L'espionatge fa tremolar la indústria tecnològica

The New York Times / San Francisco.Els somiadors que van dissenyar internet confiaven que seria una eina d'alliberament i coneixement. Però les revelacions que mostren com el govern dels Estats Units l'està fent servir com a mecanisme de control i persecució n'han donat una visió més pessimista. A Silicon Valley, el desencís és palpable. "Moltes de les persones que hem desenvolupat la xarxa estem preocupades pels mals usos que n'estan fent", declarava Les Earnest, un informàtic retirat de Stanford, autor d'una eina similar a Facebook però pensada nou any abans que nasqués l'inventor de Facebook. "Des del començament ens feia por que els governs en prenguessin el control. Doncs el nostre ja ha trobat finalment la manera de fer-ho".

Tradicionalment el sector tecnològic ha lluitat per mantenir Washington a una certa distància. Els emprenedors recordaven sovint que la regulació és enemiga de la innovació. Per això ha caigut com una galleda d'aigua freda que les companyies líders -incloent-hi Microsoft, Google, Yahoo, Apple i Facebook- aparentment l'hi hagin posat fàcil a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA, en les seves sigles en anglès) per obtenir dades personals. Només Twitter sembla haver-ho refusat.

Les companyies han negat que treballin directament amb el govern en el projecte Prisma, però no aclareixen si hi treballen indirectament i com tracen la frontera. Nombrosos emprenedors de Silicon Valley demanen més respostes. "L'èxit de qualsevol companyia de Silicon Valley adreçada al consumidor no només es basa en el valor dels seus productes sinó també en el nivell de confiança que poden establir", es queixava Adriano Farano, cofundador de Watchup. "El que està en joc és la credibilitat del nostre ecosistema sencer".

I és un ecosistema que pivota a l'entorn de les dades personals. Prisma, que recull correus electrònics, vídeo, veus i altres formes d'informació a internet, ha sortit a la llum pública en un moment en què la noció de privacitat a internet es posa molt en dubte. Noves tecnologies com les ulleres de Google no deixen d'empènyer cap a un territori fora de l'abast fins fa ben poc. Des de gegants ben establerts fins a noves start-ups , les empreses fan bullir plans sobre com recollir les dades més íntimes i fer-les servir per vendre coses.

"Estem reclamant al govern que ens protegeixi i, al mateix temps, cada cop hi posem més i més informació nostra perquè la gent la pugui mirar", recorda Chistopher Clifton, un informàtic de Purdue que ha treballat en mètodes de tractament de dades que preserven la privacitat.

El president Obama ha intentat apaivagar la polèmica: diu que Prisma només apunta a estrangers que viuen al país i que val la pena renunciar a una mica de privacitat en nom de la seguretat. "És una afirmació perillosa", opina Bob Taylor, informàtic que va jugar un paper rellevant als 60 en formular el que acabaria sent internet. "El govern hauria d'haver-nos dit que estava fent això. Perquè l'afer suggereix un problema encara fonamental: no tenim control sobre el que fa el govern".

Microsoft s'ha erigit recentment en adalil de la privacitat, si més no en comparació amb Google. Ray Ozzie, excap de software de Microsoft, és un dels que han fet sonar l'alarma. "Espero que la gent es desperti, que realment es desperti i miri què està passant a la societat, des del punt de vista del Gran Germà", va explicar en una conferència de Nantucket. Però no va revelar quin rol ha jugat Microsoft amb Prisma.

Aaron Levie, fundador de Box.com, un sistema popular d'intercanvi d'arxius, va fer broma a Twitter explicant que el que feia Prisma era, senzillament, posar les dades de Gmail, Google, Facebook i Skype en un sol lloc. "La NSA s'ha avançat a 30 start-ups en aquesta idea", va piular. Divertit en tant que cert, i perquè demostra com els interessos del govern i Silicon Valley no estan necessàriament en conflicte.

Mentrestant, alguns líders tecnològics tenen una altra idea: abaixar el perfil a internet. L'emprenedor Gordon Eubanks, amb 30 anys d'experiència a Silicon Valley, detalla: "M'he tornat molt caut sobre què penjo a la xarxa. Mai penjo res que reveli on visc, res de la meva família o de les meves mascotes. Fins i tot vaig amb compte abans de clicar un like ".