Publicitat
Publicitat

INDÚSTRIA CULTURAL

Les promocions tempten les sales per guanyar públic però són un risc per al sector

Els teatres es llancen als descomptes radicals contra la crisi

Els teatres s'han abocat a les grans promocions per atreure més públic: obtenen més ingressos però a canvi rebaixen el preu de les entrades. Com afrontar-ho? Un repte estratègic per a la supervivència.

Una parella decideix anar al teatre: Sala Beckett, dos quarts de 10. No pot comprar l'entrada online . Hi truca, reserva butaca per a l'obra Si existeix, encara no ho he trobat i s'hi presenta a l'hora. Entra sense pagar els 20 euros que sol costar l'entrada. Estrany. Després de l'obra, la companyia Sixto Paz es presenta: són un grup de joves professionals del teatre que han aixecat l'espectacle amb un pressupost ínfim i demanen a l'espectador que posi preu a la seva feina i pagui segons la seva consciència.

Darrere d'aquesta estratègia que la companyia Sixto Paz ha anomenat "taquilla inversa" hi ha molt més que un reclam promocional. Tots els teatres estan modificant els sistemes de venda d'entrades, amb fórmules més o menys enginyoses i més o menys agressives. Ho fan obligats per diversos motius: el canvi en les formes de consum, la revolució de les comunicacions 2.0, les retallades pressupostàries, l'augment de l'IVA. Però, sobretot, tenen sobre el cap l'espasa de Dàmocles: la davallada en picat dels espectadors -del 30%- ha posat el sector contra les cordes.

Una crisi sense precedents
Noves fórmules per contrarestar la caiguda de públic

La crisi ha convertit en imprescindible i urgent un recurs al qual els teatres s'han llançat en massa: els descomptes. Cada dia és dia de l'espectador. S'ha passat de fer un descompte genèric -jubilats, joves, carnet de biblioteques- a promocions radicals del 40% del cost de sortida, preus a escollir o la gratuïtat.

Un espectador espavilat sempre trobarà el camí per pagar amb descompte. Totes les sales són presents en webs de promocions com ara Atrapalo i Let's Bonus. Fins i tot el Teatre Nacional, per primera vegada, ha entrat en les webs promocionals, on sales comercials o alternatives, grans i petites, treuen entrades baratíssimes.

"Totes les obres accepten rebaixes -admet César Martínez, director de màrqueting de la principal productora teatral, Focus-. Excepte Incendis . Totes les obres engeguen amb promocions, que es tallen o disminueixen quan funciona l'obra. Si tens venda anticipada, tens un matalàs important. Si no has venut prou, fas bogeries com vendre entrades a 10 euros. Nosaltres mai venem a menys de 15". En general, es fan servir les promocions per crear boca-orella, per cobrir horaris fluixos o fins i tot per arribar a nous públics. "A les webs de promoció, la gent busca un determinat gènere, però no un producte concret. És un públic que existia i potser no anava al teatre", afirma Martínez. Les obres fallides també recorren a promocions ferotges, esclar.

La promoció, la solució?
Sense pressupost per a publicitat, es recorre a webs de promocions

Amb la caiguda de les subvencions i dels ingressos propis, el pressupost dels departaments de publicitat s'ha desplomat. Al Teatre Lliure ha perdut el 40% del pressupost en tres anys, a la productora Focus l'han retallat els dos últims anys un 15% i al Teatre Tantarantana el pressupost és zero. La solució ha sigut intentar incrementar la difusió al marge de la publicitat convencional. L'agitació a les xarxes i les promocions -via webs com Atrápalo i Let's Bonus, mitjans de comunicació i clubs de cultura com TR3SC- han sigut la sortida. Atrápalo té registrats 1,4 milions de persones a Catalunya, a les quals envia promocions via mailing , molt més que el que té qualsevol teatre -que van pels 2.000 subscrits- i més barat que els anuncis.

Aquesta difusió té dos preus: un percentatge que es paga a terceres empreses (10-11%) i la rebaixa. L'efecte directe és que el preu mitjà del tiquet cau en picat. A la Beckett, només el 3% del públic paga els 20 euros originals. Als teatres Goya i Romea, el preu de taquilla és 27 i el real de 20 euros (el 40% de les entrades té promoció). Al Tantarantana, el preu mitjà real és de 10, un menys que la temporada passada. "No funcionen les promocions per a tots els espectacles, però si és una comèdia simpàtica pot significar omplir un terç de la sala", diu Julio Álvarez, director del Tantarantana.

El perill d'abaixar el preu
Els descomptes fan caure la percepció del valor del teatre

"La perversió ha sigut posar tot l'aforament i totes les funcions en promoció", diu Juli Macarulla, gerent de la Sala Beckett. "S'ha confós el canal de publicitat pel de promoció -explica David Costa, de la companyia Sixto Paz-. I la gent ha interpretat que el preu real és el de l'Atrápalo. Els descomptes fan caure la percepció de valor del teatre", diu Costa. El perill és que l'espectador pugui pensar-se que, si paga 10 euros, surten els comptes. Per això Sixto Paz va pensar en la taquilla inversa, un sistema fora de l'economia de mercat. En el seu anterior espectacle, The Guarry Men Show , van provar els dos sistemes i el resultat és que el preu mitjà de l'entrada va pujar un euro amb el pagui-el-que-vulgui.

La clau perquè el públic no intenti escatimar, afirmen, és mimar-lo. "Els expliquem la situació de la companyia i confiem que valoraran el que fem. Encara que no els agradi, segur que veuran que hi ha feina al darrere; el públic empatitza", assegura Costa. Fins i tot cita el Nobel d'economia Joseph Stiglitz per explicar la seva teoria. En comptes d'oferir preus fluctuants en funció de l'oferta i la demanda -a l'estil dels bitllets d'avió-, pretenen que tothom tingui accés al teatre pagant el màxim que pugui en cada cas. "Com? Fent un acord individual amb cada espectador. Quan comprador i venedor col·laboren, es dóna la màxima satisfacció", diu.

La Sala FlyHard fa tres anys que testa una fórmula semblant. Proposen pagar 10 o 15 euros d'entrada a escollir -abans de la pujada de l'IVA eren 5 o 10 euros-, una xifra que es pot ampliar a la sortida. "La mitjana és just al mig", explica Clara Cols, 12,50 euros, un preu molt baix, sobretot tenint en compte que la sala no té més de 50 localitats. "Quan vam obrir-la ja sabíem que no pagaríem els costos de producció, però ens serveix per ser visibles i compensem la despesa amb altres ingressos de la companyia". En tots dos casos apel·len a la "responsabilitat" de l'espectador: no només demanen que els posin preu, sinó també que si reserven l'entrada sense cost, acudeixin a la funció.

No entrar en les promocions online té dos avantatges més: que l'espectador té sensació de risc nul i per tant no s'ho pensa dos cops, i a sobre no corren crítiques negatives. "Una opinió dolenta a Atrápalo només es compensa amb 7 o 8 opinions bones. I amb la taquilla inversa si no t'agrada però detectes que són honestos i et tracten bé perquè pagues poc, no els criticaràs", diu Costa.

Límits als descomptes
Els teatres volen reduir costos i dominar el seu públic fidel

Adetca, l'associació que engloba les empreses de teatre de Catalunya, té sobre la taula la necessitat de racionalitzar les promocions. Fins i tot s'havia fet un intent d'unificar-les en una web, www.totteatre.cat , per oferir un millor servei a l'espectador i poder reduir els marges de despesa. No va fructificar.

Cada teatre avança al seu ritme en el procés de captació de públic i en la gestió de les entrades. El que és clar és que el baix preu dels tiquets és un problema. D'una entrada, el teatre se'n queda poc més del 50% del cost -i d'aquest percentatge la meitat pertoca a la companyia, si va a taquilla-. La resta són despeses fixes (IVA, drets d'autor, webs de promoció i servei de tiquets). "Reduir aquestes despeses és estratègic", explica Josep Salvatella, del Teatreneu. Per això tant ells com els teatres que s'ho poden permetre -Lliure, TNC, Mercat de les Flors i els de Focus- han comprat un sistema de ticketing propi. Això els permet tenir informació del seu públic i un directori propi per fer promocions, i estalviar-se el percentatge dels intermediaris.

El Teatreneu, que va ser pioner a entrar a Atrápalo, ara està aconseguint guanyar independència. El 55% d'espectadors compren des de la seva pròpia web, quan fa un any només eren un 20%. És l'objectiu de tothom. "Volem que Atrápalo ens porti públic nou que nosaltres no podem aconseguir, no que ens porti sempre el mateix públic", diu. A més, reduir costos és imprescindible. "Si no, és insostenible. Qui no ho faci, perdrà el tren", afirma. Nous reptes per a un sector tocat.

Com anar al teatre i no pagar el preu sencer de l'entrada

Gratis per als desocupats

Una de les ofertes més sorprenents, que alhora serveix de campanya de publicitat, és la que ha llançat Pedro Ruiz a l'Apolo. Els desocupats podran entrar-hi gratis. Cada dia reservaran setanta entrades per a aquest col·lectiu.

Paga el que creguis

És la fórmula de la companyia Sixto Paz a la Sala Beckett -la taquilla invertida- i la de la Sala FlyHard. El públic decideix el preu que vol pagar. En un cas paga després i en l'altre abans, però tots dos apel·len a la consciència del públic.

Més entrades, més barates

Cada teatre fa promocions a partir de 10 persones. Els abonaments són l'altra fórmula per estalviar uns 10 euros per entrada. El Lliure enguany n'ha venut 1.800, 500 més que l'any passat.

Rebaixa d'última hora

Al Palau de la Virreina hi ha el taulell del Tiquet Rambles. Quan els sobren entrades, els teatres les posen a la venda a meitat de preu tres hores abans de la funció. Hi ha gairebé tots els teatres disponibles.

A la caça de la promoció

La web de descomptes més popular és Atrápalo, i altres són LetsBonus i Promoentrada. Sovint permeten reservar l'entrada sense pagar, però a vegades no garanteixen les butaques numerades.

Joves i professionals

Diversos espais tenen ofertes especials per als menors de 25 anys. El TNC fa un 25% de descompte i el Lliure té un abonament de 4 entrades a meitat de preu. Els professionals acreditats paguen 5 euros.

El descompte genèric

És la rebaixa que fan tots els teatres a estudiants, aturats, jubilats, si es té el Carnet Jove, el carnet de família nombrosa o monoparental, o el carnet de la Xarxa de Biblioteques Públiques. També a les empreses col·laboradores.