Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

"El teatre ha de desafiar l'espectador, sacsejar-lo"

Juan Mayorga presenta a l'Institut del Teatre l'obra 'El chico de la última fila'

"Hi ha una classe mitjana moral, els valors de la qual són dominants i apareixen en la petitesa dels personatges, que s'autoenganyen, que viuen en la incomunicació i que són cínics", explica el dramaturg Juan Mayorga (Madrid, 1965), sobre el rerefons d' El chico de la última fila l'obra que avui la companyia d'UNIR Teatro representa a la Sala Ovidi Montllor de l'Institut del Teatre en una funció única.

El muntatge es va estrenar ahir després de la classe magistral que Mayorga va impartir als estudiants de l'Institut del Teatre. L'acció neix dins les aules d'una escola, però en el fons hi bateguen les petites misèries "d'una classe mitjana moral que viu com una catàstrofe que s'espatlli la nevera, o que es preocupa sobre on estiuejar i què pensaran els altres sobre on estiuejaran", subratlla el dramaturg.

"Com un bon cirurgià, Mayorga aplica el bisturí a les relacions que comencen dins les aules", diu Ignacio Amestoy, dramaturg i director d'UNIR Teatro (Universitat Internacional de la Rioja). El text aborda la relació entre un mestre lletraferit i un alumne enigmàtic que demostra, sense ser-ne conscient, un talent revelador per a l'escriptura. "És amistosa però a la vegada carregada de conflicte. Es podria dir que és una història de formació, però amb les tensions dels nostres dies", va subratllar Mayorga. La companyia de la UNIR tornarà a Barcelona del 13 al 24 de març, aquesta vegada al Barts, amb l'obra de Shakespeare Enric VIII . Aquesta companyia és l'única espanyola que ha trepitjat l'escenari de The Globe, el teatre que va fundar l'autor de Hamlet ,i que va participar en l'Olimpíada Cultural de Londres.

L'art del conflicte

El muntatge d' El chico de la última fila -adaptat al cinema per François Ozon amb el títol d'En la casa- és modest pel que fa als materials, però no ho és en l'ambició. Mayorga busca sotragar la consciència de l'espectador. "Per mi el teatre és l'art del conflicte, però el més important no és el que es produeix damunt l'escenari, sinó el que es dóna entre l'escenari i el pati de butaques. Si el teatre confirma l'espectador en els seus prejudicis, idees i valors, la sensibilitat i la memòria, es tracta l'espectador com un consumidor. La manera de respectar-lo és desafiar-lo, sacsejar-lo", assegura Mayorga. Actualment té vius tres muntatges a Madrid, la mateixa El chico de la última fila ; Si supiera cantar me salvaría. El crítico , amb Juanjo Puigcorbé i Pere Ponce, i La lengua en pedazos , sobre Santa Teresa de Jesús, que l'ha fet debutar com a director.

Les seves obres s'han traduït a més de 20 llengües en més de 35 països. Recentment obres seves s'han pogut veure a Romania, Croàcia, Itàlia i Corea del Sud. "És una sorpresa, perquè sempre faig el mateix. Crec que un ha d'escriure coses que li interessin a un mateix perquè puguin interessar als altres", conclou.