Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Les agents literàries, el relleu natural de la poderosa Carme Balcells, dominen el sector

Els talents de les agents

Una bona agent literària ha de fer de pont entre autors i cultures. Ha de ser capaç de moure molts fils alhora. Tenir tacte i transmetre confiança. El poder de convicció és essencial. I ha de llegir moltíssim. I sobretot estar pendent de les noves tendències i dels canvis del mercat. Alhora, però, l'agent ha de ser fidel a si mateixa; construir un catàleg amb el mateix rigor i coherència amb què ho faria un editor.

Cada agent literària treballa amb una perspectiva determinada. Hi ha visions complementàries i, fins i tot, n'hi ha de contradictòries, però totes coincideixen a dir que la proximitat i el contacte directe amb els seus autors és fonamental per mantenir-los en cartera i, en algun cas, fins i tot per esperonar els seus talents.

"El percentatge que l'agent s'endú és molt baix, l'aposta per autors novells és arriscada i la feina amb els escriptors i les editorials és sempre complicada perquè tothom vol la màxima dedicació", explica Sandra Bruna, que després de treballar deu anys a l'agència de Mercedes Casanovas va decidir començar la seva pròpia aventura l'any 2001. "Si hagués de resumir la meva feina en una paraula diria que és molt honesta: cal que ens mostrem com una part en què es pot confiar".

No-ficció en català

Bruna va obrir la seva agència amb dues motivacions principals: representar autors en llengua catalana ("un nínxol de mercat important, en aquell moment") i treballar la no-ficció en català. "A la dècada dels 90, la literatura en castellà va agafar molta embranzida gràcies a èxits com els de Laura Esquivel i Ángeles Mastretta. Quan vaig començar el meu projecte vaig voler ser versàtil, però treballar línies molt clares: en ficció, volia explorar tant la part literària com la comercial; volia trobar un número important d'autors de no-ficció i indagar també en el camp de la literatura infantil i juvenil, que molta gent creia que era de Segona Divisió, fins al fenomen Harry Potter... A mi m'ha donat moltes alegries, el sector infantil i juvenil". Dels 20 autors inicials -entre els quals hi havia Rafael Vallbona, Eduard Estivill i Care Santos- ha passat als 170 que actualment representa. "Ara toca posar el fre i mirar de no desequilibrar-nos. Fins i tot pot ser que toqui reduir una mica la llista i quedar-nos amb els autors que identifiquen més l'agència". L'eufòria i el creixement que va suposar La catedral del mar , d'Ildefonso Falcones, per a la Bruna han quedat camuflats rere el vidre entelat de la crisi.

Quan estudiava filologia àrab, Anna Soler-Pont s'imaginava tota la vida "estudiant textos", però després d'una estada al Caire l'any 1991 -quan tenia 23 anys- es va descobrir trucant a les portes de les editorials per intentar vendre les novel·les que un grup d'escriptores egípcies li havien confiat. "Les editorials em feien dues preguntes: qui en té els drets? Truques d'una agència literària?", recorda l'agent.

Soler-Pont es va llançar a la piscina un any després amb Pontas Agency, que actualment representa una vuitantena d'autors. "És una de les poques agències internacionals de Barcelona -diu Soler-Pont-. Som una empresa que forma part del teixit empresarial català i que ha exportat talent del país arreu del món -és el cas de Maria Àngels Anglada, Lluís Anton Baulenas i Blanca Busquets, últim premi Llibreter-; el nostre equip controla una dotzena de llengües i està viatjant constantment, perquè representem autors de tot el món i una de les nostres voluntats és veure'ls, com a mínim, una vegada a l'any".

En aquesta última dècada, a la tasca de representar autors, Pontas ha afegit projectes audiovisuals com la sèrie d'animació Asha . "Sempre m'ha interessat la possibilitat de traduir un text en imatges. Cada vegada portem més projectes de packaging audiovisual", diu l'agent, que afegeix una tercera via d'exploració: "Ens hem convertit en un gabinet 2.0 perquè les editorials disminueixen els seus equips de premsa. Per a nosaltres, els llibres que representem han de mantenir-se vius més enllà de la promoció". Els dos últims èxits de Pontas són Jonas Jonasson i Susan Abulhawa: han venut els drets dels seus debuts a 28 i 23 llengües, respectivament.

Coherència, risc i passió

"En la llista dels meus autors hi ha una certa coherència. Quan proposem un autor, l'editor ja sap què en pot esperar, perquè a més fem arribar textos que creiem que encaixen: fem una mica d'alcavotes", diu Mònica Martín, que l'any 1997 va engegar MB Agencia Literaria amb Silvia Bastos, que l'any 2001 deixaria el projecte i fundaria la seva pròpia agència. Martín havia format part de l'equip de premsa d'Anagrama, i l'experiència de convertir-se en agent va representar "una tornada al text, una lectura més minuciosa". Al catàleg de MB hi conviuen autors com Ignacio Martínez de Pisón, Jordi Puntí, Enrique Vila-Matas, Juanjo Sáez, Jordi Soler, Màrius Serra i Andrés Trapiello. "Els millors publicistes d'un agent són els mateixos autors. No hi ha normes: n'hi ha que volen una relació molt professional i d'altres amb qui pots arribar a ser molt amic -explica Martín-. Cal tenir molt present que perquè un autor posi els seus llibres a les teves mans ha de confiar molt en tu".

Sobre el fet que la majoria d'agències barcelonines estiguin capitanejades per dones, Martín diu: "El món editorial és molt femení, tot i que els càrrecs directius són masculins". I afegeix: "Si fos per fer de mare dels autors, mai m'hauria fet agent".

En el cas d'Antonia Kerrigan -agent de Javier Sierra, Jorge Molist, Roser Caminals i Monika Zgustova, entre d'altres-, el component que destaca a l'hora d'haver-se dedicat al món del llibre és l'addicció: "Els agents som uns ludòpates, estem apostant contínuament sense saber si l'autor que representem vendrà molt o no -assegura-. Estem totalment enganxats al risc. Si en sabéssim els secrets segur que no seria tan estimulant". Kerrigan ha fet uns quants plens a la ruleta: va passar amb Matilde Asensi, Carlos Ruiz Zafón i María Dueñas. "D'autors que escriuen en català en tinc pocs, i molt particulars: Matthew Tree i Monika Zgustova, Roser Caminals -que viu als Estats Units- i Ignasi Riera -que viu a Madrid".

Romàntics i prosaics

L'agència de Silvia Bastos, en canvi, dedica una atenció creixent a la literatura catalana. L'encarregada de gestionar els autors que escriuen en català és Carlota Torrents. "Vaig entrar al món editorial perquè volia ser agent, però durant un temps vaig fer d'editora a Curial i Eumo -fa memòria-. Quan vaig entrar a treballar a l'agència de Silvia Bastos em vaig adonar que no és la feina romàntica que pensava que era fa anys: hi ha una part prosaica important. T'adones que és un negoci". Si bé reconeix haver de llegir "molts manuscrits i a un ritme molt alt", Torrents no ha perdut la passió per descobrir bons textos. Entre els autors que representa hi ha Julià de Jòdar, Jordi Coca, Màrius Carol, Mercè Ibarz, Maria Carme Roca, Núria Perpinyà i Francesc Puigpelat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT