Publicitat
Publicitat

MÚSICA

'La gent normal' de Manel, la millor adaptació al català d'una cançó estrangera segons els lectors

10 versions gens normals

Les versions són a l'aire. N'hi ha de tots els colors, solemnes i paròdiques. Algunes treballen a partir de material noble i d'altres ennobleixen material d'enderroc. L'ARA va fer una crida per establir la llista de les millors adaptacions al català d'una cançó estrangera. Després de la votació, els lectors van triar les deu següents.

1. 'La gent normal', de Manel ('Common people', de Pulp)

Ves per on, la millor versió en català d'una cançó estrangera va ser un encàrrec. L'any 2008 el programa Sputnik de Televisió de Catalunya va celebrar el 20è aniversari amb un especial, en què diferents grups havien d'adaptar cançons al seu estil. Als Manel els va tocar Common people de Pulp, una de les millors composicions del grup de Sheffield i, per extensió, una de les millors del pop britànic, inclosa a l'àlbum Different class (1995). El repte del quartet barceloní era fer justícia a la mala llet de la lletra de Jarvis Cocker: orgull de classe obrera davant els capricis d'una pija que vol viure com "la gent normal". Els Manel van portar la cançó cap al territori del pop-folk mantenint la contundència del text. Després diran que són un grup tou... Una altra banda de Sheffield, Libitina, va fer-ne una versió titulada Gothic people .

2. 'Illes dins un riu', de Tomeu Penya ('Islands in the stream', de Dolly Parton & Kenny Rogers)

Els germans Gibb, més coneguts com a Bee Gees, van compondre Islands in the stream pensant en Marvin Gaye, però finalment va ser un èxit de country cantat per Dolly Parton i Kenny Rogers el 1983. Això va facilitar la feina de Tomeu Penya, perquè no havia de fer gaires equilibris estilístics per adaptar-la. Penya, que és capaç de menar l' Alegria d'Antònia Font cap al country balear, va incloure Illes dins un riu al disc Una aclucada d'ull (1994).

3. 'L'àguila negra', de Maria del Mar Bonet ('L'aigle noir', de Barbara)

El 1971 Maria del Mar Bonet va versionar una de les més belles i inquietants cançons de la francesa Barbara, L'aigle noir , que donava nom a un àlbum del 1970. La interpretació de Bonet és impecable i especialment emocionant. Barbara, en el llibre de memòries publicat el 1998, va explicar que la imatge de l'àguila negra evocava simbòlicament els abusos que havia patit durant la infantesa per part del seu pare.

4. 'Ulls de color mel', d'Els Pets ('Brown eyed girl', de Van Morrison)

En el directe Vine a la festa (1995) Els Pets van demostrar el seu bon gust adaptant un dels primers èxits de l'irlandès Van Morrison, inclòs a Blowin' your mind! (1967). L'adaptació, amb vents i cors, rebaixa el pes del rhythm'n'blues i aporta una visió més pop, com si Elvis Costello fos el mitjancer entre Morrison i el grup de Constantí.

5. 'Ni una sola paraula', de Roger Mas ('Ni una sola palabra', de Paulina Rubio)

Roger Mas va decidir fer seu aquest hit perquè troba que és una cançó molt bonica. El mèrit és de Xabi San Martín, de La Oreja de Van Gogh, que la va escriure perquè la cantés Paulina Rubio, que la va triar com a senzill del disc Ananda (2006). Mas, que només la toca en directe de tant en tant, aconsegueix que Ni una sola paraula sembli pensada per ser interpretada amb guitarra i veu.

6. 'Susanna', de Toti Soler ('Suzanne', de Leonard Cohen)

Toti Soler encara es feia dir Jordi Soler quan va incloure Susanna al disc Liebeslied (1972). El gran actiu d'aquesta versió del tema escrit per Leonard Cohen el 1967 és la guitarra, senzillament meravellosa.

7. 'El metec', de Marina Rossell ('Le métèque', de Georges Moustaki)

El 13 d'abril a les Borges Blanques i el 19 a Barcelona, Marina Rossell cantarà aquesta cançó amarada de l'esperit del Maig del 68, que forma part del disc Canta Moustaki , un homenatge a un amic inspirador.

8. 'Tens un amic', de Gossos ('You've got a friend', de Carole King)

En el disc de la Marató de TV3 del 2006 els Gossos posaven greix rock a l'ensucrat himne folk que la novaiorquesa Carole King va incloure a Tapestry (1971) i que James Taylor va catapultar fins al número 1.

9. 'El meu poble Alcoi', d'Ovidi Montllor ('Le plat pays', de Jacques Brel)

El 1993, dos anys abans de morir, Ovidi Montllor va transformar la cançó de Jacques Brel en un emocionant homenatge a Alcoi, enregistrat amb Toti Soler a la guitarra.

10. 'Guerra', de Sopa de Cabra ('War', de Bob Marley)

El 1976 Bob Marley va partir del discurs de Haile Selassie a l'ONU, el 1963, per inflamar un al·legat antibel·licista. El 1991, al directe Ben endins , Sopa de Cabra la defensaven amb més rock que reggae i com un cant a la insubmissió i contra les ànsies guerreres del poder polític.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT