La CMT: l'ocàs de l'últim vestigi de l'Espanya plural

BarcelonaJosé Luis Rodríguez Zapatero, president espanyol del 2004 al 2011, va pretendre edificar el seu llegat sobre la base de dos conceptes contraposats al que van ser els últims temps de José María Aznar: el "tarannà" - talante , en castellà- i allò que va definir com l'"Espanya plural". El trasllat de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) de Madrid a Barcelona va ser un gest que va ajuntar els dos principis que van guiar-lo. Però amb la tornada del PP al poder a finals del 2011, el futur de la CMT a Barcelona va començar a pintar negre. Ara ja té els dies comptats com a tal. El Congrés i el Senat crearan dos nous òrgans macroreguladors pensats pel ministeri d'Economia, que diluiran el paper d'una entitat que és a Barcelona des de finals del 2005.

El trasllat de la CMT a Barcelona va ser l'únic triomf de l'Espanya icònicament descentralitzada que defensava l'expresident Maragall. I va ser clau que en aquell moment José Montilla fos ministre d'Indústria. Van caure en sac foradat altres propostes, com ara traslladar el Senat i el Congrés a Barcelona, Saragossa o Toledo, tal com reivindicava Maragall en el debat de les autonomies del 2005.

Al principi, la CMT es va instal·lar a la Torre Mapfre i després es va iniciar la construcció d'un edifici de deu plantes -dues de les quals estan deshabitades i sense llogar- que va costar 62,5 milions d'euros. "En el moment del trasllat es van oferir ajudes als empleats que van fer les maletes cap a Barcelona, i probablement n'hi haurà ara, en cas que hagin de fer les maletes", diuen fonts de la cúpula de la CMT, que recorden que Madrid va impugnar el trasllat.

Un futur incert

A l'edifici del carrer Bolívia, on treballen 137 treballadors, segons dades del comitè d'empresa, hi plana la incertesa. "Avui no disposem de cap mena d'informació sobre el procés, ja que el comitè no hi ha estat involucrat", asseguren fonts consultades. "Estem a l'expectativa de conèixer els detalls del procés per poder tenir una opinió formada sobre la qüestió", afegeixen els representants sindicals. Altres veus de la CMT -que només es finança a través de les teleoperadores, que li reporten uns ingressos de 30 milions anuals-vaticinen tres opcions: "Alguns treballadors es quedaran a Madrid, d'altres a Barcelona i d'altres poden acabar a l'atur".

Fa anys que el PP defensa que cal unificar fins a vuit organismes sota el paraigua de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, que integrarà la d'Energia (CNE) i la de Competència (CMC), entre d'altres. CiU va votar a favor dels canvis amb el compromís que a Barcelona s'hi mantingui la nova direcció de Telecomunicacions i Audiovisuals. "Això és molt important per a la ciutat", deia Ramon Alturo, senador nacionalista. Montilla, en canvi, es va posicionar en contra dels canvis que dilueixen la CMT. Segons fonts de l'ens, que es mantingui a la capital catalana aquesta direcció és un compromís "massa feble" i que depèn massa del PP perquè es pugui donar per fet.

Els gestors actuals de la CMT reconeixien en privat abans que fos aprovat el decret sobre el nou òrgan macroregulador que aquest ens podia acabar convertint-se en una cosa "poc operativa", ja que agrupa una sèrie d'àmbits que tenen poc a veure entre ells. Ara s'obrirà un període de quatre mesos de transició cap als nous gestors, que hauran de ser nomenats pel PP. Hi hagi acord amb els altres partits o no.