Publicitat
Publicitat

TENSIÓ RELACIONS TRANSATLÀNTIQUES

La UE i els EUA, un xoc cultural: nou front pel cas de l'espionatge

La CE només acorda crear un grup d'experts per analitzar la protecció de dades

Són dos gegants condemnats a entendre's. Els uneixen tants llaços com abismes els separen. I l'afer de l'espionatge indiscriminat a internet ha obert un nou front. Just quan es negocia un acord entre la Unió Europea i els Estats Units per crear l'àrea comercial més potent del món. Les circumstàncies globals -amb actors emergents que amenacen de fer ombra a tothom- obliguen a un cop de cap entre aquests dos grans aliats.

El programa nord-americà de vigilància a internet ha fet saltar les alarmes en una UE on la protecció de dades -la privacitat- és un dogma. Els atemptats de l'11-S van revolucionar el paradigma de la seguretat als EUA. I van convertir en permeables les línies vermelles -que delimitaven l'espai personal- en nom del combat contra un enemic desdibuixat. La UE hi va anar al darrere, amb algunes condicions. El més visible va ser a l'aviació: l'enduriment dels controls als aeroports i l'intercanvi d'informació sobre els passatgers que embarquen.

Però el programa Prisma és tota una altra dimensió en aquest Gran Germà. A principis de setmana van sortir veus d'indignació de Brussel·les per la intromissió en la vida de les persones del sistema destapat per Snowden. Ahir el to ja va baixar una mica just quan es va saber -en va informar el Financial Times - que Brussel·les havia aigualit a principis de l'any passat l'ambició d'una directiva sobre protecció de dades a la UE, a petició de l'administració nord-americana. Finalment, la Comissió Europea va acabar donant per bons els arguments que els EUA van actuar sempre dins de la legalitat. I l'incendi va semblar controlat, de moment.

Brussel·les rebaixa el to per l'espionatge nord-americà

Com ja és habitual quan es tracta de països poderosos com els Estats Units, Brussel·les prefereix ser amable i no crear cap conflicte polític abans que ser contundent a l'hora de defensar els drets dels ciutadans europeus. La Comissió Europea va rebaixar ahir el to de les seves crítiques als Estats Units i va donar gairebé per tancat l'escàndol del ciberespionatge que va destapar un ex informàtic de la CIA . L'afer acabarà d'aclarir-se en l'aspecte tècnic amb la creació d'un grup d'experts europeus i nord-americans que analitzaran si Washington està respectant la protecció de dades en el marc de la seva lluita contra el terrorisme.

La comissària europea de Justícia i Drets Fonamentals, Viviane Reding, i la titular d'Interior, Cecilia Malmstrom, es van reunir ahir a Dublín amb el secretari de Justícia nord-americà, Eric Holder, en una trobada prevista des de feia mesos. Reding havia anunciat prèviament que demanaria explicacions pel ciberespionatge i havia llançat missatges que feien preveure una certa contundència amb els Estats Units, un país que arran dels atemptats de l'11-S va impulsar l'anomenada Llei Patriota, que permet a l'FBI, la CIA i l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) accedir a registres telefònics i dades d'internet de milions de persones dins i fora dels EUA.

Però després de la reunió d'ahir, Reding es va donar per satisfeta amb les explicacions de Holder. "He obtingut respostes i garanties", va assegurar la comissària europea. Viviane Reding, tot i admetre que queden preguntes sense resoldre, va donar per bones les explicacions de l'enviat d'Obama i va dir que el grup d'experts treballarà per obtenir les respostes que falten. En els passadissos de les institucions comunitàries, tothom sap que la creació d'un grup d'experts és la millor manera de passar la pilota i fer que el tema acabi oblidat.

Per la seva banda, el secretari de Justícia dels EUA va defensar-se de les crítiques i va assegurar que les agències d'intel·ligència del seu govern no fan un espionatge massiu dels ciutadans europeus ni aleatori. "Està prohibit fer-ho indiscriminadament", va dir. Holder també va assegurar que totes les dades que obtenen a través d'empreses d'internet han estat autoritzades per un jutge i ha d'haver-hi sospites fonamentades de terrorisme per poder espiar una persona. Holder va aprofitar per carregar contra l'informàtic que va desvelar la informació a la premsa, Edward Snowden. "Les filtracions són extremament perjudicials. Com a resultat, ha posat en perill la seguretat nacional", va dir.

Pressió dels Estats Units

Amb la reunió d'ahir s'acaba la reprimenda política als Estats Units per una pràctica que viola els drets de ciutadans europeus. És el mateix guió de sempre: la Comissió Europea s'escandalitza quan es coneixen notícies d'aquest tipus, però després amaga el cap sota l'ala i evita qualsevol xoc polític. De fet, segons va publicar el Financial Times dimecres passat, les autoritats europees ja estaven al corrent d'aquestes pràctiques. El diari financer assegurava que el govern de Barack Obama ha pressionat Brussel·les per suavitzar una directiva sobre la protecció de dades que s'està debatent a Europa perquè la norma no obstaculitzi la lluita contra el terrorisme dels Estats Units. Si la informació és certa, les crítiques de Reding només eren teatre.