Els versos directes i radicals tornen al Palau de la Música

Barcelona“Qualsevol objecte, per petit que sigui, pot ser el portal cap a una reflexió més general. Comences a escriure sobre un llapis o un gos i inevitablement els dos pols magnètics de la poesia, l’amor i la mort, t’atreuen cap a ells”. Amb aquestes paraules es presentava aquest dilluns Billy Collins, poeta nascut a Nova York el 1941, capaç de col·locar més de 50.000 exemplars dels seus llibres als Estats Units. Collins serà un dels cinc poetes que recitaran aquest dimarts a la nit en una nova edició del Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que des de fa 33 anys se celebra un cop a l’any al Palau de la Música i que tanca Barcelona Poesia (21h, 6 €). L’acompanyaran l’italià Paolo Agrati, la portuguesa Ana Luísa Amaral, la nicaragüenca Gioconda Belli i la catalana Maria Sevilla. El recital arrencarà amb un poema de Leonard Cohen i comptarà amb intervencions sonores de Xavi Lloses.

“A més de tres veus consolidadíssimes com la d’Amaral, Belli i Collins, comptem amb un defensor de la poesia oral contemporània, Paolo Agrati, i amb una veu amb molt de present i encara més futur, Maria Sevilla”, diu Àngels Gregori, codirectora de Barcelona Poesia juntament amb Teresa Colom. Sevilla va debutar el 2015 amb Dents de polpa, publicat a la mallorquina AdiA Edicions, editorial amb un gran olfacte per detectar noves veus. La de Sevilla és descrita per Àngels Gregori com a “radical”, influenciada tant per “poetes com Blai Bonet com pel punk i el porno”. Un dels inèdits que llegirà, Crip is sexy, mostra l’impacte directe que provoca la seva proposta: “M’imagino la vostra presència / foradant-me. La bellesa / d’una erecció pneumàtica, / ortopèdica, esquinçant-me / la brutor entre les natges”.

De l’espectacle a la ironia

Paolo Agrati provarà de demostrar la força escènica dels seus poemes. Tant puja a l’escenari com a músic -canta a la Spleen Orchestra- com fa de performer i poeta. També és escenògraf: recrea la música i l’ambient de les pel·lícules de Tim Burton. Ana Luísa Amaral, de la qual s’ha traduït recentment Oscuro (Olifante, 2015) farà un petit tast de la seva poètica, que arrenca sovint de l’experiència personal. “Antonio Gamoneda diu que la poesia és una pàtria a dins d’una pàtria -comenta-. Per a mi, la poesia és una terra de ningú amb gent que hi viu. Tots nosaltres som estrangers al nostre planeta. Tots hem sigut emigrants en algun moment i, per tant, refugiats”. De Gioconda Belli acaba d’arribar Sobre la grama (Navona, 2017). “La meva és una poesia reivindicativa amb consciència de ser escrita per una dona. El meu país viu de la imaginació. És el nostre actiu més preuat: si poguéssim exportar la poesia no tindríem problemes econòmics”. Belli destaca, entre els grans clàssics de la poesia de Nicaragua, Rubén Darío, Ernesto Cardenal i José Coronel Urtecho.

Billy Collins mostrarà la ironia que s’amaga a dins dels seus versos. Llegirà un poema que va dedicar al seu estimat Floquet de Neu fa anys. També Amor a l’atzar, que comença així: “Aquest matí mentre caminava per la riba del llac / m’he enamorat d’un petit ocell / i hores després d’un ratolí / que el gat ha deixat sota la taula del menjador”.