Publicitat
Publicitat

MÚSICA CLÀSSICA

La puresa vocal de Jaroussky conquereix el Liceu

JAROUSSKY

GRAN TEATRE DELLICEU 2 DE DESEMBRE

Mai la música de Händel havia sonat amb tal bellesa al Liceu. L'absoluta sintonia artística entre el contratenor francès Philippe Jaroussky i l'Orquestra Barroca de Friburg, liderada pel seu concertino, Petra Müllejans, va enlluernar el públic en un dels millors concerts dels últims anys. No és només qüestió de refinament i virtuosisme, qualitats que, per cert, atresoren Jaroussky i la formació alemanya. El que sorprèn és la naturalitat: veu i orquestra respiren juntes, que és la base del cant. I el programa que van oferir, amb obertures i àries de grans òperes del compositor saxó, va ser modèlic, amb gran lluïment instrumental -és una de les orquestres de so més ric i ple del panorama barroc- i vocal, guiat per una sensibilitat i cura estilística exemplars.

Jaroussky és el contratenor de moda. Va triomfar aquest estiu al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, i ara, en el seu debut al Liceu, la seva puresa vocal ha conquerit plenament el públic. El control de la respiració i la facilitat per a la coloratura causa sorpresa en les àries de bravura -va tancar cadascuna de les parts del programa amb fulgurants àries d'Ariodante i Agrippina-, però més enllà de la perícia tècnica, de la precisió en les agilitats, del bon gust en les ornamentacions, el que captiva en Jaroussky és la intensa expressivitat. El seu control del fiato li permet sostenir frases llargues i perfilar matisos d'extrema delicadesa, i aconsegueix instants de suprema bellesa: les àries d'Imeneo i Alcina i, en l'última propina, la sublim Ombra mai fu, ens porta de dret al setè cel. També en les propines, va recrear la glòria de Farinelli, el més llegendari dels castrati cantant com els àngels una bellíssima ària d'Antonio Caldara. Que torni aviat.