Publicitat
Publicitat

LITERATURA

L'Ateneu Barcelonès premia el polític i economista per una novel·la ambientada a la Guerra Civil

El premi Crexells, per al debutant Antoni Vives

El somni de Farringdon Road, debut novel·lístic de l'economista, regidor a l'Ajuntament de Barcelona i col·laborador de l'ARA, s'ha emportat el 40è premi Crexells, iniciativa de l'Ateneu Barcelonès.

"Una de les poques coses que sé és que quan un editor literari troba un text important se li il·luminen els ulls i no pot evitar transmetre-ho". Així s'expressava ahir Joaquim Palau, director general de RBA, recordant l'entusiasme d'Isabel Obiols -editora de La Magrana fins aquest mes de maig- quan va llegir El somni de Farringdon Road , primera novel·la d'Antoni Vives, que fins que va donar a conèixer el manuscrit havia compaginat la seva formació econòmica i els vincles amb Convergència Democràtica de Catalunya amb l'escriptura d'assaigs, entre els quals trobem Catalunya: entre la perplexitat i el somni (Pòrtic, 2002), El nacionalisme que ve (Tres i Quatre, 2003) i Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills (Edicions 62, 2007). Obiols va convèncer fàcilment Palau, que va decidir trobar-se amb l'autor: "Li vam dir que no li podíem pagar res, però li vam garantir que el tractaríem tan bé com poguéssim".

Vives, que des del 2007 és regidor convergent a l'Ajuntament de Barcelona, va recordar l'entesa automàtica amb l'editorial i la felicitat d'haver aconseguit un premi per una obra ja publicada. "La recompensa dels lectors és una satisfacció encara més gran que la que he pogut tenir per part dels entesos -va admetre-. Per a mi, l'acte de crear té sentit en la intimitat. Ara bé, el valor de l'obra de l'artista (i jo me'n considero) és, a més d'explicar-se la realitat, esperar alguna mena de reacció".

Els socis de l'Ateneu, que cada any, i en fa quaranta, escullen l'obra guanyadora acompanyats dels consells selectius del jurat -integrat per Ramon Pla i Arxé, Carme Arnau, Pilar Argudo, Ricard Ruiz i Xavier Pla- han decidit durant un mes i mig de votacions que ni el descens a l'infern de Ponç Puigdevall ni les elucubracions pastorals de Julià de Jòdar els convencien: han votat, en un 43,80%, que la seva novel·la preferida del 2010 era El somni de Farringdon Road . Cal dir, però, que dels més de 4.000 socis de la institució, només en van votar 423, poc més del 10%.

"En aquesta novel·la tenia ganes d'explicar-me què va representar la Guerra Civil per a la gent que la va viure -va dir Vives-, però volia fer-ho d'una manera que lligués passat i present: trobar els vincles amb el que sóc i el que penso".

Sense gorra de plat

"L'aproximació als fets ha estat tan honesta com he pogut. Darrerament, de la guerra se'n parla amb una samarreta o una altra: jo he intentat treure-me-les". En el seu cas, ha intentat alliberar-se de l'entorn "nacionalista, republicà i d'esquerres" d'on prové. "Si amb una mà lligada a l'esquena deunidó com ens en vam sortir, què hauria passat, si la Guerra Civil hagués acabat d'una altra manera?", es demanava. "Hem oblidat que de culpables només n'hi va haver uns: els que portaven gorra de plat i van provocar el foc; posteriorment, tot el señoritismo que es va crear". La pròxima novel·la de Vives arrenca el mateix dia en què el conflicte bèl·lic va acabar.