Publicitat
Publicitat

Una reflexió sobre la hiperactivitat, amb l'ARA

'La dona veloç', d'Imma Monsó, no és només una reflexió sobre la velocitat que caracteritza una època que exigeix immediatesa. És també un cant a la vida i una reflexió sobre la família, les intoleràncies personals i el paper dels bons amics

Imma Monsó explica que moltes lectores "s'han vist reflectides" en la protagonista del llibre, la Nes, una psiquiatra carregada d'aficions i amb una vida social molt intensa que té com a objectiu trobar ni que sigui un moment de tranquil·litat. La novel·la planteja la crisi personal d'un personatge que té vocació de dona lenta, contemplativa i badoca, però que no se'n surt. Tot i així, La dona veloç no és només una reflexió sobre la velocitat que caracteritza una època que exigeix immediatesa. És també un cant a la vida i una reflexió sobre la família, les intoleràncies personals i el paper dels bons amics. La seva profunditat va convèncer l'any passat el jurat del premi Ramon Llull.

La novel·la pertany a la col·lecció d'estiu del diari, que va començar amb les memòries Quan érem feliços de Rafel Nadal i el thriller Homes d'honor de Xavier Bosch i que avui continua amb Sé el que estàs pensant de John Verdon.

La protagonista de La dona veloç és filla d'un cirurgià d'una ciutat que podria ser Lleida, on va néixer Imma Monsó el 1959. Té una percepció del temps anormalment accelerada. "Sóc ràpida. No ho puc evitar", diu la Nes, que viu angoixada davant les dificultats per distingir el que és important del que és urgent. En aquest context pren una rellevància especial la relació de la Nes amb el pare i amb una galeria de personatges que, com és habitual en la literatura de Monsó, són imprescindibles per completar el retrat existencial de la protagonista. També aporten matisos a l'amistat i a la set de sensibilitat artística, dos dels temes que apareixen a La dona veloç . De fet, la minuciositat de l'autora lleidatana l'ha dut a escriure el seu llibre més voluminós.

Premi Nacional de cultura

Imma Monsó va debutar com a escriptora amb la novel·la No se sap mai (1996). D'aleshores ençà ha publicat cinc novel·les més: Com unes vacances (1998), Tot un caràcter (2001), Un home de paraula (2006), Una tempesta (2009) i La dona veloç (2012). Aquest any Imma Monsó ha sigut reconeguda amb el Premi Nacional de cultura.