Publicitat
Publicitat

Els esculls de la llei del cinema

El sector, en espera de la llei definitiva Al punt de mira de Brussel·les

El silenci és la resposta del sector del cinema des que l'estiu passat van trencar l'anterior pacte amb la Generalitat pel doblatge de pel·lícules al català. Fins que la conselleria de Cultura no faci pública la reglamentació de la llei del cinema, el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya no es vol manifestar en relació a la llei. Anteriorment, havien expressat obertament el seu rebuig pel projecte de llei del cinema que, en paraules del seu president, Camilo Tarrazón, "expulsa els distribuïdors i productors nacionals del mercat català". Els empresaris han subratllat en el seu discurs que no s'oposen a la llei ni al diàleg, però sí a la implantació d'unes quotes que "tindrien com a conseqüència que moltes pel·lícules no s'estrenin i d'altres no es doblin". En aquest escenari apocalíptic, afegeixen, "el preu de l'entrada augmentaria i molts cinemes desapareixerien".

Pel que fa a la representació de la llengua catalana en l'aparador cinematogràfic actual, el gremi apunta solucions alternatives, com ara crear una xarxa de cinemes en català per augmentar fins a un 20% les projeccions en llengua catalana o bé intensificar el foment de la digitalització dels cinemes per facilitar la projecció en diferents horaris de versions en les dues llengües sense necessitat de produir dues còpies físiques del mateix títol. XAVI SERRA

La llei del cinema català ha aixecat les sospites de la Comissió Europea. El fet que s'exigeixin còpies amb doblatge o subtítols al català de la resta de pel·lícules europees podria significar una il·legalitat tenint en compte la normativa comunitària de lliure prestació de serveis. La despesa extra del doblatge per als distribuïdors pot ser una trava al lliure comerç entre els vint-i-set països de la Unió Europea.

El comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier, va obrir la investigació al mes d'octubre arran d'una pregunta parlamentària presentada pels eurodiputats del Partit Popular Santiago Fisas i Pablo Arias. La CE espera resoldre abans de finals d'any l'expedient, han explicat a l'ARA fonts pròximes al comissari. Si decideixen que vulnera el dret europeu i el conveni de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), Brussel·les obligarà l'Estat espanyol a derogar la norma. Si s'hi resisteix, el podria denunciar davant del Tribunal de Justícia de la UE, on podria fer front a multes milionàries. ESTHER MOIX

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT