Publicitat
Publicitat

El viatge “èpic” de l’agència literària Pontas

Anna Soler-Pont mostra amb orgull l’estudi, a Gràcia, des d’on el seu equip treballa per a 76 escriptors dels cinc continents

Anna Soler-Pont (Barcelona, 1968) mostra amb orgull l’estudi, a Gràcia, des d’on el seu equip treballa per a 76 escriptors dels cinc continents. Ha passat un quart de segle des que aquesta llicenciada en filologia àrab, amb una voluntat de ferro, va agafar el cotxe i va recórrer milers de quilòmetres: va travessar Turquia, l’Iran, i el Pakistan i es va plantar a Nova Delhi. Tenia 24 anys i el seu entusiasme va convèncer molts autors, sobretot autores, no occidentals perquè els representés. “Em veien molt jove i amb moltes ganes, i venia d’una ciutat que no tenia un rerefons colonial, jo no era la colonitzadora”, recorda. L’agència literària que aleshores va fundar, Pontas Agency, compleix 25 anys i ahir ho va celebrar amb una festa amb els escriptors. Ara són tres socis i l’agència no deixa d’expandir-se: ha incorporat també autors d’Amèrica Llatina i ambiciona poder entrar en el gairebé inexpugnable mercat francès. “Quan vaig començar no tenia ni un duro, era pràcticament una aventura èpica. A Barcelona encara no s’havien celebrat els Jocs Olímpics, i jo volia representar autors d’Àfrica, del Pacífic, d’Àsia”, explica. No va ser fàcil: “Aquí pràcticament no es publicava literatura no occidental i quan miraves els catàlegs pràcticament només hi havia homes, i jo volia donar veu a la literatura no occidental i posar l’accent en literatura feta per dones”, afegeix.

Dels seus inicis recorda sobretot Salvador Pàniker i Josep Palau i Fabre, que van valorar molt positivament la seva joventut. Un dels primers acords que va aconseguir va ser amb l’editorial Lumen, que aleshores capitanejava Esther Tusquets. Soler-Pont va convèncer l’editora per publicar La mensajera de cristal de Pham Thi Hoai, una escriptora feminista molt controvertida que escrivia en vietnamita. “Ara em fa molta il·lusió representar la seva filla, la Milena [autora d’ Això no passarà ]”, diu.

En un quart de segle han canviat moltes coses, sobretot amb la irrupció de les noves tecnologies. “Els processos s’han agilitat tant que no hi ha temps per parar-se”, diu. Soler-Pont assegura que la tendència és anar cap a la homogeneïtzació però que des de la seva agència intenten sempre “colar” autors d’altres cultures. “Tot es fa més de pressa, i hi ha més errades ortogràfiques que mai -explica-. Els editors han d’anar ràpid perquè reben moltes pressions. Ara assumim més coses i intentem acompanyar l’autor en tot el procés d’escriptura i, quan el llibre ja és al carrer, som l’equip de premsa a l’ombra, perquè alguns editors només els dediquen tres setmanes i després passen a les següents novetats”, destaca.

Des de finals dels 90, l’agència també negocia amb les productores per convertir alguns dels llibres que representa en pel·lícules i ha aconseguit que setze novel·les saltessin a la gran pantalla. El 2014 es va estrenar la seva primera aventura audiovisual: l’agència literària va produir Rastres de sàndal, una pel·lícula dirigida per Maria Ripoll, i amb guió de la mateixa Soler-Pont. Al llarg d’aquest quart de segle, l’agència ha representat autors tan diferents com l’indonesi Pramoedya Ananta Toer, candidat al premi Nobel, el nigerià Chigozie Obioma, el suec Jonas Jonasson, l’espanyola Dolores Redondo o l’italià Federico Moccia.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF