Julia Gómez Cora "Les produccions són cada vegada més grans"

Mentre Julia López Cora prepara la producció més cara de la història del teatre espanyol, el musical El Rey León que s'estrenarà al Lope de Vega de Madrid a l'octubre i costarà 8 milions d'euros, Stage aterra a Barcelona amb dues produccions: Chicago i l'excepcional Los miserables .

A què atribueix l'auge dels musicals aquesta temporada?

És coincidència. Entre els productors no ens expliquem què farem. Fa uns anys ja va passar el mateix i jo crec que molts es van endur garrotades, es van espantar, van abandonar Barcelona i ara es tornen a animar. Però també et dic una cosa: l'èxit dels musicals ha fet que a qualsevol cosa se li digui musical.

Com li va a Stage en plena crisi?

Més bé que mai. És una prova que la gent respon quan hi ha espectacles de qualitat. Qui abans sortia 5 cops, ara ho fa 2 o 3, i per tant els espectacles que no tenen una qualitat excepcional i un boca-orella excel·lent no funcionen. Si als productors no els ha anat bé a Barcelona no és culpa de la demanda, sinó de l'oferta.

La clau és escollir bé els títols?

Definitivament sí, però també produir-los bé. Spider-man a Broadway està omplint, però no guanyen diners perquè s'han gastat 8 milions de dòlars en la producció. Hi ha títols bons que no són rendibles. Nosaltres aprofitem l'existència d'altres produccions dins del grup i escollim títols bons però també raonables, perquè no tenim els preus de les entrades de Nova York i, en canvi, el pressupost és semblant.

Quan és rendible un musical?

Depèn de l'ocupació. Los miserables ens hauria costat 5 milions d'euros si l'haguéssim fet de nou. Com que aprofitem la producció que ve de Londres, l'hem col·locat a Madrid per 2 milions d'euros; aquesta diferència permet programar-lo. Tot i així, havíem de tenir 200.000 espectadors per recuperar la inversió. N'hem tingut 350.000.

Per què les produccions són cada vegada més impressionants...

És una tendència del mercat, són cada vegada més grans. Per això estem preocupats pels grans espais escènics que no tenim a Espanya. Spider-man , Mary Poppins i El Rey León tenen una posada en escena molt bèstia, tot i que conviuen amb espectacles de petit i mitjà format, com Chicago , que no passa per l'espectacularitat i no per això ofereix menys. A Barcelona només podem anar al BTM, tot i que voldríem un teatre com déu mana. Hi estem treballant.