A Javier Muguruza (Irun, 1960) no li agraden les presses, "tan freqüents entre els periodistes, i que ningú s'enfadi", assenyala, i menys quan es tracta d'entrevistar algú. De fet, prefereix parlar de trobades, en les quals mai falta un àpat, i no d'entrevistes. El músic i escriptor va presentar al Centre Cultural Euskal Etxea Encuentros con alma , un llibre que recull llargues tertúlies amb nou artistes (Luz Casal, Bernardo Atxaga, Jaume Sisa, Helena Taberna, Xabier Lete, Pablo Guerrero, Martirio, José Ramón Soroiz i Kiko Veneno).
Entre el públic que va acudir a la presentació del llibre hi havia molts coneguts de Muguruza, com Lídia Pujol, Quico Pi de la Serra i Jaume Sisa. Una de les primeres persones que va voler fer-li una pregunta va ser la versàtil Pujol. La cantant catalana va demanar quin havia estat el criteri per escollir aquests artistes i no uns altres. "Tu no has sortit, Lídia -va respondre somrient Muguruza- perquè ets massa jove, i de joves no n'hi ha perquè m'interessaven persones amb una llarga trajectòria". Qui sí que ha entrevistat Muguruza és el galàctic i sorneguer Jaume Sisa, que va suggerir a l'escriptor i cantautor basc d'ampliar el catàleg abans que es vagi morint la gent: "Fes un altre volum, que el temps corre!" Es nota que en les trobades de Muguruza hi ha una certa complicitat: tots els entrevistats són vells coneguts de l'artista.
L'escriptor sempre comença parlant de la infància, potser perquè és una vella obsessió (va estudiar pedagogia i ha escrit i gravat discos per a infants). Sigui com sigui, Muguruza té poder de convicció. "De mi, n'hauries tret el que hauries volgut", confessa Pujol.
