Publicitat
Publicitat

TEATRE

'Poder absoluto' s'estrena a divendres a La Villarroel

Quan el teatre ensenya els draps bruts de la política

Poder absoluto, escrita i dirigida per Roger Peña Carulla, denuncia la supèrbia i l'avarícia en la política. Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba interpreten dos càrrecs de partit amb secrets per amagar.

Els actors Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba fan el cafè al bar de davant de la Nau Ivanow, la fàbrica de la Sagrera on assagen sovint companyies de teatre. Són les 4 de la tarda i comença la seva jornada. A la televisió hi apareix Alícia Sánchez-Camacho i una clienta la critica en veu alta. Ells li responen amb ironia. Després la dona mira a Farelo i li diu: "Em sembla que t'he vist a la tele. Parles igual".

En una sala d'assaig freda i amb una decoració ben bé de tràmit, els dos actors arrenquen Poder absoluto . Queda clar de seguida que el veterà Gutiérrez Caba -que no actuava a Barcelona des del 2005- és un candidat del PP a la presidència, carismàtic, cínic i escèptic, i que Farelo fa d'idealista vassall del partit. La trobada a casa del líder conservador, però, s'ha de situar en un context històric diferent de l'actual: a la Viena del 1996. Després de tres mandats de govern d'esquerres, el Partit Popular Austríac s'endurà el tron gràcies al suport de l'extrema dreta de Jörg Haider. El president Kurt Waldheim és en qui es va inspirar Roger Peña Carulla per escriure Poder absoluto ja fa set o vuit anys. "Volia un polític que hagués tingut connexió amb la Segona Guerra Mundial i un possible passat nazi", dóna com a pista.

L'espectacle funciona com un thriller polític. El candidat demanarà al disciplinat càrrec intermedi un favor compromès. Un secret que ha de quedar entre ells dos. "Que no sóc Gandhi!", clava el personatge de Gutiérrez Caba a Farelo per justificar-se. La clau és que el noi, ambiciós, potser tampoc és tan escrupulós com sembla i l'hi farà pagar car. "Ningú té les mans netes", diu Peña. L'autor vol ensenyar al públic els passadissos de la política, de què parlen els professionals d'aquest ofici quan es tanquen les portes dels despatxos després de la fotografia de torn: "Per a ells el tripijoc és l'essència de la política. Però la política no és dolenta, és l'home a qui, quan és al poder, li surten els ullals de llop. De gent amb voluntat de servei n'hi ha, però n'arriben pocs al govern", opina.

Poder absoluto -una coproducció de Focus amb Pentación i Entresol- començarà les funcions divendres a La Villarroel. De moment, a la Nau Ivanow han treballat just amb cinc cadires i dues taules comptades, però l'obra ocorrerà entre les quatre parets d'un menjador amb un gran finestral que dóna a un hivernacle. Sonarà Tosca de fons en aquest combat dialèctic de 80 minuts a temps real. "És una partida de pòquer: cadascú té la seva mà", diu l'autor. "És interessant que es faci un teatre polític, d'idees, no només nostres, sinó universals. Parlar de la decepció dels ciutadans em sembla important -diu Gutiérrez Caba-. Anar al teatre per passar una estona em sembla una tonteria". Ell recorda que va veure la caiguda del Mur de Berlín com la fi del "perillós" sistema socialista. "Ara veiem la caiguda del capitalisme. És com Saturn devorant els seus fills. Els mercats es carreguen la política. Però els que maneguen els fils són els mateixos d'abans. Hi ha uns poders intocables", diu pensant en la banca. "La gent que està indignada avui vindrà al teatre i no en sortirà menys indignada", apunta Farelo.

Les