Cultura 07/03/2012

Francesc Serés: "La repetició és el que m'avorreix més"

'Mossegar la poma', el nou recull de contes de Francesc Serés, mostra les diverses cares i edats de l'amor. Fascinació infantil, excitació adolescent, compromís, rutina, angúnia, mascotes, Viagra i algun amant: Serés condensat, però en estat pur

Jordi Nopca
3 min
"La repetició és el que m'avorreix més"

Trenta-quatre dels trenta-set contes de Mossegar la poma (Quaderns Crema, 2012) van ser publicats al suplement de l'ARA Time Out Cultura . Com va anar?

L'Andreu Gomila em va proposar de recuperar aquesta cosa tan interessant que és la publicació continuada de ficció en un mitjà de comunicació. En el projecte hi havia dos constrenyiments molt marcats: la periodicitat (havia de sortir un conte cada setmana) i l'extensió (que havia de ser de 5.000 espais).

Has estat molt lector de contes breus?

Puc ser més bon o mal lector, però puc llegir de tot: el problema no és de gènere, sinó de la qualitat del que llegeixes.

Quins problemes t'has trobat, treballant en aquests contes?

El repte era mantenir la coherència durant uns mesos i seguir cridant l'atenció del lector. L'estratègia va ser tenir un equip de cinc lectors als quals enviava prèviament els contes abans de passar-los a la revista.

Hi havia un tercer condicionant: situar la parella -i les diverses edats de l'amor- en el punt de mira.

En tot moment la parella i les relacions en què s'afronta el que representa el món de la parella hi és, aquí.

Fins i tot per omissió: a Placebo , una dona que acaba de trencar una relació d'amor es proposa substituir-la a partir d'una mascota.

El gran leitmotivdel conte és fer-te la pregunta de com substitueixes la parella. De tant en tant, veus persones que tenen una necessitat d'afecte bestial: les relacions amb les seves mascotes són iguals o millors que les que tenen amb la resta de persones que coneixen.

Encara bo que el placebo del conte no té forma de pastilla.

El buit pot venir per moltes coses, no exclusivament per haver perdut la parella. Ara bé, la parella és una manera d'omplir el buit. De vegades, no l'omple del tot.

"Només una cosa passa per sobre de l'enamorament, als disset anys: la urgència del sexe", llegim a La noia de goma . Si haguessis escrit el llibre fa deu o dotze anys, el sexe hi hauria estat més present?

Possiblement. M'hauria estat molt difícil narrar bé el sexe: llavors, però també ara. Em sembla que no me n'he sortit mai. D'altra banda, em costa trobar escriptors que ho hagin aconseguit.

És més fàcil escriure una escena de desencant sexual que no de culminació. A Baixes pressions hi ha una escena de sexe descrita de manera tècnica: "Ella es gira d'esquena i li busca la panxa. Ell li acarona els malucs i se li posa dura. Ella es gira i li fa petons".

La descripció és tècnica i postural, sí. És un conte de rutina: el sexe també ho havia de ser. Tard o d'hora, tothom acaba fent sexe rutinari. El repertori és limitat...

Encara que hi hagi contes en què el desencís es fa evident, Mossegar la poma no és un llibre que et deixi tocat anímicament.

No crec que hi hagi gaire desencant, en tot el que explico, el que passa és que costa més d'explicar la vida d'algú que és feliç que la d'algú que té algun problema. Buscava contes que tinguessin un contingut moral , en què el rerefons humà es fes evident. A Guerra i pau, Volkonski li diu al pare: "Tinc trenta anys. La meva vida és trista, avorrida i monòtona". I el pare li respon: "A partir dels trenta anys la vida d'un home ha de ser trista, avorrida i monòtona". Et passes mitja vida intentant conjurar això, si no són problemes més greus.

A la vida, tot es va complicant.

Des d'un inici, ja està tot complicat. El que passa és que te'n vas adonant a mesura que et fas gran. Els problemes es van fent més extensos, complexos i procel·losos. També hi ha un aprenentatge de la decepció: situes els problemes al lloc on pertoca. Als contes de Mossegar la poma hi ha la descripció d'aquests fenòmens, però no l'exaltació de dir que tot va molt malament. Al contrari.

Hi ha alguna mirada al present més immediat. A Monopatins , dos joves han de baixar del núvol empresarial que han creat i han de tancar la barraca.

Els personatges d'aquest conte tenen un buit existencial important. És un conte amb força mala llet.

Els lectors es trobaran amb un Serés diferent del de La força de la gravetat i Contes russos .

La meva voluntat és seguir expandint-me. La repetició és el que m'avorreix més.

stats