Publicitat
Publicitat

UN EQUIPAMENT CULTURAL ÚNIC A EUROPA

Jordi Tardà inaugura el Museu del Rock a les Arenes després de set anys de preparació

La rebel·lió en una vitrina

Encara que la inauguració oficial serà divendres 1 d'abril, el Museu del Rock de Jordi Tardà ja és obert al públic. Qui es passegi per la quarta planta del centre comercial Arenas, potser se sentirà atret pels esgarips d'un actor que, equipat amb perruca, pal de micro i pantalons de cuir, busca l'atenció del passavolant.

El visitant disposa de més de 2.000 metres quadrats farcits de records rockers per deixar volar la imaginació i evocar glòries passades. Així que avancem, ens topem amb una vitrina que conté una guitarra signada pels Rolling Stones i una altra d'autografiada pels Beatles supervivents. Aquest altar és el nexe d'unió de les sales dedicades als Beatles i als Stones dels seus amors. El veterà periodista i promotor explica que en cada sala les exposicions comencen amb "peces relacionades amb el vincle de les bandes amb Catalunya".

Jagger contra Franco

Podem admirar la foto original de la portada del disc Sticky Fingers dels Stones que Mick Jagger va encarregar a Andy Warhol. La foto original d'una bragueta ben farcida amb el títol Dits enganxosos no va plaure la censura franquista, i Jagger, "emprenyat, va encarregar a Warhol una portada encara més repugnant", riu el col·leccionista: tres ditets com botifarrons sortint d'una llauna plena de sang.

Tardà, que inaugurarà el museu exactament set anys després d'anunciar que tancava la Fira del Disc -l'1 d'abril del 2004- pretén un museu on les peces no decorin. "Vull que expliquin la història del rock", diu, amb peces que "revelin una història del rock desconeguda, fora del que és convencional". De peces d'aquestes n'hi ha algunes de sorprenents, que us explicarem en aquestes pàgines. El propòsit de Tardà també és didàctic: a l'etiqueta explicativa de cada peça hi ha un número amb el qual ens podem dirigir als punts d'informació digitals i ampliar la nostra saviesa sobre el rock.

El museu, que tindrà un caràcter "evolutiu i canviant", està format per un 10% de la col·lecció total de Tardà. Dit així sembla un percentatge molt minso, però inclou 5.000 peces i un milió de documents d'àudio i vídeo. Passant per la sala dedicada al rock català i espanyol, admirem la jaqueta de cuir de quan Loquillo necessitava un camió per ser feliç, i també la roba d'escenari i els instruments que va fer servir Esteve Fortuny, de l'Elèctrica Dharma, fins a la seva mort.

Hi ha teoria, però també pràctica: la zona d'escenari virtual Onstage permet que un grup d'amics pugui tocar instruments reals, i tinguin la il·lusió que els aclami una multitud. I un auditori amb capacitat per a 250 persones acollirà la banda del museu. Si el visiteu en grup, reserveu taula al restaurant Happy Rock: podreu menjar a la banyera daurada d'Elton John reconvertida en taula!