La venjança contra l'italià i els seus gossos
El Sant Jordi passat, en una paradeta d'escriptors de la Diagonal, el meu germà em va venir a veure amb en Tram, el nostre gos. En veure'm, tot content, en Tram va treure el cap per damunt de la taula on, al meu costat, Ramon Solsona signava llibres de valent. Solsona em va preguntar si m'agradaven els gossos i en respondre-li afirmativament, em va confessar un secret de la seva novel·la L'home de la maleta .
El protagonista de L'home de la maleta , el músic Venerando Mallons, odia els gossos; en diu pestes i fins i tot maltracta el gos d'un amic italià que acaba a casa seva. Solsona em va explicar que aquesta mania pels gossos s'inspira en una parella d'italians que van viure al seu edifici, a l'Eixample. Aquests italians tenien dos gossos; els deixaven tot el dia sols malgrat que no tornaven a casa fins ben entrada la matinada. Durant sis mesos els animals udolaven cada dia desconsolats per l'absència dels propietaris. El pitjor era a l'estiu perquè els seus amos deixaven les finestres de la vivenda oberta i feien la vida impossible dels veïns. La situació era tan desagradable que fins i tot van ser denunciats, però ni cas. Un dia que Solsona es va dirigir als italians per queixar-se, l'home li va dir que "amb els gossos ja se sap" i que el contracte del lloguer els permetia tenir animals. Sembla que el calvari dels animals va acabar quan la parella va tenir un fill. Mesos més tard, Solsona va permetre's una venjança literària.
