Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

"Els que vam sobreviure no tenim por de res"

El Museu d'Història de Barcelona commemora el 75è aniversari dels bombardejos a la ciutat

Parlar de la guerra en només cinc minuts és com fer una performance ", s'exclamava ahir Pilar Llopart. Ella era de les úniques que, al Museu d'Història de Barcelona, podia recordar com era la ciutat quan el març del 1938 van ploure bombes. Llopart també va ser l'única que, en un vespre en què el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona commemoraven el 75è aniversari dels bombardejos a la ciutat, va fer riure el públic que s'apinyava en una petita sala del museu.

Aquells dies de març del 1938 la Pilar pujava al terrat de l'hostal que la seva família tenia al carrer de la Boqueria per veure com els avions italians buidaven els estómacs. "Ho vivíem com si fossin focs d'artifici i així no ens angoixàvem". La Pilar tenia només cinc anys, però recorda que aquell març les alarmes d'alerta se solapaven amb les d'acabament. "Els bombardejos eren més intensos que mai", va explicar. Mesos després una de les bombes va caure a casa seva. Quan va obrir la porta d'una habitació no hi havia mobles, ni tan sols terra, només un pati ple de runa.

La Pilar, en els cinc minuts que li van donar per parlar de la guerra, va tenir fins i tot temps de "renyar" l'Ajuntament. "L'aviació italiana no s'hauria atrevit a destruir l'edifici històric de la Rotonda!", va ironitzar. Ahir assegurava que els que no van morir aquell març ja no s'espanten: "Els que vam sobreviure no tenim por de res". Ni tenen por ni han perdut el sentit de l'humor.

"A Barcelona es va provar una nova tècnica, el bombardeig per saturació. Es tractava de crear l'infern a la terra. El missatge que es volia donar era: «No només us puc matar, sinó que no podreu ni ajudar als altres»", va explicar l'historiador Xavier Domènech. Barcelona va ser la primera ciutat de la rereguarda bombardejada. "Després n'hi hagut moltes d'altres, però la reacció és sempre diferent i és un mirall de la societat", va relatar Domènech. Al Regne Unit no es van construir refugis, i durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial va morir molta més gent. L'historiador va recordar una altra dada: a la pancarta de la primera manifestació a Barcelona, el 1855, s'hi llegia: "Associacionisme o mort".

Marxar o quedar-se

Les actrius Emma Vilarasau i Míriam Iscla es van convertir per pocs minuts en dues dones catalanistes i progressistes del 1938. Elles són les protagonistes de Barcelona , una obra de Pere Riera sobre els bombardejos que s'estrenarà al maig al TNC. Les dues actrius van tancar l'acte amb un dilema: marxar o quedar-se. "Val la pena lluitar i seguir corrent, però per què si aquí no hi ha res a fer!!!", es lamentava el personatge de Vilarasau. "Si marxéssim tots, no hi hauria cap país per defensar", replicava Iscla.

Les