Tot a punt per als premis Josep Pla i Nadal
Fa més de quatre dècades que l'any literari comença el 6 de gener amb el sopar i lliurament dels premis de narrativa Josep Pla i Nadal. Enguany al primer s'hi han presentat 31 originals; al segon, 313.
BARCELONAEls premis Josep Pla i Nadal són dos dels més veterans de les lletres catalanes i espanyoles, respectivament.El Pla arriba a la 44a edició després d'haver recompensat l'any passat amb els 6.000 euros de dotació Cristian Segura, col·laborador de l'ARA, que va debutar amb El cau del conill , una dissecció implacable però sense perdre l'humor de la burgesia barcelonina.
El jurat d'enguany, format per Sebastià Alzamora, Berta Bruna, Rosa Cabré, Antoni Pladevall i Àlex Susanna, ha hagut d'escollir entre un total de 31 originals, una xifra molt similar als autors que van optar a l'últim premi Sant Jordi de novel·la o al Mercè Rodoreda de contes. Els set finalistes d'aquesta edició són La llavor de la revolta , de Terrenc (pseudònim); El quadern suís , de Quim Torra; Les aus migratòries , de Miquel Tomàs (pseudònim); Aquest bocí de mar. Gent, taules i paisatges , de Cebrià Tarragó (pseudònim); Retrat del jove Skizo , de Joaquim Pijoan -guanyador del Sant Jordi 2006-; L'últim aborigen , de Bernat Safont (pseudònim), i Quan érem feliços , de Josep Ferreres (pseudònim).
El jurat ha destacat que, a diferència dels últims anys, la no-ficció "predomina entre els originals presentats, amb una presència significativa dels gèneres memorialístics". Entre la llarga llista de guanyadors destaquen noms com els de Terenci Moix, Jordi Coca, Carme Riera, Miquel de Palol i Jordi Sarsanedas.
El guardó literari més antic
En el cas del Nadal, una iniciativa nascuda des del setmanari Destino , es va estrenar l'any 1944 amb unes xifres força diferents de les d'ara: 25 manuscrits presentats i un lliurament de premis modestíssim -amb mitja dotzena d'assistents, a més del jurat- en un cafè de la Rambla.
Seixanta-set edicions més tard, el Nadal, dotat amb 18.000 euros i amb el valor afegit de ser el guardó literari més antic d'Espanya, es fa públic durant un sopar amb més de dos centenars de convidats a l'Hotel Palace de Barcelona: encara ara és el premi literari més important de Destino, ara ja només editorial, vinculada al Grup Planeta.
A la 68a edició del premi s'hi han presentat 313 novel·les. Fonts de l'editorial destaquen que, a més de comptar amb un percentatge important d'obres provinents de Barcelona i Madrid, enguany és ressenyable haver rebut originals no només de països llatinoamericans com l'Argentina, l'Equador, el Perú, Cuba i l'Uruguai, sinó també des de França, Bèlgica, Hongria, Alemanya i els Estats Units. ¿Podria ser que el guanyador fos nascut en un país on la llengua espanyola no sigui la més parlada? En gairebé set dècades d'història només hi ha hagut tres guanyadors d'origen no espanyol: els colombians Manuel Mejía Vallejo (1963) i Eduardo Caballero Calderón (1965) i l'argentí Juan José Saer (1987).
La guanyadora de l'any passat va ser l'escriptora barcelonina Alicia Giménez Bartlett, amb On ningú no et trobi .
