Es publica el primer gran diccionari de la traducció
Amb un miler d'entrades, el Diccionari de la traducció catalana repassa la feina de centenars de traductors i dóna a conèixer una part fins ara desconeguda de la llengua i la cultura catalanes.
Barcelona."Tot neix d'una curiositat personal per conèixer qui és aquesta figura petita que apareix en tots els llibres", explica Montserrat Bacardí. Ella és, juntament amb Pilar Godayol, la directora del Diccionari de la traducció catalana (Eumo Editorial), el primer que repassa la història de la traducció catalana de tots els temps fins al 1950. Aquestes dues professores de traducció han fet durant deu anys una activitat quasi detectivesca amb l'objectiu de rescatar de l'oblit aquesta figura pràcticament invisible que és el traductor. Han volgut incloure'ls tots: l'únic requisit era haver traduït una obra.
La tasca de Bacardí i Godayol ha estat ingent: el diccionari conté un miler d'entrades amb dades biogràfiques, la valoració de les traduccions i la bibliografia completa de les obres traduïdes al català. No és tan sols un llistat de qui ha traduït, sinó de com i per què. De vegades, la fortuna ha donat una pista que ha permès saber qui hi havia darrere de cada nom. "Teníem el nom del germà d'Eugeni d'Ors, Josep Enric d'Ors i Rovira, però ens faltava la data de la seva mort. Al final, per atzar, l'editorial tenia l'adreça d'un dels seus hereus, que entusiasmat ens en va explicar la història", explica Bacardí.
Visualitzar l'obra dels traductors més prestigiosos, com Trinitat Carner, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba -gran traductor dels clàssics, que es poden llegir a la Col·lecció Bernat Metge , que l'ARA acosta als lectors-; donar relleu a la important tasca d'alguns traductors en un moment determinat, com els germans Montoliu; presentar una faceta desconeguda d'intel·lectuals com el polític Jordi Solé i Tura; recuperar les traductores, i inventariar algunes traduccions inèdites o anònimes, com el Decameró medieval, han estat els objectius del diccionari. "Sense traducció no existiria el català", assegura contundent el lingüista Joaquim Mallafré. Durant anys "la traducció ha estat l'escola de molts escriptors i ha servit per crear un model literari català", conclou.
