Publicitat
Publicitat

ART

10 propostes d'impacte de la Biennal

L'altra cara d'una ciutat turística

Antoni Muntadas torna a treballar sobre Venècia, després d'haver presentat un projecte crític amb l'organització nacional de la Biennal d'art als Giardini. Ara tampoc dóna una visió complaent de la ciutat dels canals. A la galeria Michela Rizzo presenta Protocols venecians I , la primera fase d'un projecte en curs. S'hi poden veure 26 plafons amb fotografies, dues projeccions i una instal·lació. Tots estan dedicats a detalls aparentment anodins d'edificis venecians com finestres cegades, canonades i el xipolleig hipnòtic de l'aigua dels canals contra les ribes de pedra. Amb tot, segons l'artista, que ha dedicat un vídeo de la mostra al polèmic pont de Calatrava a la ciutat, tots aquests detalls revelen les normes que marquen la vida dels habitants de la ciutat. A més, es pot veure una obra de Muntadas del 1980, la projecció de diapositives La televisió .

Contra els límits nacionals

A més del Lleó d'Or, enguany s'ha d'afegir un altre guardó en el marc de la Biennal, tot i que aquest té un to diametralment oposat. Dues entitats poloneses, la Fundació Signum i la Fundació Mediations Biennale, lliuraran un lleó de vidre a un artista que exerceixi una influència global. Les dues fundacions, que treballen en la mediació, presenten a Venècia el Pavelló 0, "un pavelló transnacional d'un país que no existeix d'un futur utòpic".

Emilio Vedova a la casa de Tintoretto

A la trobada de l'obra de Tàpies amb la de Marià Fortuny i Madrazo cal sumar-hi un altre diàleg d'un mestre antic i un d'actual coincidint amb la Biennal. La Scuola Grande di San Rocco, coneguda pel magnífic cicle de pintures de Tintoretto que allotja, ara exposa també pintures i escultures d'Emilio Vedova, el degà de la pintura contemporània i amic d'Antoni Tàpies. Destaquen vuit pintures de gran format que pengen entre les pintures antigues. Mentre que Tàpies convida a la reflexió, en les de Vedova la violència dels gestos encara batega.

Tots els matisos del v idre

Dins els Eventi collaterali de la Biennal, ha obert les portes la tercera edició de Glasstress , una exposició que representa el punt de trobada de 65 artistes de renom en el treball amb el vidre. És sorprenent els resultats que poden arribar a extreure'n. A més del cap monumental d'acer Rui Rui , Jaume Plensa presenta dos cortinatges amb lletres a partir de textos de William Blake. La portuguesa Joana Vasconcelos presenta una làmpara monumental. Una curiositat: entre els dibuixos sobre vidre del dissenyador Ron Arad, n'hi ha tres de Xavier Mariscal.

Un pavelló flotant amb rajoles

Joana Vasconcelos ha convertit el pavelló portuguès en un esdeveniment: va transformar un ferri típic de Lisboa en un pavelló flotant que va viatjar fins als Giardini per posar de relleu les semblances entre Lisboa i Venècia. A dins hi ha una instal·lació i s'hi organitzen activitats.

Una DJ que omple amb Ravel

Enguany Alemanya i França han intercanviat els seus pavellons a la Biennal. Han sigut els dos que més cues han generat -la del francès eren d'una hora de mitjana-. Així i tot valia la pena esperar, fins i tot sota una pluja intermitent, per veure la instal·lació de vídeo Ravel Ravel Unravel , de l'artista albanès Anri Sala, que el 2001 va ser reconegut com a millor artista jove de la Biennal. A la imponent sala central del pavelló es pot veure un vídeo centrat en la mà esquerra de dos pianistes tocant el Concert en D per a mà esquerra de Ravel. Amb tot, guanyen els dos vídeos de les sales laterals, on es podia sentir com una jove discjòquei reelaborava, amb un resultat emocionant, la interpretació dels dos pianistes.

La història i els mites britànics

Tocar una eina de pedra del 4000 aC és una de les activitats que Jeremy Deller proposa al pavelló britànic. També inclou fotografies de David Bowie i te gratis en la seva anàlisi de la història, la política i la cultura britàniques.

Tamborets i el creixement xinès

Al seu torn, Alemanya tenia una basa guanyadora entre els quatre artistes estrangers que ha acollit: una instal·lació monumental d'Ai Weiwei formada per 886 tamborets de fusta, considerats una antiguitat a la Xina. L'artista els ha muntat en una estructura arbòria per criticar el ritme de creixement del seu país.

Fer-se ric a cops de pedra

Entre les obres incloses al pavelló italià, que fa una mirada a l'actualitat artística del país, hi ha Sense títol. El meu or és teu , de Piero Golia. La peça consisteix en un cub de formigó d'una tona on l'artista ha barrejat 700 grams d'or. El públic està convidat a fer malbé l'obra i emportar-se'l.

Un lament per un cos ferit

Les referències a la natura i a l'art primitiu són una constant a la Biennal; semblen una invitació per retornar al més essencial per sortir de la crisi. Al costat de les runes del pavelló espanyol, Bèlgica ha presentat una altra proposta monumental i en la mateixa línia, però amb una càrrega poètica més intensa. Berlinde De Bruyckere presenta la rèplica a escala monumental del tronc d'un arbre que porta per títol Crippelwood i que parla de la vulnerabilitat fent referència a la figura de sant Sebastià. El comissari ha sigut el Nobel africà J.M. Coetzee.