Publicitat
Publicitat

DOSSIER DE DIUMENGE

L'altra cara de la crisi: 10 històries d'èxit

El dinamisme social i empresarial fa front a la recessió amb projectes que generen feina, il·lusió i optimisme

Hi ha coses que sí que funcionen, per Ignasi Aragay

Hi ha projectes que sí que creen llocs de treball. I no només això: també generen il·lusió i optimisme. Enmig d'una crisi que ja fa cinc anys que dura, i quan encara no es veu la sortida del túnel, existeixen en molts camps iniciatives tant empresarials com socials que mostren com, malgrat tot, com malgrat l'atur desbocat -642.166 persones a Catalunya, 582.126 al País Valencià i 76.124 a les Balears-, hi ha alternatives viables que marquen el camí cap a un futur millor.

La crida feta als lectors de l'ARA ens ha permès identificar deu camps en què hi ha vida intel·ligent, imaginació i activitat. És només un tast que haurem d'anar enriquint. En el primer àmbit, el de la recerca mèdica, ens hem limitat d'entrada al cas reconegut dels trasplantaments d'òrgans perquè precisament avui és el Dia dels Donants. La potencialitat de Barcelona com a pol d'atracció de múltiples iniciatives -no només de turisme- és també una mina inesgotable. Al juliol acollirà el Mundial de Natació, amb 2.700 esportistes, 2.000 periodistes acreditats -60 cadenes de televisió- i un ambiciós projecte solidari associat. Però en aquest segon apartat no parlem d'esport, sinó dels organismes internacionals que estan triant tenir la seu a la capital catalana i de les empreses que decideixen invertir al país gràcies a l'atractiu de la ciutat.

Per contrarestar que els bancs no donen crèdits, el mecenatge compartit s'està convertint en una via de finançament de projectes de tota mena. És el que expliquem al tercer apartat. En el quart abordem un altre concepte nou que obre oportunitats: el del consum intel·ligent. Hi ha empreses que han entès que els ciutadans, en plena crisi, són més exigents, i no només amb el preu. Algunes hi han apostat, i amb bons resultats. El cinquè de la llista està dedicat al món de l'esport vist des de la base, és a dir, al treball que entén l'esport com un procés formatiu integral. L'exemple del CAR de Sant Cugat, d'on han sortit molts medallistes olímpics, n'és l'emblema, però també hi ha un ampli estol de clubs i entitats que treballen des de fa anys el planter de manera seriosa i responsable.

En època de retallades, quan les subvencions pràcticament han desaparegut, la microcultura està donant molts bons fruits: els millors exemples els trobem en petites sales de teatre i editorials quasi unipersonals. Són una bona alternativa. El setè apartat està dedicat al món del voluntariat, en continu creixement i que com més va més s'obre a activitats que fins fa poc semblaven inabastables. Aquest és el cas del grup Voluntaris en Assessoria Empresarial, una seixantena d'exdirectius i exempresaris jubilats que fan feina de franc. En el següent punt tractem l'alimentació de proximitat, un terreny molt lligat a l'agricultura i la ramaderia ecològiques: ens hem fixat en l'empresa El Pastoret de la Segarra, tot un exemple.

Els dos últims apartats són dues històries d'èxit, una que mira enfora i una que treballa endins. La primera és la de les empreses que s'han internacionalitzat per capejar la crisi -Puig, Roca, Grifols, Mango, Desigual, Codorníu, Freixenet...-. La segona és la de les biblioteques públiques, amb 3,3 milions d'usuaris.


1. LIDERATGE EN TRASPLANTAMENTS
'Els millors resultats d'Europa',
per Auri Garcia Morera

Catalunyaés líder en nombre de trasplantaments a Espanya, i la seva taxa de trasplantaments en relació amb la població és la més alta de tot Europa. "En pràcticament tots els avenços en l'àmbit dels trasplantaments hem estat pioners, i això comporta que els nostres equips tinguin una gran expertesa quirúrgica i en el seguiment", argumenta Pere Montserrat, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Un dels aspectes en què s'està millorant molt és l'aprofitament dels òrgans de donants cadàvers. "Tenim una mitjana que s'acosta als tres òrgans per donant, mentre que la mitjana espanyola és de poc més de dos òrgans per donant", detalla Montserrat. Això té molt a veure amb l'expertesa dels professionals, ja que es fan valoracions més acurades: "Nosaltres mirem, més enllà de l'edat del donant, l'estat de l'òrgan, i fem trasplantaments que en altres llocs no es farien".

Una altra innovació que ha suposat una millora important és la possibilitat de tenir donants que han mort per una aturada cardíaca, a més dels donants per mort encefàlica. També és clau el gran volum de donants vius, que representen la meitat de tot l'Estat. "Altres països no implanten els dos mecanismes, es decanten o pel donant cadàver o pel donant viu", diu Montserrat per explicar la posició d'avantatge de Catalunya.

Aquest avantatge no és nou. "La nostra organització va començar la seva activitat el 1984 i l'espanyola no ho va fer fins al 1989, cinc anys després", explica el director de l'OCATT. Durant els primers anys, la coordinació estatal es va fer des de Catalunya. Encara avui la coordinació internacional de l'Estat és responsabilitat de l'OCATT. "L'organització espanyola i el seu model ara es consideren marca Espanya, i en realitat es tracta del model català", reivindica Montserrat, que ho compara amb la selecció espanyola de futbol, en què una àmplia majoria dels jugadors són catalans.

Admet, però, que encara hi ha molt marge de millora per part de la ciutadania: "La taxa de donació per milió d'habitants d'Espanya és més alta que la nostra, i cal incentivar encara més aquesta solidaritat de la gent". Avui, en el marc dels actes de celebració del Dia del Donant, persones trasplantades i familiars faran una caminada per Barcelona com a gest d'agraïment amb els donants. Volen que serveixi, a més, per despertar consciències entre els que encara no ho veuen clar.

Referent en trasplantament renal

L'Hospital Universitari de Bellvitge és un dels centres de referència de l'Estat en trasplantament renal, amb una taxa de trasplantaments per població de referència per sobre de la mitjana catalana, que ja és molt més alta que l'espanyola. El responsable de la secció de trasplantaments del centre, Josep Maria Cruzado, destaca la feina d'innovació i recerca que es fa a Bellvitge i a la resta d'hospitals catalans: "S'implanten dispositius que permeten mantenir millor els òrgans i que, a més, donen informació de compatibilitat, cosa que fa que s'hagin de descartar pocs ronyons".

Segons Cruzado, l'Hospital de Bellvitge és "el número u d'Espanya en desenvolupament de noves teràpies immunosupressores", i també és capdavanter, juntament amb altres centres catalans, en trasplantaments creuats, en què participen dues o tres parelles de donant i receptor incompatibles. Dels 17 trasplantaments creuats que es van fer l'any passat a l'Estat, 15 van tenir participació catalana.


2. BARCELONA, POL D'ATRACCIÓ
'Imant d'iniciatives, talent  i inversions internacionals',
per M. Vidal i I. Pujol

Carretons elevadors, camions descarregant material, tanques i grues treballant: ningú diria que som a la Barcelona de la crisi. L'activitat és frenètica al recinte modernista de l'antic Hospital de Sant Pau de Barcelona, convertit en pol d'atracció d'organismes internacionals. Ja n'hi ha dos d'instal·lats -l'Institut Forestal Europeu i l'Institut Internacional de la Universitat de les Nacions Unides-, al juliol s'hi traslladarà la Casa Àsia i abans de final d'any n'hi arribaran quatre més.

L'atractiu de Barcelona davant del món es manté intacte tot i la crisi. I l'efecte crida per a institucions acadèmiques i de pensament, organitzacions de dimensió internacional i empreses de sectors diversos es multiplica. L'obertura en ple centre de la ciutat de la branca europea de l'Open Society Foundations, patrocinada per Georges Soros, ho testifica. Es tracta d'un think tank que des de Barcelona llança idees sobre els valors i les llibertats a Europa. Ho fa a pocs metres d'un altre gran pol de generació de pensament que també és referència mundial, el Cidob.

I al costat d'aquestes institucions, les grans escoles de negocis de la ciutat -Esade i Iese, entre d'altres- continuen sent per als estudiants estrangers de les més atractives del món. Es calcula que cada any vénen a la ciutat fins a mil estudiants a cursar aquests prestigiosos títols. La ciutat ingressa anualment 60 milions d'euros per aquest concepte, segons un estudi d'Esade, més enllà del prestigi que atorga a Barcelona. Això mentre alumnes de desenes de nacionalitats continuen participant en iniciatives universitàries com la Barcelona Graduate School of Economics i l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, on aquest curs van rebre 335 presol·licituds per a les 100 places que s'ofereixen.

La capital catalana és també un imant d'inversions estrangeres, malgrat els discursos de la por sobre la hipotètica fugida de grups estrangers a causa del procés sobiranista engegat a Catalunya. De fet, en l'últim any s'han anunciat inversions estrangeres per valor de mil milions d'euros. A més, aquest esforç inversor suposa la creació de prop de 5.000 llocs de treball.

Entre les principals apostes hi ha la de Nissan, a la fàbrica de la Zona Franca, i les noves seus a Barcelona de grups multinacionls com Booking.com, Rakuten i Transax, aquesta última anunciada divendres.


3. MECENATGE COMPARTIT
'Obrint noves portes a la cultura',
per Xavi Serra

La cultura del mecenatge col·lectiu està arrelant amb èxit a Catalunya. El sistema de finançament basat en microaportacions individuals que va sorgir als Estats Units arran de la campanya de Barack Obama i d'iniciatives com Kickstarter s'ha consolidat com una alternativa real al finançament públic i privat tradicional. Les retallades, en aquest cas, no han sigut un obstacle, sinó un incentiu per potenciar el creixement i desenvolupament del crowdfunding . De fet, les iniciatives socials i culturals, les més tocades per la caiguda de la inversió pública, són les que més s'han beneficiat del micromecenatge. L'èxit d'aquest mètode de finançament denota l'aparició d'un nou consumidor que abandona la passivitat i l'anonimat per integrar-se i fer-se partícip del projecte. Anar més enllà de la queixa i convertir-se en part de la solució: l'activisme del segle XXI.

L'estrella més rutilant del firmament del crowdfunding és, sens dubte, Verkami. Creada per Joan, Adrià i Jonàs Sala, pare i fills de Mataró, aquesta plataforma de micromecenatge ha aconseguit finançament per a 1.154 projectes culturals i artístics al llarg dels dos anys i mig que fa que funciona. La joia de la corona ha sigut la campanya per finançar el documental d'Isona Passola L'endemà , que va recaptar 348.830 euros -l'objectiu inicial es xifrava en 150.000- de més de 8.000 mecenes, i va entrar així en el rànquing mundial de les 5 pel·lícules que més diners han recollit a través del microfinançament.

Però entre els projectes de més èxit de Verkami hi trobem un còmic, el patrocini d'un equip de bàsquet, un concert en favor dels processats per la primavera valenciana i un diari digital. Verkami factura el 5 % de les campanyes i dóna feina als seus tres fundadors i a un programador informàtic, però la mesura del seu èxit no són els 5,5 milions que ha recaptat fins ara, sinó les iniciatives que s'han posat en marxa, sense lligams ni intermediaris. Joan Sala es mostra optimista de cara al futur: "Encara estem molt lluny de tocar sostre. Molta gent encara troba inconvenients en el crowdfunding perquè es pensa que significa demanar diners, però quan la gent s'adoni que això no és altra cosa que un intercanvi enriquidor entre creadors i consumidors, una manera diferent d'acostar-se a la cultura, la cosa no pararà de créixer".

'Crowdfunding' per a tot

El crowdfunding no només ha calat en l'àmbit privat. Fins i tot una institució que depèn del Museu d'Història de Barcelona com el monestir de Pedralbes va engegar fa uns mesos una campanya de micromecenatge per restaurar els frescos de la Capella de Sant Miquel, atribuïts a Ferrer Bassa. La iniciativa demanava 25.000 euros del total de 150.000 necessaris per a la intervenció i va superar l'objectiu inicial recaptant-ne 30.875.

