Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT, TRANSICIÓ EMPANTANEGADA

L'exèrcit egipci esclafa els islamistes

El govern interí recupera l'estat d'emergència, la llei marcial que va imperar durant l'era Mubàrak

La policia i l'exèrcit egipci van matar ahir centenars de manifestants i en van ferir milers en l'assalt a les dues acampades de partidaris del rais deposat Mohammed Mursi al Caire. Un desallotjament que ha generat una forta onada de violència a la capital i al país.

Gairebé deu hores després de l'inici de l'atac, a les set del matí a Egipte, el govern interí designat pel general Abdel Fattah el-Sisi va declarar l'estat d'emergència durant un mes i va suspendre així el dret a un judici o a un procés just i tornant Egipte a la llei marcial que va imperar durant les tres dècades de regnat de Hosni Mubàrak, derrocat el 2011. A partir de les nou del vespre i fins a les 6 del matí també s'instaurava el toc de queda a bona part del país.

"Prometo que tan aviat com la situació s'estabilitzi i el carrer també, la seguretat tornarà als nivells d'abans del 25 de gener [quan va començar l'acampada a la plaça Tahrir], o fins i tot serà millor", va dir el ministre de l'Interior, Mohamed Ibrahim, en una roda de premsa amb periodistes en la qual va culpar els Germans Musulmans d'anar armats fins a les dents i va negar que s'hagués utilitzat munició real.

Després de sis setmanes de protestes dels islamistes, la brutalitat de l'atac -contràriament al que va dir el govern, es va constatar l'ús de vehicles armats, excavadores, gasos lacrimògens, franctiradors, municions reals i perdigons- ha semblat acabar amb tot tipus d'esperança que hi hagi una reconciliació política que pugui persuadir els seguidors de Mursi per participar en un nou procés democràtic afavorit pel govern designat pels militars. En lloc d'això, l'atac ha estat el senyal més inequívoc que el vell estat policial egipci està aflorant amb tota la seva força, desafiant fins i tot les crítiques de molts liberals del govern interí, les amenaces d'Occident i el risc de provocar un llarg enfrontament amb els islamistes, enfurismats i a punt per a les represàlies després que se'ls hagi robat la seva victòria democràtica.

Mohamed ElBaradei, el fins ara vicepresident interí i premi Nobel de la pau que pretenia convèncer Occident de les intencions democràtiques del govern designat pels militars, va presentar la seva dimissió per la brutal repressió, segons una portaveu.

Balanç provisional: 278 morts

En el moment de tancar aquesta edició, el ministeri de Salut egipci elevava el nombres de víctimes arreu del país a 278 morts, 43 dels quals policies, i 2.001 ferits, tot i que el nombre de cossos i ferits crítics que van veure els reporters del The New York Times al Caire suggerien que el balanç final seria més alt.

Almenys es va cremar un manifestant viu a la seva tenda. A molts els van disparar al cap i al pit i alguns dels morts semblaven joves adolescents. Una noia que assistia en un hospital improvisat tenia tots els baixos de la túnica amarats de la sang que inundava l'espai. I és que desenes de milers de seguidors de Mursi s'havien traslladat als dos campaments, molts amb les seves famílies.

"Això és l'inici d'una repressió sistemàtica als Germans Musulmans i tots els opositors al cop militar del 3 de juliol", explicava ahir Emad Shanin, professor de ciència política a la Universitat Americana del Caire. "És un intent de començar una nova fase d'un estat policial controlat pels militars sota una façana civil -afegia-. Això és el que estan intentant fer".

Sobre les amenaces dels Estats Units de retirar l'ajuda militar al país àrab, el professor Shahin va dir que cap egipci -generals, liberals, islamistes o acadèmics- les havien pres seriosament. "Al final, Occident donarà suport a la part que guanyi -va assegurar-. Això és el que els dictadors pensen, i fins a cert punt és veritat".

Sang de justícia

Els islamistes han promès continuar la seva lluita. Un influent dirigent dels Germans Musulmans que era diputat del parlament dissolt pel cop, Mohamed el-Beltagi, va assegurar que venjaria l'assassinat de la seva filla de 17 anys al camp més multitudinari, el de Ciutat Nàsser. "S'ha d'acabar amb l'estat policial", va dir als periodistes esperonant tots els egipcis a sublevar-se per defensar la democràcia.

La violència també va enganxar els periodistes. La televisió britànica Sky News va dir que un dels seus càmeres més veterans, Mick Dean, havia estat assassinat. Un portaveu d'Al-Jazira també va dir que els franctiradors havien mort un càmera seu i que havien detingut un reporter.