ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 28/11/2011

El somni del Cirque du Soleil

Eugènia Sendra
3 min
COMMEDIA DELL'ARTE I FEDERICO FELLINI  Mauro es mou entre el món celestial i el diví, en el seu últim somni com a pallasso. En l'espectacle del Cirque du Soleil, creat el 2005, s'hi han trobat influències de la Commedia dell'Arte i del clàssic de Federico Fellini 8 1/2.

PARÍS"Silenci, he demanat silenci, se suposa que això és un funeral!", exclama el director d'orquestra. El seguici de la comitiva fúnebre pel pallasso Mauro trenca el rigor i el dol i s'encomana a una orgia de ball i festa. Corteo, l'espectacle del Cirque du Soleil que aquests dies es pot veure a París, salta del món terrenal al celestial, dos universos que durant dues hores són igual d'onírics. Per als espectadors, el somni comença de sobte: no ens en adonem i un cavall de llana que camina desmanegat ens rebufa al clatell, al mig de les graderies algú fa espetegar un fuet i quatre acròbates intenten sense èxit una figura a un pam del públic. Desapareixen engolits per la foscor i l'acció es desplaça a la pista, i a l'altra de banda del teló -farcit de personatges que podrien signar Degas o Seurat- se succeeixen les escenes, les rialles i les cares d'astorament. ¿És un mirall o un miratge? L'altre somni s'inicia quan s'apaguen els llums: Mauro prefigura el seu funeral, sense data predeterminada, entre finals del segle XIX i principis del XX.

La companyia de Mont-real que fa vint-i-set anys va apostar per una estètica i un llenguatge renovadors, amb Corteo (2005) va decidir mirar enrere i recuperar "l'aura" del circ clàssic. Per primera vegada, els personatges intercanvien diàlegs, s'identifiquen pel seu nom propi i no apareixen amb màscares ni es confonen sota un maquillatge excessiu i surrealista. Un vestuari acurat i el teló que divideix el Gran Chapiteux també són peces claus d'aquesta revisió historicista del circ, inspirada en la Commedia dell'Arte i que alguns comparen amb el film 8 1/2, de Federico Fellini.

Dansa, poesia i Shakespeare

Les danses acrobàtiques amb canelobres gegants -amb reminiscències de burlesc- inauguren l'espectacle en què no falten els exercicis amb rodes, els balls a la corda fluixa, els jocs d'equilibri sobre una escala i les dinàmiques frenètiques a les barres horitzontals. Els números d'humor com la bola de golf que juga males passades al gegant o un guinyol en què s'interpreta el Romeu i Julieta de Shakespeare es combinen amb fragments més poètics, com el concert del xiulador fidel, acompanyat amb copes i bols tibetans de quars, i el joc de Mauro i Valentina, la dama encantadora d'estatura mínima que sobrevola la carpa agafada de globus d'heli. Tot sota l'atenta mirada d'àngels barrocs que protegeixen la troupe i guien l'ànima del pallasso al més enllà.

La fotografia d'aquest circ -en què el swing, els tangos, l'òpera i les melodies italianes i mediterrànies reemplacen el gibberish- té un color sèpia, gràcies a una llum càlida que recrea les làmpares de gas.

S'acaba la funció però continua el xou entre bambolines, quan la factoria de circ ens fa accessibles alguns del secrets d'aquest espectacle que cada dia mobilitza seixanta-dos artistes. En total, són cent seixanta-cinc persones que treballen en una de les cinc ciutats ambulants del Cirque du Soleil que roden en l'actualitat. Cada nit, excepte dilluns, quan la plantilla lliura, entretenen fins a 2.700 persones.

L'espectacle dels objectes

Corteo és especial, i la carpa que l'acull, també, com ens il·lustra el cap de comunicació de l'espectacle, Adrian Gonzalez. L'objectiu és afavorir la visibilitat des de les grades i apropar l'acció a l'espectador. Als budells de la carpa, els protagonistes són els detalls: Corteoés l'espectacle més ric en accessoris, i compta amb 6.000 peces de vestuari. Un bodegó de sabates fetes a Mont-real, vestits cosits per sastres amb teixits delicats que obliguen a quinze hores de planxa i els camerinos on els artistes (molts esportistes olímpics i la majoria homes) encadenen fins a sis canvis de roba complementen la visió d'un espectacle que funciona com un engranatge. Aquest "Cadillac del circ", segons el director artístic Bruce Mather, s'allunya de les antigues caravanes dels artistes ambulants que els van precedir: sobre l'escenari, cada nit s'apropen a aquells homes i dones del circ i els reten homenatge.

stats