NOVETAT EDITORIAL
Cultura 28/03/2011

Les vicissituds d''El mar'

Andreu Gomila
3 min

La literatura catalana conserva molts episodis estranys originats durant els obscurs temps del franquisme. I sobre la figura de Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997) n'hi plana un que té a veure amb El m ar , potser una de les quatre o cinc millors novel·les catalanes del segle XX: la denegació del premi Joanot Martorell (antecessor del Sant Jordi) del 1956 pel seu caràcter "escabrós". Un veredicte, sortit de la boca del cronista Rafael Tasis, que no va impedir que l'obra guanyés el premi l'any següent i que, tot i els comentaris sobre el catolicisme o les relacions homosexuals dels personatges, rebés l'aprovació de la sovint arbitrària censura de la dictadura. Segons explica Xavier Pla al brillant epíleg que acompanya la nova edició d' El mar , la que va ser la primera novel·la del poeta Blai Bonet va viure un procés de gestació editorial força trepidant abans de sortir al carrer a primers del 1958, després d'imposar-se a Ronda naval sota la boira de Pere Calders en la finalíssima del premi Joanot Martorell del 1957.

Pla, intrigat per conèixer de prop les vicissituds de l'obra, va visitar l'Archivo General de la Administración del Estado d'Alcalá de Henares, on es conserven els expedients de censura dels llibres publicats sota el franquisme amb l'objectiu de saber si El mar que tots coneixem era el pensat per l'autor o si havia estat escapçat, com els va passar a molts volums de l'època. L'estudiós va topar-se amb un informe del 6 de desembre del 1957 en què s'aprovava la publicació del llibre, i amb algun altre que qualificava de "delicte" el poemari L'evangeli segons un de tants , escrit a finals dels 50 i no publicat fins al 1967. El que és curiós és que l'escrit referent a El mar era anterior a la concessió del premi, cosa que fa suposar que Joan Sales, editor d'El Club dels Novel·listes, ja havia decidit publicar la novel·la tant si guanyava el Joanot Martorell com si no. Encara, però, hi ha una cosa més sorprenent: la versió autoritzada no es correspon amb el text que va sortir al carrer el març del 1958 i, segons explica Pla, es tracta d'un text inferior que denota el magnífic treball de reescriptura de Blai Bonet fins a assolir la quasi perfecció d'un llibre d'una gran poètica -de "tacte físic amb la llengua", que diu Pla- i bellesa expositiva que ens posa cara a cara amb totes les contradiccions de l'ànima humana.

En la que va ser l'última escomesa de Blai Bonet sobre el text, El mar va reduir-se una vuitantena de pàgines, l'autor va canviar els noms dels persontages (Joan Caldentey R igo va esdevenir Andreu Ramallo, i Manuel Ratboni va convertir-se en Manuel Tur, per exemple), va eliminar-ne d'altres, va condensar l'acció, va reordenar els capítols, etc. En tot van tenir-hi una influència decisiva Joan Sales i Carles Riba, l'home que va portar Blai Bonet de Mallorca a Barcelona.

L'obra enviada a censura, tanmateix, no era tampoc la primera versió d' El mar . Segons Pla, el text original va arribar a tenir 800 pàgines i hauria començat a ser escrit cap al 1954, després que l'autor visités la cartoixa de Montalegre, al Maresme, i hagués llegit Pabellón de reposo , de Camilo José Cela, un altre dels grans valedors de Blai Bonet.

Una obra esquarterada

Fa 11 anys, quan Agustí Villaronga va portar al cinema El mar , el llibre era gairebé introbable. Ara, la desídia de molts editors a l'hora de mantenir viu el ric patrimoni literari català s'ha trencat gràcies a aquesta encoratjadora nova publicació de Club Editor. Igualment, fa uns mesos l'In6, del Consell de Mallorca, va recuperar una altra novel·la, Míster Evasió , que era dins la MOLC i que a Edicions 62 no deu interessar, ni per fer en butxaca. Anys enrere, Ensiola va treure la novel·la Haceldama i Mixtàlia va publicar El color , un recull dels quatre primers poemaris de Bonet. I, mentrestant, esperem que el Grup 62 es decideixi d'una vegada a publicar l' Obra completa de l'autor, edició que hauria d'haver tret fa molts anys -Blai Bonet en va signar el contracte en vida- i que ha quedat als llimbs editorials.

stats