ELS CLÀSSICS
Cultura 14/12/2011

La primera pedra

Jordi Nopca
2 min

L'última feina editorial per a la Fundació Bernat Metge del filòleg i hel·lenista Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 1928-2009) va ser la traducció dels dos primers llibres de la Història d'Heròdot (Halicarnàs, 484 aC - Thuris, 425 aC). Si Homer funda l'èpica amb l'Odissea i la Ilíada, el paper d'Heròdot és menys fabulós però d'un valor similar: amb els nou llibres de la Història, Heròdot posa la primera pedra de la historiografia.

"Això és l'exposició dels resultats de la recerca d'Heròdot d'Halicarnàs, feta perquè amb el temps no es perdi el record dels fets, grans i admirables, duts a terme tant pels grecs com pels bàrbars, però més encara perquè se sàpiguen les causes que els induïren a fer-se la guerra", comença el primer dels llibres. A diferència d'Homer, que inaugura els poemes èpics invocant les muses, és la primera vegada que un autor admet la seva responsabilitat sobre el text i on la causa dels fets (l'aitíe) pren més importància que la glosa dels déus i les llegendes. Heròdot parla del que ha vist o li han explicat: així ho remarcaria anys després l'escriptor J.F. Mira a la introducció de l'única edició completa de la Història, publicada a La Magrana l'any 2009: "El fundador de la història com a forma escrita, com a disciplina i com a actitud davant dels fets del passat, era un bon home que menjava pa amb formatge i olives, i que es passà la vida voltant per camins i ciutats preguntant i informant-se, prenent notes sense saber ben bé com, o retenint-ho en la memòria, i en acabat va escriure una obra prodigiosa, com mai no se n'havia escrita cap, sobre les guerres que els perses van fer contra els grecs". Balasch destaca a més que l'estil herodotià correspon al "d'un reporter objectiu, fidedigne i respectuós amb el seu públic", afirmació que pot fer pensar que, a més de fundar la historiografia, Heròdot també va fer una contribució primigènia al periodisme.

stats