Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

El vaticini del president immigrat

Polemista brillant i enèrgic, Josep A. Vandellós és el pare de la demografia, l'economia i l'estadística modernes a Catalunya. Hàbil publicista a la premsa, el 1935 va publicar dos llibres que van fer forat a l'època i que han mantingut viu el seu nom al món acadèmic: Catalunya, poble decadent i La immigració a Catalunya. Alertava sobre la debilitat demogràfica del país i, per tant, sobre la necessitat de l'arribada de població forana. Alhora, advertia que si es produïa una allau sense control de nouvinguts hi havia perill per a la continuïtat cultural catalana. Influït per les teories eugenistes d'autors com l'italià Corrado Gini, corrent que acabaria portant a la barbàrie nazi, llegit ara en algun moment grinyola.

Però el fet és que el figuerenc Vandellós era un liberal catalanista que va col·laborar amb la Generalitat republicana d'ERC. Format a Barcelona, Itàlia i Anglaterra, amb gran capacitat intel·lectual i forta empenta professional, va participar "del nacionalisme il·lusionat" de la societat catalana, especialment de capes il·lustrades, "per construir un país modern". Així el presenta el professor jubilat d'Econòmiques de la UB Jordi Pascual, fill d'immigrants i màxim expert en la seva obra, en la introducció a l'edició en castellà de La immigració a Catalunya , publicada pel CSIC dins la col·lecció Clásicos del Pensamiento Social.

La història del segle XX ha donat la raó a les prediccions de Vandellós quan deia que Catalunya no tenia més remei que rebre immigrants per progressar econòmicament, quan advertia del perill que fossin utilitzats "de punta de llança per a una campanya assimiladora efectuada pel govern central" i quan pronosticava que els descendents dels immigrants podrien arribar a constituir una majoria i dominar la política. A les seves pors, de vegades expressades amb brutalitat, hi posava un antídot: la mescla i la catalanització dels nouvinguts. En realitat, ell mateix ja tenia una àvia de Vera (Navarra).

Però la gran paradoxa és que ell mateix va acabar veient-se forçat a marxar del país. A causa del descontrol revolucionari desfermat a Catalunya al principi de la guerra, en sentir-se amenaçat per la CNT-FAI, Vandellós i la seva família van esdevenir immigrants a Amèrica, primer a Veneçuela i després als EUA, on avui encara hi viuen descendents seus.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT