Publicitat
Publicitat

INSTITUCIONS RENOVACIÓ

Rajoy dóna a llum el TC més dretà de la història

Tres dels quatre nous membres del tribunal han posat traves a la política catalana

El PP ha aconseguit donar a llum el Tribunal Constitucional (TC) més dretà de la història de l'òrgan judicial. Perquè es faci realitat només falta que prenguin possessió els quatre membres que ahir van ser elegits, a parts iguals, pel govern central i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tres són conservadors i un és progressista. Amb les renovacions d'ahir no només es va aconseguir girar la truita de la composició ideològica del tribunal (7 conservadors i 5 progressistes), sinó que el PP ha aconseguit escorar el Constitucional cap a posicions més recentralitzadores. Els tres conservadors triats s'han mostrat obertament reticents a decisions polítiques catalanes.

El PP ho havia intentat per totes les vies possibles però fins ahir -quan no li calia buscar consensos perquè la decisió era exclusivament del consell de ministres- no havia aconseguit col·locar al Constitucional Enrique López, el magistrat de l'Audiència Nacional que juntament amb el rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, va ser designat pel consell de ministres.

Amb molta tirada a fer declaracions públiques i a col·laborar amb mitjans de comunicació marcadament dretans, López pertany a la branca conservadora més radical. De la seva època de portaveu del CGPJ, màxim òrgan de govern dels jutges, les hemeroteques estan plenes de frases que ho deixen ben clar.

Té poca simpatia pel catalanisme. El 2006 va signar un document que exposava que el projecte de reforma de l'Estatut -llavors en tramitació parlamentària- contenia 19 motius d'inconstitucionalitat. Ho va acompanyar d'una declaració en què afirmava que l'Estatut "desbordava clarament la Constitució".

Possible recusació

Ahir no li va passar per alt a ningú que per haver elaborat un informe per a la Generalitat el magistrat Pablo Pérez Tremps va ser recusat pel PP i apartat de la tramitació del recurs de l'Estatut. Per aquesta regla de tres, només la mateixa tasca desenvolupada per López com a portaveu del CGPJ hauria d'impossibilitar que participés en la resolució de nombrosos recursos que té el TC sobre la taula. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va limitar a admetre que l'abstenció o recusació d'un magistrat del Constitucional és obligada quan ha d'intervenir en assumptes sobre els quals s'ha pronunciat.

A l'altre membre elegit pel govern central se li reconeix un altre tarannà. Conservador i monàrquic, Trevijano no provoca tant de rebuig malgrat que es va mostrar contrari a exhumar el cadàver de Franco del Valle de los Caídos i tampoc ha deixat de dir la seva sobre Catalunya. El 2008 va afirmar que la relació bilateral Catalunya-Espanya li semblava "inconstitucional" i va recordar que "els drets fonamentals són de persones, no de territoris".

Hores abans de la decisió del consell de ministres, el CGPJ va fer públic que els seus dos escollits eren el president de la sala civil del Tribunal Suprem, Juan Antonio Xiol, i el magistrat emèrit del Tribunal Suprem Santiago Martínez-Vares. L'elecció de Xiol va ser més problemàtica que la de Martínez-Vares perquè els vocals progressistes al CGPJ segueixen dividits. Una part volia l'exfiscal general de l'Estat Cándido Conde Pumpido però finalment Xiol, que té una bona sintonia amb el nacionalisme català, va ser l'escollit. Ahir mateix Artur Mas el va elogiar, a diferència dels altres tres. Mentrestant, recordava a l'alt tribunal les terribles conseqüències que va tenir la seva sentència de l'Estatut "contra el poble de Catalunya el 2010".

Sobre Martínez-Vares, els conservadors no dubten. En el seu pas pel Suprem va ser ponent d'una de les sentències d'aquest tribunal contra la immersió lingüística, un text que instava la Generalitat a fer del castellà llengua vehicular a l'ensenyament.

La composició del TC no ha estat pactada amb cap formació política, ni tan sols es van obrir consultes. S'ha negociat només amb el poder judicial. El govern central manté que en cap moment es va parlar de noms, simplement -diuen- van buscar un equilibri perquè quedessin representades totes les disciplines jurídiques.

La realitat és que amb aquest nou Constitucional Rajoy podrà governar més tranquil. En mans de l'alt tribunal hi ha polítiques de l'executiu popular com les pensions i la reforma laboral, i hi acabarà la llei Wert. D'aquest nou TC depèn que la reforma de l'avortament estigui avalada jurídicament i també sentenciarà si Rajoy la va encertar quan va decidir aturar la declaració sobiranista.

Si les coses es compliquen per a la dreta per recusacions o díscols, sempre els quedarà el vot de qualitat del president, que ara tornarà a ser dels seus.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF