El somni de Jordi Savall

Barcelona.Una de les virtuts de Jordi Savall és tocar i explicar la música antiga establint vincles amb el present i anant més enllà del rescat historicista. "Són músiques per comprendre el món actual", diu Savall quan recorda, per exemple, que als regnes peninsulars de l'Edat Mitjana convivien músics jueus i musulmans. Aquest caràcter també defineix la primera edició del Festival de Música Antiga de Poblet, memorial Montserrat Figueras, un projecte que Savall afronta amb la "il·lusió" de fer realitat un somni.

Tal com va avançar l'ARA el 23 de març, el festival es farà els dies 15, 16 i 17 d'agost en diferents espais del monestir de Santa Maria de Poblet i constarà de tres concerts a càrrec de Savall i les formacions Le Concert des Nations, Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya. "El festival té la voluntat de convertir-se en el marc de referència d'unes propostes musicals originals, variades i obertes a tota mena de públic. Neix amb la vocació de consolidar-se. Volem que tingui continuïtat i que duri més del que jo pugui viure", va explicar ahir Savall a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona.

La tria de l'espai per presentar el festival no és anecdòtica. A Poblet descansen les despulles del rei Martí l'Humà, l'últim de la casa de Barcelona i promotor d'un magnífic breviari realitzat a Poblet que es conserva a la Biblioteca Nacional de França, a París, dins la col·lecció Rothschild.

El model de Fontfreda

Aquesta nova iniciativa cultural organitzada pel monestir de Poblet i la Fundació Centre Internacional de Música Antiga pren com a model el Festival de Música i Història per al Diàleg Intercultural que Savall dirigeix des del 2005 a l'abadia de Fontfreda, a prop de Narbona. La història hi aporta una connexió arrelada al segle XII, quan Ramon Berenguer IV va concedir als monjos cistercencs de l'abadia de Fontfreda unes terres a la Conca de Barberà perquè hi fundessin el monestir de Poblet.

La tria de Poblet com a escenari del festival respon també a la voluntat de potenciar l'activitat musical a les comarques del sud de Catalunya, sobretot a l'estiu, quan bona part de l'oferta de festivals es concentra a l'Empordà. A més a més, s'adiu amb l'interès de Savall de portar la música antiga a llocs històrics. "No és un caprici, sinó una manera de retornar als orígens, als espais on s'interpretava la música abans del segle XIX. La idea de fer concerts en auditoris és relativament moderna, perquè fins a finals del segle XVIII els concerts es feien als palaus de la cort i a les esglésies", recorda Savall.

Els concerts del festival de Poblet es faran en tres espais: la plaça del monestir, el claustre i l'església. Lluc Torcal, pare prior del monestir, explica que l'aforament serà de 1.500, 400 i 500 espectadors, respectivament. La venda d'entrades, de 25 a 35 euros per concert, ajudarà a cobrir un pressupost d'uns 100.000 euros, el 60% del qual correspon a les aportacions d'empreses privades. "La Generalitat ens dóna suport institucional, però no ens va semblar pertinent demanar-los diners en aquests moments de crisi", assegura Torcal.

Sílvia Bel i Josep Maria Pou

Le Concert des Nations obrirà el festival el 15 d'agost amb un programa titulat Somni d'una nit d'estiu , en què els actors Josep Maria Pou i Sílvia Bel recitaran fragments d'obres de Shakespeare relacionats amb la música. La formació dirigida per Savall farà una immersió en el Barroc anglès per interpretar Music for The Tempest , de Matthew Locke, i The fairy queen , de Henry Purcell. En la segona jornada, Somnis i planys: la somninadora , Savall oferirà un recital de viola de gamba amb peces del repertori dels mestres francesos del segle XVII Monsieur de Sainte-Colombe i Marin Marais. "En aquest concert es podran veure totes les facetes expressives de la viola de gamba", avança Savall.

El festival es tancarà el dia 17 amb Nits de pelegrinatge i d'exili , a càrrec de La Capella Reial, amb cinc cantants solistes i Hespèrion XXI. El repertori inclou les Cantigas de Santa María , del codi del joglar Martín Codex (del temps del rei castellà Alfons X el Savi), i danses i cançons del Llibre vermell de Montserrat que els pelegrins cantaven i ballaven durant les vetlles nocturnes a l'església. "Són músiques religioses però no litúrgiques -diu Savall-, i seran interpretades per músics d'Armènia, Turquia, França, Anglaterra, el Marroc i Espanya".