Publicitat
Publicitat

CINEMA

El segell català de 'Mamá', un conte de terror sobre la maternitat

Guillermo del Toro produeix el debut de l'argentí Andy Muschietti

Aquesta setmana s'ha estrenat a la cartellera Mamá , un film de terror protagonitzat per Jessica Chastain -favorita a l'Oscar per La noche más oscura - que va debutar fa unes setmanes en el número 1 de la taquilla nord-americana. Tanmateix, la pel·lícula no es va gestar en un estudi de Hollywood, sinó en una productora de l'Eixample.

Tot va començar, diu Muschietti, amb una visió. "Vaig imaginar-me una escena de persecució: dues nenes que fugien d'un fantasma. Després allò es va convertir en un curt i, dos dies abans de rodar, vaig preguntar-me qui podia ser el fantasma i se'm va ocórrer el títol, Mamá . Quin fantasma més terrible que la pròpia mare?" El curt, un concentrat prodigiós de 3 minuts d'angoixa i terror amb una gran factura, va arribar a les mans d'Ángel Sala, el director del Festival de Sitges. "Ens va trucar el dia següent i ens va dir que l'havia vist a les 4 de la matinada i ja no havia pogut dormir", recorda Muschietti. Mamá es va projectar al Festival de Sitges i les trucades d'agents nord-americans van començar a arribar. "Tot el que ens ha passat és gràcies a l'Ángel", diu. Però el primer va ser convertir la idea en guió. "Va ser una manera molt irresponsable de crear una història. Necessitàvem que la idea de la mare com a fantasma tingués lògica", assegura. Un dia es va encendre la bombeta. "Em van enviar un vídeo de National Geografic d'un guepard caçant i menjant-se un mandril. Mentre és devorat, el mandril dóna a llum una criatura, i el guepard s'oblida del mandril i protegeix la criatura", explica Muschietti. Així, Mamá es va convertir en la història de dues nenes rescatades d'una mort segura per una fantasma que, guiada per l'instint matern, té cura d'elles com si fossin les seves filles.

Tot i que al cap d'uns anys són rescatades, l'experiència té un impacte profund en les nenes. "La relació amb la mare és la més important en la vida de qualsevol persona", diu Bárbara Muschietti, productora de la cinta. "Òbviament, la relació et formarà com a persona".

Del Toro hi posa la confiança

Entre trucada i trucada de Sony, Paramount i els Weinstein, un dia va sonar a l'altre costat de la línia la veu de Guillermo del Toro. "Va ser molt directe -recorda la productora-. Ens va dir: «Aquesta pel·lícula la farem sigui com sigui. Per 2 euros o per 2 milions. En castellà, xinès o anglès». Això ens va donar una confiança increïble". La fórmula final, una coproducció canadenco-catalana, s'escapa dels cànons habituals de producció de Hollywood, però els va donar una llibertat que no acostuma a tenir una pel·lícula d'un director debutant en la indústria nord-americana. "El pressupost és petit, això sí. Mamá equival a un 10% de Pacific Rim , la pel·lícula que rodava Guillermo del Toro a l'estudi del costat", diu la Bárbara.

La humilitat del projecte no els va impedir comptar amb una de les actrius més de moda del cinema mundial ara mateix, Jessica Chastain. "Quan la vam fitxar no era tan famosa, només havia estrenat L'arbre de la vida", explica l'Andy. "Ella venia del núvol de dolçor d'aquest film i de The help, i volia canya, provar coses noves", afegeix la Bárbara. "I li va agradar molt el personatge, una heroïna reticent i distant, una dona a la trentena però encara molt adolescent -continua l'Andy-. La Jessica té una profunditat i una fredor que esqueien molt al personatge. I un nas que em torna boig", confessa.

Ara els cants de sirena de Hollywood sonen amb insistència, però ells pensen en un altre projecte: una adaptació del còmic El hijo , de Mario Torrecillas. "Seria un conte de terror a la Barcelona dels anys 40", diu l'Andy.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF