PROPOSTA CULTURAL
Cultura 04/10/2017

Projecció d’‘Estiu 1993’ i col·loqui posterior al Teatre de Manacor

A més, teatre, cinema, xerrades, música, exposicions i altres activitats. Explicau-nos les vostres propostes a info@arabalears.cat

Ara Balears
9 min

‘Estiu 1993’ / Cinema i col·loqui

Teatre de Manacor (avinguda del Parc, s/n) / Dia 5 a les 19 h

‘Estiu 1993’.

Projecció d’‘Estiu 1993’, de Carla Simón. La presentació i el col·loqui serà a càrrec de Núria Vidal i conduït per Javier Martos Miralles. Després de la mort dels seus pares, Frida, una nina de 6 anys, abandona Barcelona i se’n va a viure al camp amb el seu oncle Esteve, la seva tia Marga i la seva petita filla de 3 anys Anna, afrontant el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva. Lluny del seu entorn conegut, en ple camp, la nina haurà d'adaptar-se a la seva nova vida, cosa que no li serà gens fàcil. Durant aquest estiu, l'estiu del 93, Frida aprendrà a acceptar la seva pena, i els seus pares adoptius aprendran a estimar-la com la seva pròpia filla.

‘Dues fadrinangues’ / Teatre

Teatre Catalina Valls (passeig Mallorca, 9. Palma) / Dia 5 a les 21 h

‘Dues fadrinangues’.

La companyia Vostè perdoni presenta l’obra ‘Dues fadrinangues’ al festival Burball. Dues fadrinangues, no dues fadrines de 20 o 30 anys, sinó de seixanta per amunt. Idò aquestes dues germanes no poden consentir morir verges i lluitaran fins al darrer alè perquè això no passi. Necessiten un home, però un home de veres, que d’una vegada els llevi aquesta sequedat.

‘100 anys de la independència de Finlàndia’ / Festival de Deià

Casa Museu de Son Marroig (carretera Valldemossa-Deià, s/n. Deià) / Dia 5 a les 19.30 h

XXXIX Festival Internacional de Música de Deià.

Niina Keitel (mezzosoprano), Jouni Kokora (baix baríton), Einari Llikkanen (violí) i Gustav Djupsjöbacka (piano) interpretaran obres de Toivo Kuula, Yrjö Kilpinen, Leevi Madetoja, Erkki Melartin i Oskar Merikanto.

‘Doctor Zhivago’ / Cinema

Aula de Graus de la UIB / Dia 5 a les 18 h

‘Doctor Zhivago’.

Dins el cicle ‘100 anys de la Revolució Russa: els fets i les seves conseqüències’, que inclou conferències, pel·lícules i una lectura poètica, projecció de la pel·lícula ‘Doctor Zhivago’, de David Lean. Rússia, revolució de 1917. La guerra civil que segueix la revolució manté el país dividit. Enmig del conflicte, hi ha el drama íntim d’un home que lluita per sobreviure. Aquest homés és Zhivago, poeta i cirurgià, home i amant, la vida trastornada del qual afecta la vida dels altres, inclosa Tonya, la seva dona, i Lara, la dona de la qual s’enamora apassionadament.

‘Entre la pàgina i el fotograma’ / Conferència

CaixaFòrum (plaça de Weyler, 3. Palma) / Dia 5 a les 19 h

David Trueba.

El reconegut escriptor i cineasta madrileny David Trueba, que acaba de publicar un dels èxits del Sant Jordi d'enguany, ‘Tierra de campos’, desgranarà els seus referents literaris i cinematogràfics combinant narratives d’ambdós gèneres confessant els seus plaers prohibits.

‘Fascinant edat mitjana’ / Conferència

Sala Albert Camus (Sant Lluís) / Dia 5 a les 20 h

VICTORIA CIRLOT: "L'amor, com l'hem conegut fins ara, és un invent masculí  de l'Edat Mitjana"

Molts havíem entès que l’edat mitjana era una etapa fosca, d’involució; així és com ens ho varen explicar a l’escola. I no vàrem aprendre que en etapes com aquesta, de recolliment i d’interioritat, es construïren alguns dels símbols i valors que en silenci van anar impregnant el pensament occidental. Victoria Cirlot, una de les més grans coneixedores d’aquesta etapa històrica, ens mostrarà una edat mitjana efervescent i brillant com n’hi ha poques.

'La notícia dibuixada' / Inauguració d'exposició

Capella del centre cultural la Misericòrdia (plaça de l'Hospital, 4. Palma) / Dia 5 a les 19 h. Fins al 29 d'octubre

'La notícia dibuixada'.

El periodisme i la il·lustració sempre han anat molt lligats, els fets noticiables agafen un altre caire quan es plantegen des de l'humor, la sàtira o les cròniques dibuixades. Periodistes dibuixants i dibuixants que expliquen històries i notícies. Quina és la diferència i on és el límit? A l'exposició es presenten dos vessants del mateix fet, els personatges de còmic que són periodistes i com s'ha utilitzat en el periodisme real el llenguatge de la il·lustració.

'Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?' / Exposició

CaixaFòrum de Palma (pl. Weyler, 3) / Fins al 7 de gener de 2018

Cartell de l'exposició.

La preocupació pel temps futur ha estat una constant durant tota la història de la humanitat. En l'actualitat es disposa dels coneixements i dels mètodes necessaris per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser el demà. La tècnica que es fa servir, basada en el mètode científic, s'anomena prospectiva. Així, en aquesta mostra, a través de grans obres literàries i cinematogràfiques de ciència-ficció, es podrà descobrir en què consisteix i com treballa la prospectiva, i s'analitzaran les anomenades megatendències, és a dir, els grans canvis que es van conformant lentament, que influeixen de manera decisiva en la societat i en determinen l'evolució. Concretament, la mostra se centra en les prediccions que fan els analistes sobre com pot evolucionar el món en els àmbits socials, mediambientals i tecnològics al llarg del segle XXI. L'exposició es basa en el document 'The European Environtment. State and outlook 2010 Assessment of global Megatrends', de l'European Environtment Agency. Després de la inauguració, Jordi Aloy, el coordinador de la mostra, hi oferirà una visita guiada.

‘Eva Kircz’ / Exposició

Can Prunera Museu Modernista (carrer de la Lluna, 86 i 90. Sóller) / Fins al 28 de gener

‘Eva Kircz’.

Eva Nina Kircz (Amsterdam 1950) ha treballat com a pintora des de 1971 i ha viscut en el petit poble de Sóller des de 1976. Des de 1987 fins avui, passa tres mesos cada any viatjant per l’Índia i altres països asiàtics a la recerca de diferents indrets que la puguin inspirar. En el seu llenguatge plàstic, la llum hi té un significat primordial. Tant en la pintura com en la fotografia, hi plasma les partícules de llum en constant moviment, com si es tractés d’una dansa. A més, Eva, queda encisada per la refractació de la llum a la natura, i sobretot, a l’aigua, on el seu constant moviment fa que la llum es transformi en infinitats de colors com veiem a les seves fotografies.

‘Miró mai vist’ / Exposició

Fundació Pilar i Joan Miró (c. de Saridakis, 29. Palma) / Fins al 28 de gener
‘Miró mai vist’ .

‘Miró mai vist’ commemora el 25è aniversari de l’obertura al públic de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i, com la mateixa col·lecció, se centra en el darrer període de creació de l’artista a l’illa, des que s’hi instal·la el 1956 fins a la seva mort, el 1983. L’exposició reuneix una singular selecció d’obres mai exposades a la Fundació, algunes d’inèdites i fins i tot sense catalogar, que es mostren ara sota una perspectiva insòlita. Les 95 obres que s’hi exposen varen sortir del Taller Sert i Son Boter entre els anys 60 i 70, i passaren després a mans d’amics, institucions de renom i col·leccionistes privats; es dispersaren per llocs diversos. ‘Miró mai vist’ aconsegueix reunir aquestes peces úniques al lloc on varen ser concebudes, el territori de la fundació que Miró va fer possible, en un camí de tornada que celebra el regal de l’artista a la ciutat.

'Ciutat de vacances' / Exposició

Es Baluard (plaça de la Porta de Santa Catalina, 10. Palma) / Fins al 22 d'octubre
'Ciutat de vacances'.

El projecte 'Ciutat de vacances' és un treball en procés sobre turisme i està organitzat conjuntament per quatre institucions: Es Baluard (Palma), Arts Santa Mònica (Barcelona), Istituto Europeo di Design (IED Venècia) i Museo de Arte Contemporáneo de Alicante (MACA).

A l'exposició a Palma les produccions pròpies dialoguen amb altres artistes d'àmbit estatal i internacional. Paral·lelament l'exposició oferirà a llarg d'aquests mesos un seguit d'activitats, visites i conferències.

‘Pablo Picasso i Joan Miró, història d’una amistat’ / Exposició

Can Prunera (carrer de la Lluna, 86. Sóller) / Fins al 26 de novembre
Pablo Picasso i Joan Miró, història d’una amistat. ©Jacqueline Picasso

‘Pablo Picasso i Joan Miró, història d’una amistat’ consta de 52 obres, 30 de Picasso i 22 de Miró. A més, s’hi poden veure objectes personals, obra gràfica, cartes, ceràmiques i altres elements que posen en relleu la relació entre els dos artistes, fins i tot dibuixos fets en capses de mistos, felicitacions per part de Picasso a Miró pel naixement de cada un dels seus nets, o un vídeo inèdit de la relació que tenien. En aquest audiovisual es veu Picasso fent broma i disfressant Miró amb un posat molt més seriós, però que acull les bromes del malagueny.

‘Apòcrifs. El Diocesà il·lustrat’ / Exposició

Museu Diocesà (carrer del Mirador, 5. Palma)
Una de les obres de la mostra 'Apòcrifs. El diocesà il·lustrat', aquesta de Margalida Vinyes sobre la crucificació.

El Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca ha acceptat el repte del Museu Diocesà de Mallorca d'intervenir la seva col·lecció d'art religiós a través del llenguatge del còmic i la il·lustració. Dos llenguatges diferents, però no incompatibles. Existeixen connexions històriques de l'art religiós amb el llenguatge del còmic, com poden ser la Bíblia manuscrita de Sant Stephen Harding de principis del segle XII, un precursor sorprenent de les composicions de pàgina de còmic amb vinyetes; o els retaules amb vides de sants i episodis bíblics. El resultat és una sorprenent mostra en què d'una manera enginyosa, atrevida i sobretot, inesperada, se'ns fa veure amb nous ulls les principals obres de la col·lecció i que amb tota seguretat quedarà a partir d'ara a la memòria dels visitants.

‘Bennazar Palma’ / Exposició

Seu d’ARCA (carrer de Can Oliva, 10. Palma) / Fins al 10 de desembre
'Bennazar Palma'.

L'exposició ‘Bennazar Palma’ és un recorregut cronològic (1900-1933) per les obres més importants a la ciutat de Palma de l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (Palma, 1869 - Barcelona, 1933). La mostra es divideix en set panells diferents, en què es troben els textos i les il·lustracions realitzats per Liliana Boffi i les fotografies captades per Alejandro Maestro, i s’hi recullen les obres més importants de Bennazar a cada període: 1900-1905, Caixa d'Estalvis de Balears; 1906-1910, l'Escorxador; 1906-1915, edifici Triquet i Vil·la Schembri; 1915-1920, pont del Tren i d'en Moranta; 1921-1925, Can Tous; 1926-1930, Can Caubet, la Protectora i Coliseu Balear, i 1931-1933, cinema Born. A més, s’hi inclouen uns panells en què es conta breument la biografia de l'arquitecte i es recorden els edificis que han estat enderrocats, com ara el teatre Líric (1910-1968), l'Escola Graduada (1912-1972), el Pont del Tren (1910-2005) o Can Bibiloni (1928-2015). L'exposició es complementa amb dos plànols de Palma i dues maquetes de dos edificis de Bennazar realitzades pels alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears: Olis Balle o Magatzem de Can Segura (edifici situat al carrer de Sant Miquel i esbucat l'any 1998) i el Coliseu Balear.

‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’ / Exposició

Museu de Menorca (pla del Monestir. Maó) / Fins al 21 de gener de 2018
'Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)'.

El pintor menorquí Pasqual Calbó i Caldés morí el 12 d'abril de 1817 a la casa de s'Arravaleta número 29 de Maó, la mateixa on va néixer 64 anys abans. El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca han declarat el 2017 Any Pasqual Calbó per commemorar el bicentenari de la seva mort. El Museu de Menorca s’adhereix a aquesta celebració i presenta l'exposició ‘Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)’, que vol ser la major exposició monogràfica que s'ha fet mai sobre aquest gran pintor il·lustrat, amb quaranta-cinc obres que segueixen un discurs marcat per la seva biografia. L'exposició recopila la seva experiència com a pintor a la cort de Viena, el seu retorn a Menorca, la seva estada a Cuba i Santo Domingo i el seu retorn definitiu a l'illa. A més, s’hi tracta d'una manera molt exhaustiva les seves ‘Obres didàctiques’, un autèntic curs matemàtic adreçat als joves menestrals menorquins que es podrà veure per primera vegada després de la seva restauració.

stats