És evident que el micromecenatge fa possibles molts projectes que en temps de crisi les haurien vist magres per tirar endavant, però també eixampla els horitzons creatius dels artistes. Quan la campanya de Feliu Ventura per celebrar els 20 anys com a músic en directe va arribar als 5.000 euros, l'artista va decidir ampliar l'objectiu a 9.500 euros per enregistrar un disc de versions i rareses. "Sense Verkami mai li hauria passat pel cap -afirma Sala-. Els mecenes no només aporten diners als creadors, també han canviat la manera d'acostar-se a la cultura".


4. CONSUM INTEl·LIGENT
'La compra racional impulsa els 'outlets' i l''online'',
per Dani Sànchez Ugart

La crisi ha canviat per sempre la manera com els consumidors van al mercat. Segons els experts, els compradors han fet un viatge definitiu i sense retorn a l' smart shopping o compra intel·ligent. Els consumidors busquen aconseguir el mateix -o més- que abans, però gastant menys diners, és a dir, fer una compra més racional i menys impulsiva. En la realitat, això s'ha traduït en diversos fenòmens: auge de la marca blanca, decadència de l'hipermercat en favor del supermercat (on es fan compres més racionals) o lideratge dels supermercats de tipus hard discount , com Dia i Lidl. I, com qualsevol canvi, el viratge en la manera de comprar suposa una gran oportunitat per a les empreses que el sàpiguen aprofitar.

Companyies catalanes com Privalia, de venda online de productes de moda de fora de temporada (o d' outlet ), han sabut treure rèdit d'aquest viatge dels consumidors cap al consum intel·ligent. Bàsicament els ofereixen el mateix que poden trobar al mercat, però d'altres temporades i a més bon preu: i l' smart shopper està disposat a renunciar a portar roba de l'última temporada si a canvi rep una rebaixa substancial. El 2012 l'empresa catalana va facturar un 32% més que l'any anterior i és líder a tots els mercats on s'ha implantat (Espanya, Brasil, Mèxic i Itàlia). Privalia ja va néixer amb aquest afany d'oferir productes de qualitat i barats, per tant, en certa manera, ha trobat en la crisi el vent a favor.

Un cas similar és el de La Roca Village, una empresa del grup britànic Value Retail, que ven també productes de fora de temporada, però en aquest cas exclusivament de luxe i en una botiga física. Les vendes li funcionen i acaba d'anunciar una inversió de 30 milions d'euros per ampliar el seu centre comercial de la Roca del Vallès. A més, serà el soci comercial de Veremonte en el primer complex turístic de BCN World, segons van anunciar fa dues setmanes les dues empreses.

Una altra mostra que el model outlet funciona és la inversió de més de 80 milions d'euros que l'empresa Neinver va anunciar a l'abril que farà a Viladecans. Hi obrirà un outlet semblant al de la Roca que donarà feina a 1.000 persones.

Altres empreses, però, no han tingut tanta sort i s'han vist obligades a modificar el model de negoci per encaixar millor amb aquest nou tipus de comprador. Algunes, com Mango, se n'han sortit en l'adaptació. La companyia va iniciar el 2011 un canvi d'estratègia que la va dur a abaixar preus en un 25% i a canviar el model d'obertures. L'empresa tèxtil n'ha tret rèdit i ha venut un 20% més el 2012, i aquesta setmana ha anunciat una inversió de 27 milions d'euros per ampliar la seva seu central.


5. FORMACIÓ DE TALENT ESPORTIU
' Un planter ben estructurat dibuixa un futur d'excel·lència', per Nuria Garcia

Apostar pel planter és apostar pel futur. A Catalunya, segons l'Observatori Català de l'Esport, hi ha 578.937 esportistes federats, molts a les categories inferiors dels clubs esportius d'arreu del territori. La il·lusió de tots és arribar al primer equip, guanyar campionats, penjar-se medalles. Per aconseguir-ho, la formació des de petits és la clau. Un dels exemples més clars de l'aposta per la base és el CAR de Sant Cugat, que ara celebra el 25è aniversari. Durant aquest temps han passat per les instal·lacions més de 25.000 esportistes, que han aconseguit 21 medalles olímpiques i 15 de paralímpiques. De fet, els últims Jocs Olímpics, a Londres, van ser exitosos per als esportistes que s'entrenen a Sant Cugat: van aconseguir 7 de les 17 medalles de la delegació espanyola. A més, els equips estrangers aposten cada cop més per les instal·lacions del CAR: l'any passat van haver-hi 1.635 concentracions estrangeres, un 838% més que l'any anterior.

