Publicitat
Publicitat

Les propostes de l'ARA per a Sant Jordi: 10 títols de la Guerra a la Transició

Una tria de novel·les situades en un període històric molt concret i recent

Quan érem feliços. Rafel Nadal. Destino
Fa dos anys, Rafel Nadal es va abocar a l'escriptura amb compulsió. Mentre es dedicava a la dissecció narrativa de diversos economistes i polítics –l'aproximació al poder que acabaria constituint el seu primer llibre, 'Els mandarins' (L'Arquer, 2011)–, Nadal va començar a posar ordre als records familiars i personals, material sensible que ha acabat integrant 'Quan érem feliços' (Destino, 2012), un llibre de memòries d'infantesa i joventut que ha estat recompensat amb el 44è premi Josep Pla de narrativa. "Miro de no contraposar els anys feliços explicats al llibre amb l'actualitat –explica l'autor–. Hi ha un punt de nostàlgia, però no deixo que se'm mengi. Aquesta felicitat es projecta en el present: procuro que els colors i les olors d'aquella època es perpetuïn. La felicitat que descric al llibre és més primària, natural i explosiva que la que puc viure actualment". La "ingenuïtat infantil" i el "tot està per fer" dels primers anys de vida de Nadal són precedits per una reculada cronològica que arriba fins als besavis. Els estralls de la guerra són repassats amb concisió i sense amagar els punts negres de tots dos bàndols: si un dels avis de Nadal és perseguit pels republicans, gairebé al final del llibre l'autor recorda com el pare de la seva dona va haver de fugir "bombardejat pels nacionals, que li tiren la casa a terra i l'obliguen a emigrar a Girona amb un farcell a l'esquena i res més". Quan érem feliços ja ha superat els 25.000 exemplars venuts.

El presoner del cel. Carlos Ruiz Zafón. Planeta
El presoner del cel és el tercer lliurament d'El cementiri dels llibres oblidats, la tetralogia que Carlos Ruiz Zafón va inaugurar l'any 2001 amb L'ombra del vent, un fenomen amb pocs precedents en la literatura espanyola que una dècada després de la seva publicació acumula 10 milions d'exemplars venuts. La Barcelona que els lectors trobaran en la nova novel·la de Ruiz Zafón és igual de gòtica que en els seus llibres anteriors. L'autor torna a apostar pel misteri, el ritme trepidant i la tergiversació històrica.

Barcelona cau. Valentí Puig. Proa
Decidit a furgar en la història recent, Valentí Puig concentra l'acció de Barcelona cau en les últimes alenades de la ciutat republicana, encaminant la tensió cap a l'entrada de les tropes del bàndol vencedor i culminant el cúmul de morts, traïcions, venjances i pobresa en un epíleg gironí. El personatge principal és Víctor Aymerich, un jove que treballa tant per al Servei d'Intel·ligència Militar republicà com per a la Cinquena Columna. "En Víctor és capaç de ser doble agent perquè no té lleialtats –diu Puig–. Aquesta ambivalència va donar cos a la novel·la".

Les banderes de l'abril. Antoni Vives. La Magrana
Dos anys després d'El somni de Farringdon Road', Antoni Vives publica la seva segona novel·la, un fris històric sobre els primers anys de postguerra ambientat a Chinchón, Madrid i Barcelona. "La postguerra té dos components fonamentals, per a mi –reconeixia l'autor a l'ARA–. Un és el cinisme, que s'institucionalitza; l'altre és la imposició dels valors anticristians. En un marc de nacionalcatolicisme imperen els valors més allunyats del cristianisme que l'home és capaç de generar". Les banderes de l'1 d'abril és una novel·la ambiciosa i escruixidora.

El lector de Julio Verne. Almudena Grandes. Tusquets
Autora de gran popularitat i d'exigència literària, Almudena Grandes va començar amb Inés y la alegría la sèrie Episodios de una guerra interminable. A El lector de Julio Verne explica la història de Pepe el Portugués, un guerriller llegendari que va actuar a la serra de Jaén durant la segona meitat de la dècada dels 40. Instal·lat en un molí abandonat, l'home es convertirà en el model del Nino, un nen –fill de guàrdia civil– que comença a descobrir la complexitat del món dels adults i el valor de l'amistat al mateix temps que la seva afició per la lectura es desenvolupa.

Una forma de vida. Amélie Nothomb. Empúries / Anagrama
Amélie Nothomb publica un llibre cada any des de fa pràcticament dues dècades. Amb només 45 anys, l'escriptora belga ja està a punt de superar la xifra de les 20 novel·les, totes elles breus, fosques i contundents. Una forma de vida explica la relació per correu electrònic entre l'autora i un soldat nord-americà destinat a Bagdad durant l'última guerra d'Iraq. El militar, Melvin Mapple, li va explicant a poc a poc la seva estratègia de protesta contra el conflicte armat: el consum desaforat i compulsiu de menjar, que el va engreixant fins a superar els 130 quilos.

Jo confesso. Jaume Cabré. Proa
'Jo confesso' no només dedica pàgines a la persecució del poble jueu –un dels escenaris escollits és Auschwitz–, a la tenebrosa postguerra espanyola i als nostres dies, en què el nivell acadèmic ha caigut en picat i el prestigi del saber humanístic s'ha extingit. La novel·la també es permet viatjar cap enrere: passa per alguns monestirs del Pallars al segle XIV, per Pàrdac, Cremona i París –segles XVII i XVIII– i entre al·lusions a la Inquisició, una lapidació a l'Aràbia Saudita i una visita a la Roma eclesiàstica de principis del segle XX fins i tot es permet visitar el Congo.

El jardín colgante. Javier Calvo. Seix Barral
Hi havia una vegada un país anomenat Espanya que passava els dies adormit, sense adonar-se que els serveis secrets provaven de redissenyar el sistema institucional en la nova etapa de llibertat. El jardín colgante, l'últim premi Biblioteca Breve de novel·la, se centra en els anys de la transició democràtica a partir de tres personatges principals: un agent de policia superdotat i el seu ajudant que lluiten contra l'organització d'extrema esquerra TOD i que tenen com a missió contactar amb Teo Barbosa, un infiltrat que està a punt de passar al nucli actiu del grup armat.

Crim de sang. Sebastià Alzamora. Proa
A la Barcelona de Crim de sang, els bombardejos franquistes conviuen amb traïcions a petita i gran escala, un convent on s'hi amaga el bisbe de la ciutat, autòmats de conducta imprevisible i algú que necessita xuclar sang. Sebastià Alzamora, l'últim premi Sant Jordi, ha aconseguit una novel·la àgil i de lectura voraç que reflexiona sobre la malícia humana durant els primers mesos de la Guerra Civil. De passada, homenatja alguns dels seus escriptors preferits –Henry James, E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe– i fins i tot pintors sinistres com Lucian Freud.

Memòria dels ulls pintats. Lluís Llach. Empúries
'Memòria d'uns ulls pintats', la primera novel·la de Lluís Llach, està narrada en primera persona pel seu protagonista, Germinal Massagué i Guillaume, que ara ja té 87 anys i sent la necessitat de fer balanç de la seva infantesa, adolescència i primera joventut, de l'amistat que l'unia amb el David, la Mireia i la Joana, i de tots els projectes, esperances i il·lusions que la Guerra Civil i la dictadura franquista van anorrear. Llach construeix la seva primera ficció empès per la fascinació que li desperten els ambients que hi descriu i l'època històrica convulsa que hi retrata.


Etiquetes