La recaptació de la SGAE puja fins als 365 milions d'euros
L'SGAE ja ha superat la crisi, o almenys això és el que es dedueix de les dades de recaptació de drets del 2010, que demostren que l'entitat que presideix Eduardo Bautista torna als números del 2006.
Barcelona.Enmig de la crítica enfurismada dels que demanen cultura gratis i dels que posen en dubte la seva eficència, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) comença a treure el cap, o almenys a recaptar el mateix que abans de l'esclat de la crisi. Segons l'informe de gestió de l'entitat presentat ahir a Sevilla, al 2010 van recollir 365 milions d'euros -1 milió per dia-, 341 dels quals els van repartir entre 163.858 titulars de drets, és a dir, autors, editors i hereus. Una xifra que se situa molt a prop dels 342 milions d'euros del 2006, i lluny tant dels 377 del 2007 com dels 317 del 2009, el pitjor any en molt de temps de la institució que presideix Eduardo Bautista. Pot ser que el consum cultural resisteixi quan tot s'ensorra?
El president del consell de direcció de la SGAE va qualificar de "reconfortant" el repunt, tot i que no es va estar d'avançar que no es tornarà als nivells del 2007 fins al 2015, quan acabi el pla estratègic llançat per ell mateix fa uns mesos i quan "les normatives legals sobre els sistemes de descàrregues [d'Internet] clarifiquin encara més el panorama". Aquest estiu hauria d'entrar en vigor la polèmica llei Sinde, que permetrà tancar pàgines web de descàrregues que vulnerin els drets de propietat intel·lectual.
Menys costos
La SGAE ha anat reduint els costos d'administració fins al 14,55% -van arribar a ser del 27% dels seus ingressos-, cosa que ha permès repartir més entre els socis, que són ara mateix 100.108 persones físiques. Entre ells, però, no cobren tots, ja que, segons l'informe de gestió de l'entitat, dels 164.000 que van percebre algun euro de la SGAE el 2010, només 33.277 n'eren socis. La resta són estrangers. Cal destacar, a més, una dada curiosa de l'informe: només el 15,5% dels socis són dones. I això que una tercera part dels membres té menys de 40 anys, cosa poc visible a la cúpula de la SGAE, en què no hi ha cap vicepresident, per exemple, menor de 50 anys.
Blanc de les ires de les societat d'internautes i dels que critiquen projectes tan discutibles com la xarxa Arteria -amb teatres a l'Estat espanyol i Amèrica-, a la SGAE sempre posen èmfasi en la seva dimensió social, en les tasques d'assistència que porten a terme a través de la Fundació Autor, que van des de la concessió de crèdits sense interessos -el 2010 van donar 30 milions d'euros repartits entre 1.557 socis- fins a l'edició de discos o la cobertura sanitària dels associats.
Bautista, ahir, va haver de tornar a respondre als que es queixen de l'opacitat de la SGAE i va recordar un informe de l'Agència Estatal d'Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis, que certifica "el rigorós compliment de la legislació vigent" per part de l'entitat, així com els "principis d'eficàcia" que regeixen la seva gestió. Això no obstant, hi ha molts músics que diuen que no cobren el que tocaria o que el sistema que fa servir la SGAE per repartir el que recapta no s'ajusta a la realitat, ja que fan servir mètodes antiquats o poc eficients, com el que mesura les cançons que es punxen a les discoteques. Bautista també ha rebut dures crítiques per culpa de la seva jubilació daurada, que serà de 24.500 euros mensuals.
El cert és que ahir a la tarda, hores després de la presentació de l'informe de gestió del 2010 de la SGAE, a la web de l'entitat no hi havia cap rastre del document.