Però el CAR no és l'únic exemple. El MIC, el torneig de futbol base que des de fa 13 anys cada Setmana Santa s'organitza a la Costa Brava, és un bon escenari per conèixer les estrelles del futur. Jugadors com Neymar i Messi han participat en aquest torneig que cada any aplega més jugadors (37.000 aquest 2013) i més equips (134 en la primera edició i 224 l'any 2013, 100 dels quals estrangers).

Un altre bon cas és el motor, i més concretament el motociclisme, un esport en què Catalunya excel·leix. Emili Alzamora va ser el primer pilot de l'escola Monlau Competició que va ser campió (1999) i després d'ell han destacat els germans Márquez (Marc i Àlex) i Álex Rins. El Mundial de MotoGP també parla català als tallers: una cinquantena de mecànics s'han format a Catalunya.


6. LA MICROCULTURA
'Petites estructures, petits públics, grans resultats',
per Laura Serra

Un dels últims fenòmens d'èxit cultural són les microempreses, desenes de petites estructures en l'àmbit dels llibres, la música o les arts escèniques que han sorgit l'últim lustre per respondre a la demanda cultural de les minories. La seva dimensió les ha fet sostenibles i ha permès que s'emmotllin bé a la crisi.

El boom de les microeditorials ha esclatat en plena recessió: A Contra Vent, Periscopi, Raig Verd, Males Herbes, Adesiara, Ela Geminada, Fragmenta o Llibres del Segle són petites empreses -fins i tot hi ha associacions sense ànim de lucre, com LaBreu Edicions- que treuen al mercat petites perles, nous valors o autors desconeguts, primant la qualitat en funció del seu gust. Adesiara, per exemple, accepta d'entrada que publiquen autors "que no es venen" i, malgrat això, amb un títol nou per mes i traduint al català grans obres de la literatura universal han facturat un 20% més que en l'exercici anterior. Raig Verd va aconseguir, amb el seu primer llibre publicat, el Premi Llibreter. "Jo vull fer bons llibres, que qui confiï en Raig Verd sàpiga que s'endurà un llibre interessant; la rendibilitat ve després, i només perquè ens permetrà fer més llibres", diu Laura Huerga. Assegura que darrere la idea romàntica de la petita editorial hi ha feina, hores i diners, però diu: "És molt bonic; faig el que m'agrada i no ho canvio per caps de setmana a la platja". Pere Tió, de La Mansarda, defensa l'acompanyament que poden fer de cada llibre: "Encara es venen d'un en un, convencent llibreters perquè tinguin les teves novetats".

Aquesta actitud és comparable a la de segells, promotores i agències de management (o tot alhora) independents com Sones, Bankrobber, Foehn i els més joves Fina Estampa, The Indian Runners o Famèlic. I alhora tenen molt a veure amb les companyies de teatre que han obert petites sales a Barcelona. El millor exemple, la Sala FlyHard, però també Atrium o Porta 4. I l'últim a afegir-s'hi: Miniteatres, al Raval, amb espectacles low cost per a 15 persones. Hi treballen 4 persones. "En moments excepcionals toca sacsejar el sector i l'administració, i demostrar que la gent vol consumir cultura", diu Paula Miralles, programadora del teatre.


7. VOLUNTARIAT
'Dedicació altruista per atendre les necessitats',
per Auri Garcia Morera

El voluntariat és un fenomen amb una llarga tradició a Catalunya. L'esclat de la crisi i l'augment de les necessitats ha fet que adquireixi una dimensió encara més rellevant. L'any passat la Creu Roja va arribar als 17.898 voluntaris, 1.949 més que el 2009, i el Gran Recapte d'Aliments va tenir uns 13.000 voluntaris, molts més que els 3.500 del 2010. Alhora hi ha una gran varietat d'iniciatives més petites en àmbits molt diversos, com els Voluntaris en Assessoria Empresarial, un grup d'una seixantena d'exdirectius i exempresaris jubilats que assessoren gratuïtament empresaris i autònoms.

