Cultura 19/10/2011

"La qüestió política en l'obra de Delacroix és molt ambigua"

Comissari Allard és responsable de les col·leccions de pintura del segle XIX del Louvre. La seva tasca se centra en la França de la Restauració i la Monarquia de Juliol.

A.r.t.
2 min

A Barcelona Eugène Delacroix (1789-1863) coincidirà amb una altra retrospectiva de Goya, un artista a qui admirava. Com el va influenciar?

Es pot dir que la coincidència de les dues exposicions a Barcelona pagarà un deute històric. Delacroix va ser un dels primers artistes francesos que va poder veure els Capritxos de Goya. Aquest negre de Goya va influenciar molt Delacroix, només cal veure els seus gravats. Finalment, però, Delacroix va convertir el negre en un color, i quan va viatjar al Marroc es va lliurar a la llum que hi va trobar i es va acabar d'alliberar de la influència de Goya.

Ha dit que aquesta retrospectiva de Delacroix recull els resultats de les últimes investigacions que s'han fet sobre la seva obra. Cap on han anat dirigides?

Hem treballat a partir de la nova edició dels diaris de Delacroix que es van publicar el 2009. La tasca filològica i les correccions que es van fer en els textos de Delacroix van ser molt importants, ens va permetre corregir interpretacions errònies que havíem fet. Al llarg d'aquests anys també s'han descobert més cartes i documents. El fet de comptar amb més material ens ha permès donar una nova visió de la seva obra. I jo també hi he ofert la meva pròpia lectura de l'obra de Delacroix amb la selecció de les obres.

Delacroix és conegut, sobretot, per La llibertat guiant el poble , un quadre molt emblemàtic de la Revolució Francesa. La retrospectiva no posa l'accent en el seu vessant polític. Per què?

La qüestió política de l'obra de Delacroix és molt ambigua. Provenia d'una família molt important, el seu pare va ser ministre de tots els governs de l'Imperi Napoleònic. Eugène Delacroix era, a més, un personatge molt burgès i només expressava les seves idees polítiques en privat. Va ser un liberal conservador, que desconfiava dels moviments multitudinaris. Quan la revolució va tornar a esclatar el 1848 en lloc de tornar a fer una obra en la línia de La llibertat guiant el poble , es va posar a pintar flors. És l'únic moment de la seva producció que no està representat a l'exposició. Són pintures molt fràgils i no han pogut viatjar.

stats