ESTATS UNITS DRETS CIVILS
Dossier 25/08/2013

Què se n'ha fet del somni de Martin Luther King?

Washington celebra el 50è aniversari d'un discurs històric

Núria Ferragutcasas
3 min

WashingtonAl capdamunt de l'escalinata del monument a Abraham Lincoln, davant l'estàtua de marbre blanc del president que va abolir l'esclavitud fa 150 anys, i en el mateix lloc on el reverend Martin Luther King va compartir el seu somni, Barack Obama, el primer president afroamericà de la història dels Estats Units, farà dimecres un discurs per celebrar el cinquantè aniversari de la marxa sobre Washington pels drets civils.

La seva presència, però, no representa la culminació del somni de King sinó un pas més per aconseguir-la. El país ha experimentat grans canvis des de la visió del líder afroamericà d'un futur en què els seus fills "no seran jutjats pel color de la seva pell sinó per la naturalesa del seu caràcter". La segregació racial en els espais públics, els linxaments de negres o la privació del seu dret a vot són avui part d'un passat ignominiós i llunyà. Tot i així, els EUA no són una societat postracial.

Els negres encara tenen més probabilitats de viure en la pobresa, de quedar-se sense feina o de morir abans. La segregació racial de barris i escoles no és legal i ha disminuït en l'últim mig segle, però persisteix per la desigualtat econòmica que pateixen tant afroamericans com llatins.

Un informe recent de l'Institut de Política Econòmica desvela que els objectius econòmics d'aquella manifestació -com un habitatge i salari dignes, i una bona educació- no s'han complert. Aquesta sensació de somni incomplert també la tenen una gran majoria dels nord-americans, especialment els afroamericans. Només un 16%, segons un sondeig de Pew Research, considera que s'ha arribat a la igualtat racial.

Per això ahir Washington va tornar a celebrar una marxa multitudinària en record a aquell 28 d'agost del 1963. El lema, una altra vegada Treball i llibertat . I és que el somni de King és una lluita inacabada.

Justícia social

El percentatge d'afroamericans pobres encara triplica el de blancs

El progrés econòmic dels afroamericans ha estat considerable en els últims cinquanta anys: el percentatge de negres que viuen en la pobresa ha disminuït vint punts, del 48% el 1963 al 28% el 2013. Malgrat tot, la taxa de pobresa de les llars negres continua gairebé triplicant la dels blancs: un 27,6% enfront a un 9,8%. El professor de la Universitat de Nova York Patrick Sharkey explica en el seu llibre Stuck in place que la persistència de la pobresa entre els negres està lligada al lloc on viuen. "Un 70% dels afroamericans viuen en els barris més pobres i més segregats dels Estats Units", afirma Sharkley.

"Els negres cobren de mitjana un 71% menys que els blancs", explica el sociòleg de l'Institut de Política Econòmica, Algernon Austin, que també recorda que la seva taxa d'atur del 12,6% segueix sent gairebé el doble que la dels blancs (7,6%). A més, la renda mitjana d'una família afroamericana és de 39.650 dòlars (29.600 euros), mentre que la d'una blanca és de 67.175 (50.200 euros), segons l'enquesta de Pew.

Segregació a les escoles

Una millor educació segueix sent una fita per obtenir la igualtat

"King estaria molt dolgut per la paradoxa de l'Amèrica actual: la ràpida expansió de la diversitat de la nostra societat no ha anat acompanyada d'una reducció de la segregació racial de les nostres escoles", diu Philip Tegeler, economista del Consell de Recerca de la Pobresa i la Raça. S'han aconseguit millores espectaculars en el nombre d'afroamericans que acaben els estudis de secundària: ha passat del 20% el 1960 a l'actual 73%. Tot i així, el nombre de blancs que tenen estudis universitaris és el doble que els afroamericans (22,9% contra 12,9%).

Aquesta desigualtat educativa és, en part, a causa de l'encara existent segregació racial a les escoles -ja que els centres amb una majoria d'alumnes negres o llatins estan en barris pobres i, per tant, estan dotats de menys recursos.

Estigma racial i violència

El 38% dels presos són negres, tot i ser un 12% de la població

Els negres representen un 12% de la població i, tanmateix, són un 38% dels empresonats als EUA. Michelle Alexander, en el seu llibre The New Jim Crow , assegura que les causes d'aquest gran nombre de negres a les presons són els estigmes racials, la discriminació policial envers afroamericans i llatins, la desigualtat econòmica i la crisi del crac dels anys 80 als guetos negres. D'altra banda, un cop compleixen la seva sentència tenen moltes dificultats per reinserir-se en la societat. El fiscal general de l'estat, l'afroamericà Eric Holder, va anunciar a principis de mes una reforma judicial per rebaixar les penes de delictes menys greus i reduir la massificació actual als centres penitenciaris.

Dret a vot i racisme

Menys proteccions pel dret a vot de les minories racials del país

Durant dècades els afroamericans van ser privats del seu dret a vot. Diversos estats, sobretot els del sud, impedien l'accés a les urnes amb intimidació i violència. El Suprem va invalidar al juny una part clau de la històrica llei del 1965 que protegia el dret al vot de les minories racials i va ser fruit del moviment dels drets civils que va encapçalar King.

stats