04/03/2017

La xarxa a la barra

3 min
El tret comú de totes les obres és la caricaturització de les situacions.

Canamunt.- La desena edició del Teatre de Barra, crec que tercera a Canamunt, està dedicada a les xarxes socials, amb la qual cosa la crítica des de l’empirisme inevitable està servida. Està clar que un tema d’aquestes característiques és de tanta actualitat com escassa la seva dificultat per convertir-la en una peça teatral amb tots els trets característics del Teatre de Barra. Una quarantena de textos han optat a les cinc candidatures i sense haver pogut veure, per raons tècniques, I’m your Man, de Josep Mercadal, dirigida per Joan M. Albinyana i protagonitzada per Maria Bauçà i l’autor, qualificada en el programa de mà com a “Drama”, la resta són comèdies, una d’elles “amarga”. O així ho posa el programa de mà. Fent una pinzellada que pugui resumir les quatre peces que es podien veure el primer dels cinc dijous que formen la present edició, aquest seria el tret comú de totes, a més de l’obligatori que fa referència a les xarxes socials, la caricaturització de les situacions o sobretot dels personatges. No hi havia necessitat del pixelat humorístic, amb la realitat n’hi havia prou. En qualsevol cas, suficientment divertides.

‘Wapis’.- A Ca la Seu. Escrita, dirigida i interpretada per Catalina Rosell i Àlex Tejedor. Endogàmia elevada a la màxima expressió. No en poden donar la culpa a ningú. Tampoc no podrien. Els ha sortit rodona. Les xarxes socials no són el tema, són el detonant i la conclusió. El principi d’una història i un final que tanca el cercle. Un cercle on podem trobar una relació amorosa en les seves diferents etapes, o alguna cosa semblant. I fins aquí es pot llegir. Pel que fa als personatges, tot i ser tòpics en el seu tarannà, un rockabilly i una pija, no són fruit de l’exageració, mesurats en el traç i fins i tot en els detalls, com la mateixa història, que va molt més enllà de l’anècdota, de l’acudit o de l’ocurrència.

‘Vells temps’.- Al Gaudí Cocktail Bar. Escrita, dirigida per Aina Jagla i interpretada per ella mateixa i Juanan Cruz. Bona idea la de proposar les xarxes socials com un tema ja prohibit i amb la clandestinitat con a teló de fons, com un i-Farenheit 451. Al text manca donar-li un parell de voltes, una mica reiteratiu i sense fluïdesa. De la mateixa manera, els personatges els marca massa la seva característica argumental, que fa que el seu treball actoral es vegi llastrat per aquesta circumstància. Sense naturalitat no hi ha credibilitat i amb el públic a un pam es fa més necessari que mai apaivagar el màxim possible la interpretació, perquè, si no, queda farcida de subratllats que desllueixen el bon plantejament.

‘Siri’.- Al Lemon Tree. Escrita i dirigida per Ivo Erasmo i interpretada per Clara Ingold i Pedro Orell. Està clar que ja el títol de l’obra és l’espòiler, amb la qual cosa ja des del començament queda tot en evidència, l’argument sobre la taula i l’únic que se’n pot esperar és una resolució brillant, o com a mínim molt ocurrent. No ho té. El final és senzillament lògic i divertit. Dir tan sols això seria tan cert, dins la subjectivitat manifesta d’aquest paper, com injust. Ivo Erasmo ja és un clàssic del Teatre de Barra i domina l’espai i el temps, i tot i ser un seguit d’acudits entorn de la mateixa situació, un home enamorat de na Siri i que vol anar una mica més lluny amb la relació, les ocurrències són les que poden ser, però escrites amb precisió i gràcia. Per una altra banda, tenim Clara Ingold i Pedro Orell, que ho broden.

‘La vida sigue igual’.- Al Molta Barra. Escrita per Pablo Valera, dirigida per Eder Mol i interpretada per Lina Mira i Toni de los Ángeles. Divertit i ambiciós el plantejament i amb moltes possibilitats. Una diva en hores baixes arriba al cel, on es troba amb Déu nostre senyor. Ambiciosa perquè utilitza molts elements, des de la interpretació convencional fins al playback, que s’haurien pogut estalviar, passant per una sèrie de projeccions, que no estan encara gaire ben engaltades amb la història, liquidada amb una parafernàlia audiovisual magra argumentalment i innecessària tècnicament. Tot i així, ambdós protagonistes hi posen talent suficient com per fer-la agradable i divertida.

stats