01% de l’entitat BMN.

I és que amb l’esclat de la crisi econòmica, només Caixa Pollença i la valenciana Caixa d’Ontinyent sobreviuen el procés de bancarització de les caixes -que, segons recorda Borrallo, “tenien com a objectiu el foment i la protecció de l’estalvi i donar accés al crèdit a les classes socials menys afavorides”.

Per Borrallo, la participació de “Sa Nostra” a la fusió amb Bankia “serà absolutament simbòlica i la caixa d’estalvis balear quedarà en el més recòndit record a ses nostres illes”. Pel que fa a com queden els treballadors i els clients de les dues entitats, recorda que “són entitats que tenen polítiques internes molt diferents i hauran de trobar l’equilibri per garantir un adequat servei a la seva clientela”.

De tota manera, Borrallo adverteix que els clients de BMN i antics de Sa Nostra no tenen per què veure perjudicats els seus interessos, “ja que no es poden modificar les condicions dels seus préstecs (hipotecaris, personals, pòlisses de crèdit) de manera unilateral, tot i que hi hagi un canvi de creditor des del punt de vista formal. “El que sí es veurà més endavant són les condicions que es donaran per als nous productes i quines comissions s’aplicaran als serveis que el banc doni”.

D’aquesta nova fusió, explica la portaveu dels consumidors, “podem treure una conclusió clara: es fa una passa més cap a un model bancari en què el client té una funció molt més activa en la relació amb la seva entitat. L’arrelament d’un client al seu ‘banc de sempre’ ha desaparegut per complet”.

El Govern: un sí condicionat

En clau política, des del Govern es recorda que la fusió entre Bankia i BMN és una conseqüència més del procés de bancarització de les caixes, iniciat l’any 2012 com a conseqüència de la crisi econòmica. En aquest context, el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela valora de manera positiva la fusió entre les entitats bancàries, sempre que es tinguin en compte el compromís i la vinculació de la nova entitat amb les Illes Balears. A més, des de l’Executiu també es demana que es respectin els drets laborals de tots els professionals de BMN i es mantingui l’actual configuració de la xarxa d’oficines.

Per una altra banda, Podem, la formació més crítica amb la fusió, defineix l’operació com el final de la “crònica de la mort anunciada de la antiga caixa d’estalvis balear Sa Nostra”. En seu parlamentària, la portaveu de l’organització, Laura Camargo, advertia de “l’enèsima operació de concentració bancària orquestrada pel FROB i afavorida pel Partit Popular”.

Camargo recordava que fa uns anys vam veure la reducció de la participació de Sa Nostra dins BMN d’un 13 a un 2% i que ara assistim al “cop de gràcia” a Sa Nostra, que en el millor dels casos passarà a tenir una participació d’un 0,5% dins el gegant Bankia, una entitat que en el passat recent “ha estat en mans dels convictes Blesa i Rato” i que ara es troba en les de José Ignacio Goirigolzarri, “el banquer del rescatat BBVA”.

Podem adverteix que amb la desaparició de BMN s’esvaeix la possibilitat de tornada als comptes públics de les milionàries ajudes rebudes per aquesta entitat amb càrrec al patrimoni de tota la ciutadania.

A més, Podem albira que la fusió tindrà un cost elevat en termes de destrucció d’ocupació, despeses d’indemnitzacions per acomiadament i tancament d’oficines, amb el consegüent impacte de l’augment de l’atur i la deterioració dels serveis a la població.

stats