La capacitat d’acollida d’un indret permet quantificar la relació de persones/dia que aquest lloc pot suportar. Es calcula tenint en compte les seues característiques físiques i biològiques, la tipologia d’usos i activitats que les persones hi duran a terme, i permetent alhora estimar la percepció de satisfacció de les necessitats i expectatives de les persones visitants.
Aquest concepte, tot i considerar un intangible com és la satisfacció de cada individu, ja ha estat aplicat a infinit nombre de plans de conservació i gestió en espais protegits. Costa extrapolar-lo a un àmbit territorial tant vast com és el cas de Balears, però en canvi és prou fàcilment aplicable si es focalitza en espais territorials més restringits com és el monument natural de platja Das Catedrais a Galícia, que fa un mes i escaig que disposa d’un pla de conservació que estableix límits de freqüentació.
L’any 2008 el Consell Insular de Formentera, amb la col·laboració del Parc Natural de ses Salines, també va establir un nombre màxim d’accés de cotxes i motos als aparcaments de ses Illetes, per aconseguir un model d’ús públic ordenat i respectuós amb el medi ambient. L’indret pateix una gran pressió antròpica, però no és per casualitat que l’han escollit per segona vegada una de les millors platges del món.
Seguint el fil d’aquesta experiència d’èxit, en aquests moments a Formentera es treballa per implantar una nova actuació destinada a reduir l’entrada de vehicles en temporada turística. El parc mòbil de la pitiüsa menor és aproximadament de 18.000 vehicles, segons dades de l’any 2014, fet que vol dir 1,5 vehicles per habitant.
Tornant a la qüestió balear, potser sí que ens trobam en un moment de canvi social en què les demandes per establir límits al creixement urbanístic, a les activitats i per conservar el territori no són flor d’un dia o reclames d’una minoria més conscienciada.
Aquesta comunitat s’ha permès el luxe de confondre els successius i a la vegada homogenis plans de màrqueting turístic amb el manual d’operacions que ens havia de llançar a la desestacionalització i a la diferenciació com a destinació turística.
La realitat és que aquests plans mai han considerat la capacitat d’acollida de les nostres illes. És a dir, la suma de residents i visitants que hi poden conviure simultàniament, exercint el seu dret al gaudi d’una natura i ambient saludables, treballant uns i assaborint les vacances els altres. I, molt important, des d’una percepció comuna d’ordre, normalitat i espai físic suficient per a cada individu.
És imperatiu disposar d’unes previsions i recomptes estadístics fiables que permetin una aproximació als números de residents i visitants que pot acollir cadascuna de les illes; ara bé, consider que aquestes dades han de servir perquè cada gestor del territori, ja sigui de manera individual o col·lectiva, compti amb un instrument real per a la presa de decisions. En aquest sentit darrer, Gent x Formentera planteja un pacte pel territori.
