Publicitat
Publicitat

Orwell es va quedar curt...

Estàvem avisats de fa temps. Per exemple, el juliol del 2010 el Washington Post publicava una sèrie de tres reportatges, de Bill Arkin i Dana Priest, sobre la nebulosa dels serveis secrets i la comunitat d'intel·ligència als Estats Units que allà van tenir molt ressò, però el treball de recerca era tan meticulós, i les garanties del diari tan sòlides, que no va haver-hi cap acció legal del govern, ni cap desmentiment oficial. Explicaven, per exemple, que fins a 1.271 agències del govern i 1.931 societats privades subarrendades, s'ocupaven "de la indústria de la seguretat nacional". 854.000 persones tenen la certificació federal d'accés a documentació secreta i, en concret, un garbuix de quasi una vintena d'agències federals ocupen la primera fila.

La gent del carrer pot pensar que hi ha l'FBI i la CIA i prou. Però hi ha una selva de sigles: el DoD (Departament de Defensa), la DIA (Agència d'Intel·ligència de Defensa), l'ODNI (Oficina del Director Nacional d'Intel·ligència) -que dirigeix 16 agències però no la CIA ni l'FBI-, l'NCTC (Centre Nacional de Contraterrorisme) i un llarg etcètera.

Els darrers esdeveniments porten a dues o tres grans preguntes. En un estat de dret (com a model institucional indispensable per parlar de règim democràtic) ¿és acceptable que camps d'actuació de l'executiu, en matèria de seguretat però també de drets fonamentals, siguin totalment opacs, hermètics, a tot tipus de control legal, temporal, judicial o de l'opinió pública? La resposta hauria de ser "no".

Seguretat o llibertat

¿És legítim acceptar que l'única garantia és la que dóna el mateix poder executiu? Ni parlar-ne. ¿Es pot evacuar el debat dient: "Oh, és que o hi ha seguretat o hi ha llibertats civils"? Ni parlar-ne. I un tema molt greu, ¿és acceptable que el govern dels Estats Units, el seu president, com a tota explicació digui als seus ciutadans: "No es preocupin, no espiem nord-americans o estrangers residents als Estats Units". Increïble, però cert. La cosa més preocupant és que sembla confirmar-se una deriva en la tradició constitucional dels Estats Units: la noció de drets fonamentals, i sobretot llurs garanties, s'apliquen només a ciutadans nord-americans i al territori dels Estats Units. I fora?

De Guantánamo fins a les recents informacions sobre l'ús de drones (avions no tripulats), l'anomenada guerra contra el terror sembla voler justificar qualsevol cosa. Però, darrer argument de tot règim amenaçador: "No es preocupi, si vostè no ha fet res de dolent, no ha de preocupar-se". Orwell, visionari fora de sèrie, es va quedar curt.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT