Publicitat
Publicitat

TEATRE

Un viatge imaginari amb Fellini i la companyia La Perla 29

Oriol Broggi dirigeix l'espectacle-collage '28 i mig'

Després d'una tragèdia èpica d'aroma grega, toca una comèdia all'italiana . Després de l'èxit incontestable que va suposar Incendis , La Perla 29 s'ha vist amb les ganes i l'atreviment d'abandonar els grans dramaturgs que els han acompanyat fins aquí (de Shakespeare a De Filippo i Valle-Inclán) per llançar-se a fer un espectacle de creació. Un experiment de risc, però amb xarxa: el fil conductor i la inspiració ha sigut l'univers cinematogràfic de Federico Fellini i, en concret, la pel·lícula 8 1/2 .

Més enllà de l'aclucada d'ull del títol de l'espectacle, 28 i mig , Fellini serveix com a teló de fons. Si a la pel·lícula Guido Anselmi tenia una crisi creativa i buscava la resposta en les seves fantasies i fantasmes, aquí també serà un director (Pablo Derqui) qui obrirà la porta màgica a una mestressa de casa (Clara Segura) i li farà de guia a través d'un món de fantasia i ficció. "Sovint ens passa que en obrir les finestres trobem el setè cel de Sisa, els cels pintats de Fellini, els núvols d'Orson Welles, de John Ford, les preguntes sense resposta de Pasolini, el joc de celles de Cary Grant o les cames de Grace Kelly", descriu Broggi. 28 i mig està teixit de tots aquests referents i encara més: textos de Dante, Pirandello, Estellés, Shakespeare, Thomas Mann, Txékhov, Goethe, De Filippo, Espriu o Bergman. És un collage d'escenes, imatges, diàlegs i cançons -fins i tot canten una ària, Soave sia il vento , de Così fan tutte de Mozart- que ha relligat Jeroni Rubió i que condueixen a "un viatge per la cultura universal, la literatura, el cinema" i els grans temes de la humanitat, que també pertanyen a l'univers fellinià: l'amor, el sexe, la vida, la mort.

El director ho descriu com un còctel col·lectiu: "Hi ha un 30% de les obres de Fellini -entre escenes de pel·lícules i imatges projectades-, un 30% del món de La Perla -amb fragments d'obres que hem fet, músiques nostres, elements d'escenografia, imatges que mai no havíem pogut provar- i un 30% de coses que han sortit de la companyia", explica Broggi. Clara Segura reconeixia que és "molt estimulant i alhora fa molta por" no tenir un text al qual aferrar-se per començar a actuar. Ella ha dirigit la companyia quan han fet exercicis improvisats, cosa poc habitual en la manera de treballar de La Perla. "Hem recuperat la sensació de joc, que és en el fons com s'entén el nostre ofici. Per això en anglès d'interpretar se'n diu play i en francès jouer ", explicava Xavier Boada. Pol López, Màrcia Cisteró, Ernest Villegas, Montse Vellvehí, Tomeu Amer i Anna Madueño completen el repartiment i donen vida a desenes de personatges.

La pregunta que fa enlairar l'espectacle és "Com es fa per ser feliç?" És la qüestió que han intentat contestar amb l'espectacle. La reflexió sobre el paper de l'art i si és necessari o no, si és útil o no per a la societat, hi és implícita. "Crec que era el moment d'aportar alguna cosa a la societat. I crec que donem una pastilla de bon humor. Vine a veure la nostra obra i et permetrà somiar!", assegura Broggi. Receptaran pastilles de bon rotllo del 20 de juny al 28 de juliol a la Biblioteca de Catalunya.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF