Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Una nit per fer una regressió al millor soul dels anys 60

La trobada d'Eli Paperboy Reed i els gironins The Pepper Pots dalt d'un escenari era a priori una de les propostes més atractives del Festival de Guitarra. Les expectatives estaven justificades: al mes de gener es publicava en forma d'EP la col·laboració entre l'actual rei del revival soul i els millors representants del so Motown al nostre país. El títol del disc, Time and place , és una clara referència al moment i el lloc de trobada. Primer, a l'estudi 100% analògic de The Pepper Pots a Cornellà de Terri; després, la nit del 24 a l'Apolo, una ocasió que no sabem quan podrà repetir-se.

Un instrumental va servir perquè el públic s'anés posant en situació: calia fer una mena de regressió per situar-se en aquesta mena de temps immortal que és el territori vintage . Les cantants Adriana Prunell, Aya Sima i Marina Torres van aparèixer per encadenar uns quants temes de The Pepper Pots, amb els quals van jugar amb l'expectació i van aplanar el camí a Reed, l'estrella de la nit.

Mentre que el soul de The Pepper Pots es recrea en el vessant més pop, Eli Paperboy Reed en practica el vessant més descarnat, com si estigués posseït pel fantasma d'Otis Redding. El cantant de Massachusetts va saltar a l'escenari amb el hit The satisfier , i de seguida es va veure que el seu rhythm'n'blues s'entenia de meravella amb el savoir-faire de la banda. La seva veu de paper de vidre i la seva Gibson SG feien treure espurnes mentre la banda empenyia com una locomotora les peces de l'EP, i algunes balades ( Take it like man ), un rock'n'roll ( The pleasure is all mine ), un ritme jamaicà (Rougher yet , de Slim Smith) i el funk TCB or TYA de Bobby Patterson.