"Una persona jubilada que ha estat molt activa quan és a casa necessita alguna cosa més -explica Jaume Marsal, president de Voluntaris en Assessoria Empresarial-. El voluntariat és una prolongació de l'activitat professional que ens dóna satisfacció perquè seguim actius i perquè té una utilitat social", afegeix Marsal. Assessoren petits empresaris que necessiten ajuda per tirar endavant però que no es poden pagar un professional, i també entitats sense ànim de lucre, que ara més que mai han d'optimitzar els recursos per sobreviure a la caiguda de les subvencions.

"Abans teníem molta més gent que vol muntar una empresa, i ara tenim molts més casos de consolidació o millora", detalla Marsal. Dels que volen muntar una empresa o començar una activitat com a autònoms, "molts són empresaris per força, que després d'estar a l'atur només tenen aquesta sortida". Als altres "els costa que els surtin els números o potser van sobrevivint però s'adonen que tenen mancances en els aspectes comercials o de gestió". En algun cas, la seva tasca d'assessoria va més enllà, i acompanyen els empresaris en l'exercici de repensar-ho tot de dalt a baix.

Voluntaris en Assessoria Empresarial col·labora amb Barcelona Activa, amb el programa Inicia del departament d'Empresa, i s'està començant a introduir en l'àmbit de la formació de la mà del departament d'Ensenyament. A més, amb el suport del departament de Benestar, ha estat seleccionat com un dels 15 casos de bones pràctiques del projecte europeu de recerca Verso (Volunteers for European Employment).

L'hora del voluntariat

Jaume Marsal assegura que, en el context de crisi actual, caldrà que el voluntariat agafi encara més protagonisme: "Quan les necessitats creixen i els recursos econòmics es redueixen, el que queda són les persones. S'ha de fer una crida al voluntariat". Posa com a exemple la destralada al pressupost de la llei de la dependència, un àmbit en què creu que sempre hi haurà d'haver una part professional, que no hi haurà més remei que complementar amb més voluntariat: "Serà la manera d'atendre les necessitats".


8. ALIMENTACIÓ DE PROXIMITAT
' Menjar de qualitat que guanya adeptes', per Elisabet Escriche

Melmelades de figa amb cacau, crema de Sant Josep, prunes confitades amb marc de cava i vins ecològics són un tast dels productes de proximitat que es poden adquirir des de la web Km-0.cat. Agrupa una trentena d'agricultors i ramaders catalans que ofereixen des de fa tres mesos les seves creacions a clients de Barcelona i Girona. La fórmula funciona: cada cop hi ha més adeptes a portals d'aquestes característiques i, alhora, els productors ja s'han fet el seu lloc en les prestatgeries de les principals cadenes d'alimentació, com Bonpreu i Caprabo.

El Pastoret de la Segarra, ubicat a Sant Guim de Freixenet, n'és un exemple. Va néixer el 1992 per "casualitat", assegura la seva propietària, Teresa Vallès. "La família del meu marit, que es dedicava a l'activitat agrària, va adquirir unes cabres que van proporcionar un excés de llet i la meva sogra va utilitzar-la per fer mató". El làctic es va oferir als restaurants de la zona i, com que va tenir molt bona acollida, van decidir crear un petit obrador i comercialitzar-lo a la comarca de la Segarra. Vint anys després tenen una extensa gamma de productes i una fàbrica d'última tecnologia que va suposar una inversió de set milions d'euros.

L'empresa desconeix què vol dir la paraula crisi . De fet, preveu tancar l'any amb una facturació de més de 12 milions d'euros i ja ha obert mercat en països com Suïssa i Àustria.

Però, tot i l'èxit, El Pastoret de la Segarra continua encarregant-se personalment de la distribució dels seus productes a la comarca. "Ens permet establir un diàleg amb el consumidor més pròxim", assegura.

Vallès està convençuda que als aliments de proximitat encara els queda un llarg camí per recórrer. "Falta, però, que el consumidor trenqui el tabú que els productes de fora són millors que els de casa", puntualitza. De moment els productors tenen el suport de la Generalitat per anar obrint camí. El Govern ha aprovat un decret que els permet acreditar que la seva oferta és pròxima, fresca i de temporada.


9. INTERNACIONALITZACIÓ EMPRESARIAL
'Les empreses catalanes es fan grans a l'exterior',
per Ignasi Pujol

Cinc llargs anys de crisi econòmica han fet estralls en el teixit empresarial català, especialment en les petites i mitjanes empreses, que precisament són la columna vertebral de l'economia. No obstant, la tempesta econòmica ha empès les empreses a accelerar un procés que ja figura a l'ADN de l'emprenedor català: els mercats exteriors.

El 2012 les vendes a l'exterior van anar més bé que mai en termes absoluts, amb un valor global de 58.283 milions d'euros, un 5% més que el 2011. A més, per segon any consecutiu els mercats internacionals van imposar-se a Espanya com a principal destí de les exportacions catalanes. El 54,3% de les vendes a l'exterior van superar el 45,7% que van quedar-se al mercat espanyol.

La gran empresa familiar catalana, no exempta de dificultats per la crisi, també ha aprofundit en la internacionalització amb resultats espectaculars. El grup de perfumeria i moda Puig va obtenir el 83% dels 1.488 milions d'euros de facturació del 2012 a l'exterior, quan aquesta xifra era del 64% cinc anys abans.

El fabricant de sanitaris Roca ja factura més al Brasil que a Espanya. El grup d'hemoderivats Grifols, que va comprar la nord-americana Talecris, obté prop del 90% de les seves vendes a l'estranger, mentre que el grup d'infraestructures Comsa Emte també ha prioritzat la internacionalització i les vendes fora d'Espanya ja representen el 40%.

La moda catalana triomfa especialment a l'exterior, amb dos noms propis de protagonistes: Mango i Desigual. Mango, amb una facturació el 2012 de 1.691 milions d'euros, ja obté el 84% de les vendes a l'exterior, mentre que la facturació internacional de Desigual és de prop del 70%. Fluidra, Ciments Molins, Miquel y Costas, Codorníu, Freixenet i Bodegas Torres són altres campions catalans a l'estranger. La farmacèutica Almirall ja situa el 60% de les vendes a l'exterior i espera assolir el 70% l'any vinent. El grup d'equips de ventilació Soler & Palau és un d'aquests hidden champions catalans, amb el 90% de la facturació fora d'Espanya.

Entre les grans multinacionals amb seu a Catalunya també s'han produït grans salts endavant en el terreny internacional. Abertis s'ha convertit en el primer grup d'autopistes del món després de fer una gran operació al Brasil.


10. LA XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
'Un 'club' de cultura amb més de tres milions de socis', per Sílvia Marimon

Fa poques setmanes el director d'un important museu deia que, si un museu tanqués, quasi ningú sortiria al carrer. En canvi, si tanca una biblioteca, la gent protesta. Aquest és el gran triomf de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya: s'han adaptat i transformat fins a convertir-se en equipaments que la ciutadania percep com a útils, necessaris i pròxims.

"Les biblioteques són organismes vius. Cada dia de l'any s'hi organitzen 143 activitats de mitjana, amb un increment del 59,10% en el període 2008-2012", destaca Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Fa temps que les biblioteques han deixat de ser un lloc només per llegir o estudiar per convertir-se en un centre d'oci. Fenoll creu que la clau de l'èxit és que s'ha trencat amb la imatge d'una biblioteca rònega, tancada i exclusiva. L'aposta per les noves tecnologies hi ha ajudat.

La xarxa de biblioteques públiques és el club amb més socis de Catalunya: 3.368.603 catalans tenen el carnet. Ni el Barça té tants seguidors a Twitter. Hi ha 366 biblioteques i un de cada 7 ciutadans és usuari del servei de préstec, que ha crescut en temps de crisi. Aquestes xifres espectaculars, però, tenen algun contrapunt, com uns horaris a vegades limitats i, sobretot, la davallada del pressupost i la retirada d'ajudes del ministeri de Cultura per a la compra de llibres. No obstant, Fenoll defensa que les biblioteques continuen prioritzant l'adquisició de llibres: aquest any hi dedicaran un milió d'euros.